Diumenge 31-B
5 de novembre de 2006

La Fortesa, Sant Sadurní d'Anoia, Sant Pere de Subirats (Santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta).
(lectures bíbliques) (altres homilies) 

El primer “manament”?

“Escolta, Israel, el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic Déu. Estima el Senyor el teu Déu amb tot el cor amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les teves forces.” Aquest és el principal “manament” de la Llei de Déu.

Fa un temps, a Internet, vaig trobar un pàgina d’un rabí d’Israel que explicava als internautes l’abc del Judaisme, allò més essencial de la seva religió. Recordo que aquell rabí tenia molt d’interès a transmetre la idea que la paraula “manament” era una traducció desafortunada, que traïa el sentit real del text original en hebreu on es parla de la donació de la Llei.

“És una llàstima”, deia, “que a les llengües occidentals s’hagi traduït per ‘manament’, el text original, quan de fet, el sentit profund del text original no té res a veure amb el concepte negatiu de manar: algú que mana i un altre que obeeix”.

El context original del text on es parla de la donació de la Llei, explicava, és el moment en que el poble d’Israel ha estat alliberat de l’esclavatge despiatat que patia a Egipte. Déu ha escoltat el clam del seu poble i “amb mà forta i braç poderós” l’ha alliberat de l’opressió dels egipcis.

El poble alliberat pel seu Déu, al peu de la muntanya del Sinaí, fa aliança amb aquest Déu alliberador i es compromet a no tenir altres déus fora d’Ell i a estimar-lo i adorar-lo amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les seves forces.

No es tracta doncs, insistia el rabí, d’obeir uns “manaments”, sinó de respondre generosament, amb tot el cor i amb tota l’ànima, a la generositat, a l’AMOR, de Déu que ha estat el primer d’estimar el seu poble.

Nosaltres, els Cristians, en Jesucrist hem estat alliberats d’un esclavatge encara pitjor: el del pecat i el de les seves darreres conseqüències: LA MORT. I no sols nosaltres, sinó tot el món, tots els pobles de la terra. Tothom ha estat alliberat de l’esclavatge del pecat i de TIRANIA la mort, pel misteri d’AMOR INFINIT que és la creu de Crist, seguida de la RESURRECCIÓ: per tal que tinguem VIDA  I VIDA ABUNDANT. L’AMOR MÉS GRAN QUE AQUEST MÓN HA CONEGUT!!

Un amor que ja s’havia manifestat en el fet mateix de la CREACIÓ. Déu mostra primer el seu amor envers nosaltres quan ens dóna la vida; quan ens fa passar del no-res a l’existència. Un autor antic deia: “JO NO EXISTIA, EXISTEIXO I EXISTIRÉ ETERNAMENT”. Déu m’ha concedit, fruit d’un amor del tot gratuït, de veure el sol, la lluna, els estels, el somriure dels pares, d’un infant, de gaudir de la companyia dels amics i dels familiars, etc, etc...

Aquest Déu que ens ha estimat tant, es mereix que l’estimem amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les nostres forces.

 

Home, creu en Déu FORTAMENT

Hi ha un sant poc conegut a casa nostra: el sant patró de Suïssa, Sant Nicolás de Flue, que tenia aquest lema a la seva vida: “Home, CREU EN DÉU FORTAMENT, doncs, en la fe hi ha l’esperança i en l’esperança hi ha l’AMOR, i en l’amor hi ha el CORONAMENT DE LA VIDA ETERNA!!”

En moments de desànim, de depre, de tristesa, sovint recordo aquestes paraules de Sant Nicolàs de Flue, i em dic a mi mateix: “Joan Manel, creu en Déu FORTAMENT, doncs, en la FE hi ha l’ESPERANÇA i en l’ESPERANÇA i ha l’AMOR”.

Hi ha moments de la vida, en què no és suficient creure de qualsevol manera, cal posar-hi tot el cor i tota l’ànima; altrament ens pot vèncer el desànim.

També recordo sovint aquella pregària de la Litúrgia de les Hores: “Senyor, allibereu-nos de la por, de la desesperació i del desànim, pels mèrits del vostre Fill, predicador de la pau i vencedor a la CREU.”

Jesús ens va estimar amb tot el cor i amb tota l’ànima, ens va estimar FINS A L’EXTREM! I “el amor, con amor se paga”, deia Santa Teresa d’Àvila.

No es tracta doncs, d’obeir uns manaments, es tracta de respondre amb amor a l’AMOR de Déu manifestat en Jesucrist.

Estimem el nostre Déu, creador i salvador nostre, amb tot el cor i amb tota l’ànima, i estimem els nostres germans com a nosaltres mateixos, o millor encara, con Déu ens ha estimat en Jesucrist, FINS A L’EXTREM DE DONAR LA VIDA. NO HI HA AMOR MÉS GRAN QUE AQUEST!!