Diumenge XXXI – C (4 de novembre de 2007)

Parròquies de Sant Jaume (Moja)

Sant Pere de Subirats (Santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta)

(lectures bíbliques) (altres homilies) (castellano en preparación)

A l’evangeli d’avui veiem Jesús, “l’amic dels pecadors”. Això causava gran escàndol a les persones “bones i religioses” del seu temps. Però l’argument de Jesús és clar i irrefutable: “Els qui estan bons no necessiten el metge, sinó els qui estan malalts... Jo no he vingut a cridar els justos sinó els pecadors (a convertir-se)”.

Sant Alfons Maria de Ligori deia: “Déu ha volgut guanyar-se els homes (i les dones) amb els únics llaços amb que els homes i les dones es deixen atrapar: els llaços de l’amor i de l’amistat”.

“Enlairat a la creu atrauré tothom cap a mi”. Crist a la creu ens atreu amb llaços d’amor, d’amor infinit. Ha mort per nosaltres, per cada un de nosaltres, per pur amor, amor i misericòrdia infinits. A la creu va portar tots els nostres pecats, per tal que moríssim al pecat i ressuscitéssim amb ell a una nova vida de santedat, de felicitat eterna. Ens ha estimat, a cadascú de nosaltres, fins a l’extrem. I això ens atreu vers ell; ens hauria d’atreure vers ell.

Es diu a vegades allò de que el bon lladre era tan bon lladre que al final de la seva vida va saber robar el paradís. Però algun comentarista ha dit que no és del tot cert. Que el que va passar hauria estat precisament el contrari. Va ser Jesús qui li va robar el cor al bon lladre, en els darrers moments de la seva vida.

Ell no ha vingut a condemnar sinó a salvar.

Déu ha estimat tant el món que li ha donat el seu únic Fill.

I aquest amor ens salva, ens transforma.

Sant Tomàs d’Aquino deia: “Nosaltres els humans, estimem el que és bo i bonic, però amb Déu és diferent: Déu estima les persones i les coses, i estimant-les les fa ser bones i boniques”.

Deixeu-me explicar-vos ara una de les històries més impressionants que conec sobre com l’amor que Déu ens té, pot transformar una persona.

La història la va explicar un pastor evangèlic a la Universitat de Texas a Austin, invitat per un grup evangèlic del campus per a parlar sobre Déu als estudiants de la universitat. L’auditori estava ple de gom a gom. Potser hi havia de 300 a 400 joves estudiants allí. Ens va explicar la història de la conversió del seu pare. No va dir res més. Va pensar que allò era suficient; que no necessitava dir res més sobre Déu per a transmetre’ns la veritable profunditat del cor misericordiós de Déu. Aquestes van ser les seves paraules tal i com les recordo:

“El meu pare era el borratxo del poble, un poble petit al sud dels Estats Units. Em feia tanta vergonya que el meu pare fos el borratxo del poble que quan convidava els meus amics del cole a la granja, lligava el meu pare a la pallissa i li posava la forca sota la barbeta perquè o pogués cridar.

De les moltes vegades que pegava a la meva germaneta, aquesta un dia es va suïcidar. La meva mare em deia: ‘fill meu sols vull viure fins que arribis a la universitat, quan marxis a la universitat jo em vull morir’. Finalment vaig marxar a la universitat i la meva mare es va morir. No em digueu que no es pot morir d’un cor destrossat emocionalment (broken heart), la meva mare va morir d’un cor destrossat emocionalment i va ser el meu pare qui li va destrossar el cor fins a la mort.

Vaig desenvolupar un odi i un ressentiment molt profund contra el meu pare. Però al campus vaig conèixer Crist i això ho va canviar tot. L’odi i el ressentiment van desaparèixer, i vaig ser capaç d’estimar i de perdonar el meu pare.

Un dia vaig rebre la notícia que el meu pare, borratxo perdut com sempre, havia estat atropellat per un cotxe i estava ingressat a l’hospital.

Quan hi vaig arribar, després d’un dia o dos, vaig veure per primera vegada a la meva vida, el meu pare que no estava sota l’efecte de l’alcohol. Vaig entrar a l’habitació i li vaig dir: ‘Pare, t’estimo’. I ell em va dir: ‘com pot estimar un pare com jo?’ Li vaig dir: ‘he conegut a Jesucrist i com a resultat d’això puc estimar-te i perdonar-te’. Aleshores em digué: ‘si Jesucrist és capaç de fer això, jo el vull conèixer PERSONALMENT’. Quan va haver dit aquestes paraules, vaig veure la cara del meu pare transformar-se.

Mai més va provar l’alcohol. Sols una vegada, em va confessar, va portar-se una ampolla fins als llavis, però va tenir la força de Déu per esclafar-la contra la paret.”

Estimats germans, si aquesta història ens impressiona a nosaltres, imagineu-vos l’impacte que va provocar a la gent d’aquell petit poblet al sud dels Estats Units d’Amèrica. Ens va explicar que moltes persones d’aquell poblet van ser portades a Crist gràcies a aquella conversió. El fill va arribar a ser un predicador evangèlic. I un dels joves estudiants que van sentir aquella història avui és el sacerdot que us parla. Aquell predicador no es pot imaginar que la seva història l’està predicant un sacerdot en un poblet molt petit en un país molt llunyà.

Estic intentant esbrinar, per internet, qui era. M’agradaria molt contactar amb ell i convidar-lo a venir a Espanya per tal que el pugueu conèixer. Qui sap si Déu ens concedirà un dia aquest regal tan especial. Jo estic dedicat a la causa de la Unió dels Cristians, com a membre de la junta directiva del Centre Ecumènic de Catalunya. Per això sempre em fa molt de goig donar aquest testimoni del mon evangèlic perquè crec que pot ajudar i molt a la reconciliació de les esglésies. Si prediquem que Déu és amor i els cristians estem dividits, el nostre missatge no és creïble.

Ara celebrarem l’Eucaristia on donem gràcies a Déu precisament pel seu amor misericordiós. L’amor misericordiós que ens salva, que ens fa ser més bons, més humils i més misericordiosos com el nostre Pare Celestial és misericordiós.