Qui diu la gent que sóc jo? Qui dius tu que sóc jo?Diumenge 24 – B
17 de setembre de 2006
Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Subirats
(Castell)
Qui diu la gent que sóc jo? Qui dius tu que sóc jo?
Van respondre, els seus deixebles: “Uns diuen que ets Joan el Baptista,
altres Elies, etc...
I Pere li diu: “Tu ets el Messies”.
És a dir: “Tu ets el salvador dels jueus. Tu ens salvaràs del jou dels
romans. Ara som oprimits pels romans, però gràcies a tu, nosaltres passarem de
ser oprimits a ser opressors”.
Jesús els diu que no ho diguin a ningú. Perquè no comprenen encara, de cap
manera, quin tipus de Messies és ell. És el que els estudiosos del l’Evangeli
de Marc anomenen el “secret messiànic”.
Ells no comprenen de cap manera quin tipus de Messies ha de ser Jesús. Ells
no comprenen que “el Fill de l’Home ha de patir molt. Que ha de ser rebutjat
pels notables del poble (el poder polític i de la noblesa), pels grans
sacerdots (el poder religiós) i pels mestres de la Llei (el poder intel·lectual
i jurídic); que, després ha de ser MORT i que, al tercer dia ha de RESSUSCITAR
D’ENTRE ELS MORTS.
Pere, pensant-se fer-li un favor, li diu: “Això no! Mai de la vida t’ha de
passar a tu tot això terrible que dius”.
I Jesús li respon amb aquelles paraules tant dures. Com deuria sentir-se
Pere en escoltar-les? “FUIG D’AQUÍ SATANÀS, TU NO PENSES COM DÉU SINÓ COM ELS
HOMES”.
Jesús és, per tant, un Messies SEGONS EL PENSAMENT DE DÉU I NO SEGONS EL
PENSAMENT DEL HOMES.
El Messies esperat, segons el pensament dels homes, ja ho hem dit abans, era
un Messies militar. Un Messies que salvaria els jueus, un poble, del poder d’un
altre poble, els romans. Els jueus, oprimits, passarien a ser ells els
opressors.
(Permeteu-me una referència a la situació actual del poble d’Israel. Els
jueus varen patir el terrible Holocaust sota els nazis, a la segona guerra
mundial. Degut a això, en gran part, les Nacions Unides els van concedir de
tenir una pàtria, l’Estat d’Israel, creat l’any 1948, en un territori que
pertanyia al poble palestí. Aleshores, els jueus varen passar de ser oprimits
pels alemanys a ser ells els opressors del palestins. Aquest fet no es pot
negar i està a l’arrel de la situació mundial de crispació i de violència que
es viu entre musulmans i cristians, o occidentals en general.
Estem massa acostumats a veure l’enfrontament desigual entre Israelians,
amb tancs i armament super-sofisticat, contra nens
palestins amb pedres. Aquesta situació és del tot humiliant del poble palestí,
àrab i musulmà en la seva majoria (tot i que també hi ha la petita minoria
cristiana que també pateix l’opressió d’Israel).
Durant molts anys l’Església catòlica no reconeixia l’Estat d’Israel i
estava del tot del costat dels palestins. Ara, per iniciativa molt personal del
venerat Papa Joan Pau II, el gran, l’Església reconeix l’Estat d’Israel, i
defensa la solució de dos estats independents, el Jueu i el Palestí, amb la
capital compartida de Jerusalem. Però no podem deixar d’estar més del costat
del més feble, el poble palestí, amb les seves aspiracions del tot justes i
respectables. Cert que el terrorisme islàmic complica la situació però ningú
negarà que la resposta violenta dels grups islàmics radicals és això, una
resposta a una agressió i humiliació rebuda primer per part d’Israel, i de
les potències occidentals que el recolzen. Molt especialment els ESTATS UNITS
D’AMÈRICA, que estan donant una imatge del tot distorsionada
del cristianisme. La invasió de l’Irak
és del tot condemnable i és un acte de humiliació terrible contra un país
islàmic.)
El Messies segons el pensament de Déu no té res a veure amb l’opressió dels
pobles, dels uns sobre els altres. El Messies, segons el pensament de Déu, ve
precisament a salvar la HUMANITAT SENCERA de la opressió d’un misteri de mal,
de supèrbia, de pecat, que fa que uns vulguin dominar sobre els altres. I com?
Si el problema és la supèrbia de l’home, l’home que vol fer-se Déu i
sotmetre els altres, la salvació aleshores, ens vindrà per un misteri de
HUMILITAT: UN DÉU QUE ES FA HOME. EL FILL DE DÉU QUE ES FA EL FILL DE L’HOME
PERQUÈ ELS HOMES, ALLIBERATS DEL PECAT DE SUPÈRBIA EN EL SEU COR, ARRIBIN A SER
VERITABLES FILLS I FILLES DE DÉU, GERMANS I GERMANES ELS UNS DELS ALTRES.
El Diumenge de Rams, a l’inici de la
Setmana Santa, en que ens disposem a contemplar el misteri de la passió, mort i
resurrecció de Crist, la pregària introductòria, que
vol recollir el sentit de tota la litúrgia d’aquells dies diu: “Senyor, heu
volgut donar-nos un model de HUMILITAT!”
El llibre del Gènesis ens explica que als inicis de la humanitat l’home trobà
temptador això de ser com Déu. I ell, que es simplement una criatura (certament
la més excelsa i l’única que és imatge de Déu), volgué fer-se Déu. Això va
introduir en el món totes les calamitats i totes les guerres i lluites que
coneixem. La salvació, per tant, ens ve per Déu que, essent ell sol Déu, es fa
no-res, es fa home (desfà el pecat dels primers homes) i mor víctima del mal,
de la supèrbia al cor de l’home. Mor malferit per les nostres faltes i pecats,
però “les seves ferides ens curaven”.
A la primera lectura hem escoltat un fragment del profeta Isaïes. Anomenat per alguns el cinquè evangeli perquè parla
amb tanta claredat del Messies sofrent i humil que
serà Jesús. “Nosaltres el crèiem un home assotat i humiliat per Déu, però eren
les nostres malalties que portava, moria malferit per les nostres faltes i el
càstig que ens torna la pau queia damunt d’ell, les seves ferides ens curaven”.
Jesús a la creu, cura la supèrbia de l’home: Com puc jo voler ser més que
els altres, dominar i sotmetre els altres, si Déu, per mi, s’ha fet no-res i ha
acceptat, PER AMOR INFINIT ENVERS MI I ENVERS TOTS ELS HOMES I DONES DEL MÓN,
una mort de creu.
Però no sols ens cura Jesús de la supèrbia, a la creu. A la creu venç el nostre
pitjor enemic: LA MORT, QUE NO POT RETENIR CAPTIU L’AUTOR DE LA VIDA.
Jesús ressuscita d’entre els morts perquè un dia tu i jo, i tothom,
ressusciti amb ell a la vida. Tothom?? Sí, tothom!! De la litúrgia, prefaci X
dels diumenges, MISSAL ROMÀ: “ESPEREM EL DIUMENGE SENSE POSTA QUAN LA
HUMANITAT SENCERA ENTRARÀ AL TEU REPÒS”. I els pecador impenitents?: SI
TINGUÉSSIU EN COMPTE LES CULPES, SENYOR, QUI PODRIA SOSTENIR-SE, PERÒ ÉS MOLT
VOSTRE PERDONAR I AIXÒ ENS INFON RESPECTE!
Ara celebrarem l’EUCARISTIA, que és, amb paraules del molt estimat Papa
Joan Pau II, el gran, adreçant-se als joves de tot el món: l’escola de l’amor
més gran.
És l’escola de l’amor més gran que aquest món ha conegut; l’amor que ens
salva del pecat i de tot allò que és camí de mort en les nostres vides. Ho és,
l’escola de l’amor més gran, perquè és el MEMORIAL, és a dir, L’ACTUALITZACIÓ
de l’obra salvadora de Crist. Nosaltres avui, ara i
aquí, per la força salvadora de l’AMOR ETERN DEL CRIST, passem de l’esclavatge
del pecat a la llibertat dels FILLS DE DÉU. Nosaltres, ara i aquí, som curats
del pecat de supèrbia i de tots els altres pecats i som fets participants de LA
RESURRECCIÓ DE CRIST. Entrem en comunió amb el CRIST RESSUSCITAT, vencedor del
pecat i de la mort, ALIMENT I CAMÍ DE VIDA ETERNA.