Senyor, què he de fer per posseir la Vida Eterna?
Diumenge 28 –B
Santa Fe del
Penedès, El Terme (Sant Martí Sarroca),
Sant Pere (Santuari de la Mare de Déu
de la Fontsanta, Castell de Subirats)
Senyor, què he de fer per posseir la Vida Eterna?
La vida per sempre!!
Una altra manera de formular la pregunta seria: Senyor, com he de viure la
vida, ara i aquí, perquè pugui ser per sempre?
La resposta de Jesús és ven clara: sigues just, és a dir, no matis, no
cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap
frau, honra el pare i la mare.
Sigues just, perquè la injustícia té els dies comptats.
La injustícia no té futur, no pot durar per sempre!!
I això és perquè Déu és JUST, PERQUÈ DÉU ÉS AMOR!!, i només l’AMOR ÉS
ETERN.
Fa uns anys hi havia una cançó de moda que deia: “Si l’amor no és per
sempre, perquè serveix per-sempre” (si l’amor no és etern, perquè serveix
l’eternitat?)
Déu és amor. Aquesta és la realitat última de l’existència.
Cal que hi conformem la nostra vida ja ara i aquí, si volem viure en
plenitud en el temps i en l’ETERNITAT!!
La SAVIESA de la vida
La primera lectura ens ha parlat de la SAVIESA. La saviesa és saber dir,
com ho fa Sant Joan, “L’Amor és això, no que nosaltres hàgim estimat Déu sinó
que Ell ha estat el primer d’estimar-nos, TANT, que ha donat el seu FILL ÚNIC
com a víctima propiciatòria
pels nostres pecats. És a dir: per salvar-nos de tot allò que ens allunyava de
la vida per sempre, de les nostres injustícies, de les nostres malícies i
dolenteries.
I la Saviesa en el seu cor, li porta a afegir: “Si Déu ens ha estimat TANT,
també nosaltres ens hem d’estimar els uns als altres (de la mateixa manera,
fins a donar-ho tot, fins a donar la vida).”
Hem de ser justos, per tant, i estimar-nos els uns als altres com el Crist
ens ha estimat, no per por al càstig, perquè on hi ha amor no hi ha temor, no
hi ha por: l’amor fa fugir la por.
El jove ric, esclau de les seves riqueses - Crist ens allibera i ens posa en camí d'ETERNITAT
El jove ric se n’anà tot trist perquè era molt ric!! Estava agafat per les
seves riqueses. No va ser lliure per seguir el Crist i trobar la plenitud de la
felicitat que cercava.
Déu ho sap que estem fàcilment esclavitzats per les nostres riqueses; que
en elles hi cerquem les nostres seguretats, unes falses seguretats (que són
“paranys amb tanca d’or”).
Per això “Crist, essent infinitament ric per nosaltres es fa pobre i humil,
per enriquir-nos amb la seva pobresa”. La pobresa voluntàriament escollida per
Crist ens allibera de l’afany de posseir, de tenir, de voler se més que els
altres.
Si hi hagués un registre de la propietat intergalàctic
(potser algun dia n’hi haurà un; avui ja fem viatges turístics a l’espai a
preus astronòmics, escandalosos), totes les galàxies, els milers de milions de
galàxies estarien a nom de “Jesús”, amo de tot. La Paraula de Déu ens diu que
“tot l’univers ha estat creat per Ell i per a Ell”.
Doncs, essent amo de tot, neix pobre i humil en un estable perquè no hi
havia lloc a l’hostal. O no hi havia diners per l’hostal. Segur que al Hilton de Betlem hi havia habitacions disponibles, però no
hi havia diners pel Hilton de Betlem. La Sagrada
Família de Natzaret era pobre i humil.
Ben aviat ha de fugir a Egipte perquè el Rei Herodes el persegueix per
matar-lo. La Sagrada Família emigrant a Egipte, fugint, com tantes famílies
immigrants a casa nostra, de la violència, de la misèria, de la fam.
Quan era vicari a la Sagrada Família de Barcelona sovint els deia als
immigrants: “La Sagrada Familia también
fue una familia de immigrantes. Y el Cristianismo empieza con una emigración: Cristo emigra del cielo a la Tierra (paraules del Teòleg protestant Paul
Tillich). Siendo immensamente rico por nosotros se hizo pobre y humilde para enriquecernos con su pobreza.”
Després de l’estada a Egipte vénen els llargs trenta anys de vida amagada a
Natzaret. On el Fill de Déu és el fill del fuster. Viuen en una casa-cova. Així eren les cases a Natzaret: forats a la
roca, amb una petita paret a l’entrada. Dins la cova, a la roca, se li fa notar
al peregrí uns foradets a la roca: allí es lligaven
els animals. El bou o la mula dins la casa era la calefacció l’hivern.
Després els tres anys de vida errant, amb els dotze apòstols, predicant per
aquí i per allà. Tres anys durant els quals el Fill de L’Home no té on reclinar
el cap.
I finalment, la Creu. La màxima humiliat i pobresa. Sobre la creu, Jesús,
el Senyor de la Glòria, l’amo de tot, mor la mort d’un esclau. Despullat de
tota dignitat, coronat d’espines i assotat.
A la creu carrega amb totes les injustícies del món, i les SEVES FERIDES
ENS CURAVEN. Ens curaven de tota injustícia, de tot allò que a la nostra vida
són camins de mort i no de vida: passions egoistes, afany de poder i de
riqueses, supèrbia, ...
Una mirada amb afecte, plena d'amor, que ens transforma
Que el Senyor, que ens mira a tots, rics i pobres, amb un gran afecte, amb
un gran amor, ens ajudi a respondre amb Amor i humilitat al seu amor i humiliat
envers nosaltres!!
Amb la seva mirada d’amor i d’afecte entranyables (amb entranyes de Pare i
de Mare, doncs hem sortit de les seves entranyes, som fruit del seu amor
immens), Déu fa possible allò que és tan difícil per a nosaltres: venç el
nostre egoisme i el nostre orgull, i ens posa en camí d’ETERNITAT, de VIDA PER
SEMPRE EN LA JUSTÍCIA I L’AMOR.