Benvolgut Sr. Vicari Episcopal i amic de fa molts anys, Mn. Jaume Berdoy.

Estimats preveres i diaques de les diòcesis de

Barcelona, Terrassa i Sant Feliu

Benvolguts Srs. Administradors de la Festa Major i familiars.

Germanes i Germans.

En els darrers temps de la vida de Jesús de Natzaret, heus ací que uns estrangers del poble d’Israel, grecs de procedència i de cultura mediterrània, desitjaven conèixer aquell mestre bo de Pelestina: el RABÍ JESÚS. De segur que estaven desitjosos de saber coses d’Ell. N’havien sentit a parlar. Aquells homes, procedents de la terra de Itaca, volien veure Jesús.

Segurament que esperaven d’ell un gran orador de discursos filosòfics semblants a aquells que es feien en el gran Aròpag d’Atenas: amb una retòrica brillant i una magistral lliçó de filosofia, viscuda des d’unes coordenades democràtiques sàvies i  plenes de raó.

Desitjaven escoltar la paraula del Rabí Jesús i veure què els diria en una terra que no era la seva pròpia. Cercaven la raó de la vida.

Heus ací la resposta breu i sàvia, a la manera de paràbola, del Mestre Jesús; dirigida a aquells grecs amb anhel de saviesa i de tots aquells altres deixebles que l’escoltaven:

Si el gra de blat, quan cau a terra no mor, queda sol. Però si mor, dóna molt de fruit.

 Si algú vol ser servidor meu, que em segueixi, i s’estarà on jo m’estic.

 

El sentit de la vida humana és “viure i donar la vida”. En altres paraules: les persones humanes “tenim vida en la mesura en què la lliurem del tot”. Aquest és el veritable sentit de l’existència segons Jesús, aquesta és la veritable saviesa estranya als grecs: la saviesa de la creu. Aquesta és la font de la felicitat: la donació de la pròpia vida.

 

Avui celebrem el gran dia de la Festa Major de Vilafranca on ens trobem vilatans i penedesencs de les contrades, i gent vinguda d’altres indrets. Tots, d’alguna manera, “voldríem veure Jesús”.  Ell, des de la seva vida donada del tot  ens torna a mirar amb amor; a la manera de petits grans de blat, que cauen a terra i que, en la mesura que passa el temps, van descobrint que “tenim vida en la mesura que hom la donem”. Anem intuint la felicitat en la mesura que la construïm a cops de sacrifici..  I caminem vers Aquell que el contemplem com en la primera lectura que hem llegit i que ens torna a repetir: Jo faré que tot sigui nou.

 

El petit gra de blat esdevindrà “nou”, si no perd les pròpies arrels, i esdevé “espiga que dóna fruit”; i després, pa partit per un món nou.

 

Avui, dia de la Festa Major, Déu ens ofereix el do de mirar amb uns ulls nous la vidsa de les persones, els col.lectius que venen a viure a casa nostra, els qui habiten en els nostres barris de construcció recent, la nova immigració i els pobres que mai cada dia truquen a la porta de casa; i així, construir l’Església de Jesús com una família universal. Aquella Església cal que estigui feta d’arrels integradores i de capacitat fraternal entre tots: preveres, religiosos i els laics; lluny de fer divisions que ens separen i, com diu el Concili Vaticà II, “amb un estil de vida que doni autèntics fruits de caritat i d’unitat” en el nou Poble de Déu”. Perquè tant sols amb la força d’estimar guanyarem les batalles de la vida..

La segona lectura ens dibuixa en camí que feu un home extraordinari: PAU DE TARS i amb ell, el nostre màrtir sant Fèlix. Ell sabia que no és fàcil aquest camí proposat pel mateix Jesús. Avui se’ns recorda: “com a servidors de Déu, sofrint amb constància la disort, les proves, l’insomni, les contrarietats... Sembla que morim, però de fet “vivim profundament”. Sant Pau i tots els altres sants i santes de la història han afrontat els reptes, i han trobat l’autèntica felicitat. Han entrat dins la terra del sacrifici, s’hi han endinsat i hi han trobat un gran tresor: el do de ser feliç.

Aquest nom ha donat fruit, i ha quedat gravat en el llibre de la vida.

 

Segur que també “els nostres noms” quedaran inscrits un dia “en el llibre de la vida” en el llibre de Sant Fèlix, si de veritat ens decidim per “tornar a veure Jesús i lliurar la nostra vida per amor.

 

QUE AIXÍ SIGUI

 

Enrere / atrás / back