Algunes respostes rebudes
Lo he fw en Inglaterra,, y a mi vic-gnal aqui y otros sacerdotes y monjas. . Somos el diocesis lo màs adelantado por esta causa de la vida; unica manera de vencer el odio de tal hechos y horrores para ayudar a los pequenitos y sus madres, que después conoceràn tantos problemas - es de ofrecerlos cada dia en la Misa, pidiendo por ellos la gracia y los efectos del bautizo y la entrada en la Comunion de santos. que vea adjunto lo que hacemos, con bendicion de j-pii en 2001 y ben xvi el 16 julio 05. . Union de prière, En J M J
Helen ...
Web del Santuari de Notre Dame de Grâces, de Cotignac, França: www.nd-de-graces.com
On és Cotignac?
Documents adjunts molt interessants:
Las Peregrinaciones por la Vida: Las Peregrinaciones por la Vida han cobrado un auge especial al dedicarse muy especialmente a la reparación por el aborto y la reconciliación: con Dios, con la Iglesia y consigo mismo, de las personas más directamente afectadas, activa y pasivamente, por estas prácticas – las madres y demás familiares o inductores al aborto – así como otras actividades contra la vida, como la clonación y la eutanasia.
Pour nos péchés, les péchés du monde, particulièrement l’avortement et tout péché contre l’innocence.
Une action de grâce dans le pardon et la prière proposée par le Sanctuaire deNOTRE DAME de GRACES à COTIGNAC, Var, France.
En les fêtes des
SAINTS ARCHANGES SAINTS INNOCENTS
le 29 SEPTEMBRE le 28 DECEMBRE
El rezo-meditado de esta oración resulta especialmente recomendable como paso preparatorio para el sacramento de la Confesión o Reconciliación. Debe hacerse cuando sea posible delante del Santísimo, la presencia real de Cristo en la Eucaristía, pan partido por nuestra salvación, para establecer así la lista de aquellos que nos han ofendido.
1. PERDONAR A LOS QUE ME HAN OFENDIDO ...
Juny 15, 2006. Reenviat per una Germana Francesa:
Estimado P. Joan Manuel Serra:
Acabo de recibir a través de una hermana en Francia
sus mensajes en inglés sobre las actividades de esa
clínica barcelonesa.
Ahora mismo los reenvío a un sacerdote madrileño, que
sabe inglés y puede difundirlos a mucha gente, pero
sería más fácil si usted pudiera enviarme la versión
en castellano, que se lo remitiré inmediatamente a él
y a otros grupos en Madrid.
Envíaré también la versión catalana a una amiga en
Barcelona muy comprometida en la lucha contra aborto;
seguramente la conoce usted ya. Se llama Dra. Emilia
Ros. Es psicóloga, y el 13 de mayo presentó una
comunicación excelente sobre la curación de las
consecuencias del aborto en el Simposio para
psicólogos durante el 22º Congreso de Médicos
Católicos, en Barna. ...
Juny 12, 2006. Associació Unidos Por la Vida.
Excelente trabajo, Padre!! ¿A quien manda estos correos? ¿Conoce nuestra campaña para dar respuesta al Estatuto ese? Se la adjunto. Probablemente vamos a inaugurarlo ¡en Barcelona! después del verano. ¿Nos ayudaría?Un cardial saludo,Pilar GutiérrezPresidenta ...
Maig 29, 2006. Una religiosa des de França. Metgessa i activista provida (vol restar anònima)
Estimat Pare i Germà en Christ!Escric des de França... un amic prevere m'ha enviat la seva carta oberta als cristians de Catalunya (i de pas... als bisbes catalans...!) Gràcies, moltes gràcies! Jo penso com vostè i amb gran goig veig qui hi ha entre nosaltres, també catalans, una mica de seny., i sabiduria cristiana!
Resposta meva: Germana, m'ha fet una gran alegria rebre el seu mail. Pensi que després d'enviar més de mil mails és l'únic, amb un altre, que m'anima. Ja estava pensant que m'havia tornat boix i que m'estava passant de ratlla.
Germana, voldria posar la web avortamentno.com les respostes rebudes a la meva carta oberta. M'autoritza a publicar la seva resposta a la web? Sols ho faré si vostè m'autoritza. Si no vol que surti el seu nom i correu, ho puc posar anònim.
Atentament, en Crist,
Mn. Joan Manuel Serra
Y, molt sovint de gent d'Església, particulars i institucions eclesials, suposadament al servei del Déu de la Vida: DEIXI D'ENVIAR CORREU NO DESITJAT. GRÀCIES
Benvolgut company.
Carta oberta d’un prevere català a l'Església de Catalunya
Benvolguts germans en Crist, us voldria suggerir que miréssiu la web avortamentno.com que expressa la veu de la consciència cristiana d'un prevere català davant el referèndum del proper 18 de juny. Com els nostres bisbes varen dir, la moral reflectida en el títol primer, "contradiu l'esperit de l'humanisme cristià". El pitjor, crec jo, és l'article 41.5 que obre la porta a l'avortament lliure.
Art. 41.5. Els poders públics, en l’àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual.
Germans, no ens trobem davant d'una cruïlla important per a l'Església a Catalunya??. Tenim l'opció d'acceptar calladament un estatut que contradiu el nostre esperit cristià, i que obre la porta, o simplement facilita, entre altres coses, ampliar la legislació sobre la despenalització del pitjor crim dels temps moderns (l'assassinat massiu d'infants en el si de la seva mare. 1.000.000. a Espanya els darrers 20 anys). O podem escollir posicionar-nos clarament en contra d'un estatut que ens fa més rics i poderosos (encara que no gaire més) però alhora ens fa clarament més violents i més inhumans.
Amb les paraules de la Mare Teresa de Calcuta:
"El principal destructor de l’amor i de la pau és l’avortament, que és la guerra contra l’infant. La mare no aprèn a estimar sinó que mata per resoldre els seus propis problemes. Qualsevol país que accepta l’avortament no està ensenyant a la seva gent a estimar, sinó a utilitzar qualsevol mena de violència per aconseguir el que volen."
Germans en Crist, us escriu un prevere català molt preocupat pel silenci de l'Església Catalana en general. Volem una Catalunya més rica i més poderosa, però alhora més violenta i inhumana?? O estem disposats a sacrificar diners i poder a canvi de ser més humans i menys violents?? Germans, estem davant d'una cruïlla històrica i de la nostra decisió no en depèn sols el futur del nostre poble, en depèn l'ànima del nostre poble; que sigui o no més cristiana, és a dir, que sigui o no més humana.
Amb el vostres silenci, estimats germans, no estaríeu acceptant allò de “Catalunya, cristiana o no, serà”, enlloc del text que està escrit en pedra a la façana del nostre estimadíssim Monestir de Montserrat: “Catalunya serà cristiana o no serà”. I, en tot cas, germans, si no ha de ser cristiana, que no ho sigui amb el vot dels cristians, sols perquè serem més rics i més poderosos, perquè això seria idolatria del diner i del poder, amb sacrificis humans dels no nascuts inclosos. Aleshores sí que estaríem entrant per un camí molt i molt perillós, amb un futur molt i molt tenebrós per a l’ànima del nostre poble.
Mn. Joan Manuel Serra, prevere
Algunes intervencions en fòrums o plataformes ciutadanes:
Jo NO!! (text enviat a la web de la plataforma "Jo Sí"):
Benvolguts catalans i catalanes de la plataforma, “Jo Sí”:
Prefereixo el "600", amb les dos nens, que un mercedes sense nens perquè els hem liquidat abans de néixer.
Catalans i catalanes, tinguem seny. Més diners i més poder, a canvi de què´? D'una immoralitat que ja ens ha fet famosos a Europa i al món. Vénen d'Anglaterra i d'arreu a fer aquí allò que allí encara és un crim penalitzat.
GINEMEDEX de Barcelona (C. Dalmases 61, sota la Bonanova; prop de casa meva), i tots les altres “clíniques” germanes seves, autèntics "camps de la mort" o "cambres dels horrors", amb les paraules dels periodistes anglesos que varen destapar el cas fa dos anys.
Res no ha canviat. Conselleria de Sanitat: "Tot és legal".
És legal perquè certs grups polítics s'han encarregat que fos legal avortar fins al 9è més a Espanya.
Aquest Estatut es mereix que l'avortem ja que pretenia "blindar" la despenalització d'aquest crim. Article 41.5.
L'antropologia que el Títol primer introdueix a l'Estatut de TOTS els catalans, és l'antropologia d'un grupet molt minoritari inspirada en el materialisme marxista: l'home és cos, l'home és "un tub digestiu" ("un obscur racó que pensa", etc...). És l'antropologia feta des de la foscor de l'ateisme.
A Catalunya som gent de fe. Encara que la gent no vagi a missa majoritàriament, creuen en Déu. I saben molt bé que una dona embarassada no és sols "cos de dona". Hi ha una PERSONETA que s'està formant i que, des del moment de la seva concepció, té un valor infinit com a imatge de Déu. I aquest fet de ser Imatge de Déu, del Déu de la Vida, és el fonament dels nostres drets i deures. No podem parlar de "drets i deures de les persones", traient allò que fonamenta el concepte de Persona humana, que no és altra cosa que la fe cristiana. Us convido a estudiar, amics i amigues, l'origen del concepte de "persona" i veureu que és la reflexió teològica cristiana sobre el misteri de Déu: Pare, Fill i Esperit Sant, tres "persones divines" i un sol Déu. Nosaltres som persones, perquè Déu és Persona, misteri infinit de Vida i de Comunió Interpersonal, origen i fonament de tot el que existeix.
Les metgesses angleses que vénen amb les noies a avortar a Barcelona personetes de més de 6 mesos, són acusades pels tribunals anglesos de "conspirar contra la vida d'una persona en un país estranger" (vegeu-ne els articles recollits a la web www.avortamentno.com). Aquest "país estranger", per a gran vergonya nostra, és Catalunya, que s'està fent famosa per la seva inhumanitat. Els infanticidis que fem desenes de milers de vegades, impunement, a casa nostra, clamen al cel. I atenció, l'home recull allò que sembra. Si sembrem inhumanitat i violència, això recollirem i ho patirem tots, o, millor dit, ja ho estem patint tots.
Jo no sóc ni del PP ni d'ERC, soc simplement cristià.
Aquest estatut ha sortit malament, ja en farem un altre, el que ens mereixem els Catalans, més cristià, més humà. Siguem famosos per la nostra humanitat i no per la nostra inhumanitat i violència contra els més febles.
Més diners i més poder polític per a Catalunya, Sí.
Més diners, més poder polític per a Catalunya i l’avortament lliure “blindat”, NO, NO i NO
Mn. Joan Manuel Serra