Segons diuen fou prevere de Roma en temps de Dioclecià i Maximià. Després de passar pel poltre es decidí decapitar-lo. Sembla que mentre anava cap al patíbul, un altre cristià va sortir a reconfortar-lo amb la mala sort que foren decapitats els dos.
Sant Fèlix és patró de Vilafranca del Penedès des de l'any 1776, en què va ser nomenat. La seva arribada a la vila, la de les seves relíquies, vaja, es va produir l'any 1699 i ràpidament es va fer un lloc entre les preferències dels vilatants, desbancant sense contemplacions la Mare de Déu d'agost, sant Pere Apòstol, sant Jocund, sant Felip Neri i sant Raimon de Penyafort.
La primitiva patrona de Vilafranca era la Mare de Déu, com a moltes d'altres poblacions catalanes. Quan Raimon de Penyafort va ser santificat, i aprofitant l'avinentesa que sempre se l'ha considerat un sant vilafranquí, es va posar la vila sota la protecció d'ambdós, santa Maria i sant Raimon, però amb més preferències per aquest últim, que era de casa.
Amb l'arribada de sant Fèlix, màrtir romà, passa alguna cosa semblant. Segons es diu, l'arribada de les seves relíquies va coincidir amb el final d'una sequera molt important, en la qual es va voler veure la intervenció d'aquest sant recentment arribat, i per tant el poble el va acollir amb molta devoció i va desbancar els anteriors.
Font (amb la història d'altres màrtirs): http://lafura.cat/suplements/arxius/ARXIUS/PATRONS/DOSSI5.HTM
Altres articles: