Diumenge XVIII - C

4-5 d'agost de 2007

Santa Fe del Penedès, Sant Sadurní d'Anoia, Sant Sebastià dels Gorgs (Avinyonet del Penedès. Festa Major), Sant Pere de Subirats (Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa)
 

(lectures bíbliques) (altres homilies)(castellano) (English)

1. Fer-se ric als ulls de Déu

Jesús ens exhorta, doncs, a fer-nos rics als ulls de Déu.

Com ens fem rics als ulls de Déu?

Cap gest de generositat no queda sense recompensa!!

"Un vas d'aigua fresca donat a un que té set, no queda sense recompensa!!"

Però sabem bé que no hem de fer el bé per esperar-ne una recompensa.

Però, germans i germanes, la recompensa hi és!!

Els cristians fem el bé perquè Jesús ens ha estimat.

"L'amor és això: no que nosaltres hàgim estimat Déu sinó que Déu ha estat el primer d'estimar-nos, tant que ha donat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats: Germans estimats, si Déu ens ha estimat tant, també nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres!!" (1Jn 4,**-11).

2. Tingues misericòrdia del pobre i rebràs misericòrdia dels teus pecats!

Fa uns dies, a la Litúrgia de les hores, llegíem un text d'un pare de l'Església que deia que si tens misericòrdia del pobre, del miserable, en aquest món, rebràs misericòrdia pels teus pecats en l'altre. Però si en aquest món no t'has compadit del teu germà en la misèria, no esperis pas obtenir misericòrdia dels teus pecats en l'altre món.

3. Es greu acumular riqueses en un món de fam i de misèria

Jesús, a l'evangeli d'avui, ens adverteix de no caure en l'afany de posseir riqueses.

El que és greu de l'acumulació de les riqueses, és que això es faci en un món de tanta fam i de tanta misèria.

Allò que a mi em sobra, i li falta a l'altre per a viure dignament, li pertany!!

4. Les primeres comunitats cristianes ho tenien tot en comú, però no era el comunisme marxista!!

Llegim als Fets del Apòstols que les primeres comunitats cristianes ho tenien tot en comú i que ningú deia que fos seu allò que li pertanyia. Els qui tenien propietats les venien i dipositaven el producte de la venta als peus dels Apòstols i tot era repartit a cadascú segons les seves necessitats.

Encara que alguns comentaristes diuen que aquest era l'ideal que difícilment s'hauria viscut al peu de la lletra.

Per cert, tampoc era el comunisme marxista. El marxisme fomenta, ja ho sabem, la lluita de classes i l'odi al ric. En el cristianisme no hi ha lloc per a l'odi, ni al ric ni fins i tot a l'enemic.

Però si que hi ha en el Cristianisme, hi ho veiem avui clarament a l'evangeli, una seriosa advertència al ric (i aquí hi som tots nosaltres, els habitants dels paisos rics del nord), que acumular riqueses en un món de fam i de misèria extremes, és molt greu, i té conseqüències a la vida eterna).

Germans i germanes, cada dia, unes 100.000. persones moren de fam i de misèria en el nostre món. Moltes d'aquestes persones, prop de la meitat (o, com a mínim, una tercera part), son nens i nenes.

Fa unes setmanes, un prevere amic que ha estat diverses vegades a Bolívia, em va dir un cosa que em va semblar tant forta que em vaig negar a creure-m'ho. Però fa uns dies ho he pogut comprovar a Internet a través d'una reconeguda ONG d'Església que també ho afirma: Sembla ser que a l'Altiplà Bolivià, hi ha nens petits que queden abandonats i, a vegades, "para matar el hambre" mengen els seus propis excrements. Tinc el vídeo d'aquesta ONG que ho explica en portada de la meva web personal. Puc donar l'adreça al qui li interessi veure-ho.

L'advertència del Senyor a l'Evangeli d'avui, és clara: VIGILA, que el que a tú et sobra, li pertany a l'altre que viu en la misèria més extrema i que també és germà teu. Hi ha un sol Déu que és Pare de tots i tots, per tant, som germans (encara que l'altre no porti una partida de baptisme a la butxaca per acreditar el seu baptisme i "certificar" així que també és fill o filla de Déu).

És bó també recordar que "els últims seran els primers i els primers seran els últims".

És a dir, que a l'altre vida, "es gira la truita".

5. Cerquem allò que és de dalt... Fem morir (Mortificació!) allò que ens lliga a la terra

Cerquem, doncs, allò que és de dalt, ens ha dit Sant Pau. Tinguem els ulls fits en la casa definitiva, en cel.

Fem morir allò que ens lliga a la terra: passions, plaers, i l'amor al diner que és una idolatria.

"Fer morir", vol dir mortificar-se. És una paraula que fa temps que ha queda en desús i que segurament convé desenterrar.

Jo us confesso que m'he de mortificar per prescripció mèdica. Tinc el sucre alt, i el metge m'ha dit que em cuidi i que faci dieta: m'he de mortificar en el menjar si vull tenir una bona salut i viure molts anys, sense que els altres m'hagin de cuidar. També us confesso, però, que em fa una certa il·lusió anar-me'n a l'altre barri. Però, com a Sant Pau, el Senyor em diu que encara em necessita en aquest món. De manera que a mortificar-se i a cuidar-se. I si ho fem per tenir la salut d'aquest cos que, un dia, es morirà, com més ho hem de fer de cara a la nostra SALUT o SALVACIÓ ETERNA.

L'amor al diner és una idolatria quan, en el diner, hi posem la nostra seguretat. Una seguretat que sols ens pot donar Déu.

La idolatria del diner ens buida per dins. Estem en la societat del ben-estar que produeix un profund mal-estar.

Que sigui el Senyor la teva heretat. L'evangeli d'avui comença precisament amb la disputa de dos germans per partir-se l'herència.

Una herència per la qual, com ens ha dit la primera lectura, no s'hi han hagut d'escarressar per res, i això és certament una gran vanitat i dissort.

Germans, clergue, ve del grec clerós, sort, heretat. Per al clergue el Senyor és la seva heretat, la seva seguretat, el seu tot. Però nosaltres, els clergues, també podem caure en l'afany del diner, encara que sigui pels propòsits més nobles i solidaris. Nosaltres, els clergues, també hem de vigilar que sigui realment el Senyor la nostra heretat, la nostra seguretat, el nostre TOT.

Busquem en el Senyor, germans i germanes, la nostra seguretat. Tota la resta és vanitat d'un món que passa.

El que no és en va, és fer-se ric als ulls de Déu, que és Amor, i que dóna, a més a més, una recompensa eterna als que han estat uns bons fills i filles, i han respost amb amor al seu Amor immens.

"L'amor és això: no que nosaltres hàgim estimat Déu sinó que Déu ha estat el primer d'estimar-nos, tant que ha donat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats: Germans estimats, si Déu ens ha estimat tant, també nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres!!" (1Jn 4,**-11).