Diumenge XXVII – C
Sant Jaume Sesoliveres (Piera), El Terme (Torrelles de Foix), Sant Pere de Subirats (Santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta)
(lectures bíbliques) (altres homilies) (castellano) (English)

Aquestes paraules de Jesús, que acabem d’escoltar, ens poden deixar una mica perplexos. Com si el Cristianisme acceptés, sense més, l’esclavatge. I sabem que això no és així.

Senyor, “doneu-nos més fe”, li demanen els apòstols a Jesús, a l’Evangeli d’avui. Creure en Déu, fiar-se de Déu, també vol dir saber llegir aquests textos, sense escandalitzar-nos. Cal llegir-ho en el context de tot el Nou Testament, on el missatge clar és de germanor Universal. No fa gaire, per exemple, llegíem el text de la carta de Sant Pau al seu amic Filèmon, on li demanava que acollís el seu esclau, Onèsim (que s’havia escapat i Pau l’havia convertit a la presó); li demanava que l’acollís no com un esclau sinó com un germà.

L’oració més revolucionària de tots els temps és el Pare Nostre, perquè, en un món d’esclaus, com era l’Imperi Romà, Jesús proclama la germanor universal de tots els homes. Tots som fills de Déu, pare de tots, i per tant, tots som germans i germanes els uns dels altres.

Però sí que és un fet que no podem passar per alt, que Jesús no arremet directament ni contra la institució inhumana de l’esclavatge, ni contra l’infanticidi, tant acceptat entre els romans i els grecs d’aquella època. Ell proclama l’Evangeli del Regne de Déu, d’un Déu amor que perdona i estima, i aquest Evangeli acabarà per transformar la societat, fent-la més humana.

Fiar-se de Déu, creure en Déu, és entendre que el seu camí no és un camí de servitud ni d’esclavitud, sinó que és un camí de llibertat i de felicitat.

En aquell temps, els apòstols digueren a Jesús: “Doneu-nos més fe”. Senyor, dóna'ns fe i confiança que la teva voluntat no és altra cosa que la nostra autèntica felicitat.

Aquí permeteu-me recordar-vos una vegada més aquella reflexió d’un rabí d’Israel, a Internet, sobre els mal anomenats “10 manaments”. “Quina llàstima”, diu ell, “que a les llengües occidentals s’hagi introduït el terme ‘manament’ per referir-se a la donació de la Lleí, al peu de la Muntanya del Sinaí. Perquè al text original hebreu, no hi surt per rés aquesta paraula, ‘manament’. El text original del llibre de l’Èxode simplement diu: ‘Escolta Israel, Jo sóc el Senyor el teu Déu, que t’he fet sortir de la terra d’Egipte, d’una terra d’esclavatge. No tinguis altres déus fora de mi. Estima el Senyor el teu Déu amb tot el teu cor amb tota la teva ànima i amb totes les teves forces, i estima els altres com a tu mateix... No matis, no cometis adulteri, no tinguis pensaments impurs, no robis, no donis fals testimoni, honra el pare i la mare (no els portis a cap residència d’avis; hem de saber llegir-ho entre línies), etc."

"Aquestes paraules (‘Dabar’, en hebreu)", continua dient el rabí, "són allò que el poble, alliberat de l’esclavatge a Egipte, es compromet a fer, de tot cor y amb tota l’ànima, com a resposta al Déu que l’ha alliberat, que li ha fet un favor tan gran”.

Germans, fixeu-vos que important que és aquesta afirmació d’aquest rabí d’Israel. Els camins de Déu, els seus mal anomenats “10 manaments”, són camins de llibertat, camins de plenitud. Déu no vol altre cosa que la nostra llibertat i la nostra plena felicitat. Jesús ens dirà: Us dono un nou manament, que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat, no hi ha amor més gran que donar la vida... Us he dit tot això perquè la meva felicitat sigui la vostra, una felicitat ben plena.

Permeteu-me una reflexió sobre la qüestió d’honrar el pare i la mare. Avui dia, a la nostra societat, ja ho sabeu prou, està molt estesa la mala costum d’aparcar els avis a les residències d’ancians. Això no agrada Déu i no fa cap bé a la nostra societat. És una de les pitjors xacres de la nostra societat. L’altre dia parlava amb dos avis a una residència de tercera edat a Sant Sadurní. Ell em deia: “Mossèn, estem molt dolguts amb els nostres fills. Nosaltres els hem cuidat i els hem criat, i ara ells ens han abandonat en aquesta residència. Cert que no ens falta res.... Però – afegeix ella – ens falta tot”.

Germans i germanes, atenció, que aquest tema és molt important i cal parar-hi una atenció especial. També s’ha dit que els fills, a casa, veuen com el seu pare tracte el seu pare, i en prenen nota. De manera que “tal faràs, tal trobaràs”.

I què dir de l’avortament i de la manipulació de la vida humana en la seva fase embrionària? Amb això estem retornant a la inhumanitat del paganisme del temps de Jesús on tampoc no es valorava la dignitat de la persona humana des del primer moment de la seva existència.

Aquí tindríem la temptació d’arremetre contra els partits polítics o les persones que considerem responsables d’aquests greus errors a la nostra societat. Com la manera potser més eficaç de resoldre aquestes qüestions. Però Jesús no ho va fer. I això ens marca el camí a seguir. El que hem de fer és anunciar, sense parar, l’Evangeli del Déu Amor que estima les persones i que ha vingut a salvar el món i no a condemnar-lo. És aquest evangeli, la Paraula de Déu, i no les nostres paraules humanes de condemna, el que té el poder d’arrencar de soca-rel (com la morera de l’evangeli) els vicis i les males costums més arrelades a la nostra societat, i llençar-los al mig del mar.

Permeteu-me aquí un breu testimoni personal sobre aquesta qüestió. A la meva pàgina web provida, a favor de la vida, en contra de l’avortament i altres injustícies de la nostra societat, hi havia posat, en portada un vídeo del grup anglès Pink Floid que, modificat, venia a ser un atac directe al president del govern, ZP, i la seva EpC (Educació per a la Ciutadania). Aquest vídeo sols va estar en portada de la web dos dies, perquè preparant aquesta homilia, em vaig adonar que mantenir-lo no obeïa a l’estil de fer de Jesús. En un moment donat del vídeo s’arriba a dir que EpC és un error del govern de ZP. Fins aquí, res a dir, hi podem estar d’acord. Però tot seguit diu: “ZP ets un error d’aquest país”. I amb això ja no hi podem estar d’acord els cristians. Perquè, als ulls de Déu, ningú no És un error. Les persones cometem errors, i l’Església també n’ha comès, hi ha demanat perdó. Però ningú no És un error. De fet, no sols he tret el vídeo sinó que he posat en portada una nota de rectificació i de petició de disculpes als nostres germans socialistes. Remarcant que els Cristians no estem en contra de ningú, sinó que estem a favor de l'home, com Déu. I cito el conegut teòleg, José Ignacio González Fauss, que al seu llibre de cristologia, Proyecto de Hermano, parlant del sentit salvador de la mort en Creu de Crist, diu: "Déu està tant a favor de l'home que converteix en salvació de l'home la mà de l'home que s'alça contra Déu".