Primer Diumenge de Quaresma - C

La Fortessa (Sant Jaume Sesoliveres), Santa Fe del Penedès (La Granada), El Terme (Torrelles de Foix), Sant Pere de Subirats (Santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta)

Diumenge, 25 de febrer de 2007

En aquest primer Diumenge de Quaresma contemplem Jesús temptat al desert. Nosaltres també som temptats a la nostra vida de molt diverses maneres. De manera que us proposo que examinem les tres temptacions que pateix Jesús i que mirem de treure’n un ensenyament per a la nostra vida cristiana, per tal de IMITAR CRIST en el seu camí d’amor i de humilitat; camí que porta a la FELICITAT ETERNA DEL REGNE DELS CELS.

Primera temptació:

Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa». Jesús li va respondre: «Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa».

Jesús va passar quaranta dies al desert sense menjar res. És clar que al final va quedar "extenuat de fam". Això ens revela la seva humanitat: es va fer home de veritat, no sols "en aparença" (com van suggerir els "docetistes" -del mot grec per "aparença"-, uns que negaven l’autèntica humanitat de Crist). La seva temptació és la de recórrer als seus poders divins, ara que la seva humanitat es troba al límit. Però no ho fa. No converteix la pedra en pa.

Però la seva motivació és més profunda: «Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa». I l’Evangelista Mateu hi afegirà: "l’home viu de tota paraula que surt de la boca de Déu." (Mt 4,4)

Certament, l’home no viu només del pa material. L’home està afamat del pa de VIDA ETERNA, és a dir, de la PARAULA DE DÉU.

Diuen els liturgistes que Jesús, a la missa, ens para dues taules: la taula de la seva Paraula i la taula del seu cos i de la seva sang, la taula de l’Eucaristia. Tant aliment de VIDA ETERNA és la seva Paraula com el seu cos ressuscitat que prenem a la comunió.

Ja coneixeu aquell passatge de l’Evangeli de Joan on Jesús explica als seus seguidors que els seu cos és veritable menjar i la seva sang veritable beguda, i que qui no menja la seva carn i no beu la seva sang no té vida eterna (Joan 6, 51-56). Molts, diu el text, es van escandalitzar i van deixar de seguir-lo perquè no van comprendre que es referia a l’Eucaristia. No van comprendre que es referia al seu cos gloriós, ressuscitat, espiritual, ja no limitat a l’espai i al temps. NO és la carn mortal de Crist la que mengem a l’Eucaristia, sinó el seu cos gloriós, ressuscitat, espiritual, que transcendeix l’espai i el temps i que ens fa participar de la seva IMMORTALITAT, DE LA SEVA ETERNITAT.

 

Molts dels seus seguidors, doncs, el van deixar perquè consideraven aquell llenguatge massa difícil d’entendre. I Jesús pregunta als seus deixebles: "Vosaltres també em voleu deixar?" I Pere, respon en nom dels dotze i de tota l’Església: "Senyor, a qui aniríem, sols vos teniu paraules de Vida Eterna". (cf. Jn 6,67-68)

Sols Jesús té paraules de VIDA ETERAN, i el món n’està assedegat, famolenc. Estem tips de parauletes que no ens diuen res. Podeu estar del matí a la nit mirant la tele (segur que tots n’heu fet l’experiència alguna vegada) i tot el que sents són paraules vanes, buides, que realment no et diuen res. Paraules de "teules en avall". Tot el que veus correspon a una visió distorsionada de l’ésser humà MUTILAT DE LA SEVA TRASCENDÈNCIA (a no ser que tinguis la sort de veure algun programa religiós, quasi inexistents).

Fem el propòsit aquesta Quaresma, d’alimentar-nos més de Paraules de Vida Eterna. Fem a casa la Lectio Divina que fan els monjos als monestirs. Consisteix en una lectura de la Paraula de Déu que amara tot el teu ésser, que va calant endins i va transformant i enfortint l’ànima contra els atacs dels seus enemics: Món, dimoni i carn.

Aquí tenim la imatge de Sant Antoni, abat, (Església del Terme, Torrelles de Foix) pare dels monjos. Expliquen que Sant Antoni, al desert, a Egipte, va patir unes temptacions horribles. Fins i tot, diuen, uns dimonis els van assaltar i el van apallissar de valent, deixant-lo tot ferit. I sembla ser que aquests dimonis van tornar l’endemà i el van turmentar obrint-li les ferides que li havien provocat el dia abans. Doncs bé, ell va resistir FERM EN LA FE, i Déu el va auxiliar: va enviar un raig de llum a la cova on vivia i els dimonis van fugir espantats, i no hi van tornar més a molestar-lo d’aquella manera "tan bèstia".

Fem experiència, doncs, nosaltres també de la Lectio Divina, que és el secret de la força dels atletes del desert:

  • Lectio
  • Oratio
  • Contemplatio
  • Consolatio
  • Actio
  • No em cal traduir aquest llatí, doncs segur que tots hi arribeu. Una lectura amarada d’oració i de contemplació, que ens porta a una profunda consolació de l’ànima, que al seu torn ens ha de dur a actuar sempre en cristià, d’una manera radical, IMITANT EL CRIST, que se’ns ha revelat en la seva PARAULA.

    Segona temptació:

    Després el diable se l’endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes; tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora’m i tot serà teu». Jesús li respongué: «L’Escriptura diu: "Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol"».

    El dimoni li ofereix a Crist quelcom que no és seu. El dimoni és un mentider i el pare de totes les mentides. NO és veritat que tots els reialmes li hagin estat donats. MENTIDA PODRIDA!! L’amo de tot és Crist, Senyor de Senyors, i Rei de Reis!!

    El dimoni és un àngel caigut que Déu podria fer desaparèixer en un instant, amb un sol pensament. El misteri és que això no ho faci. Deu ser que, pel seu immens amor, respecta la seva llibertat de donar-li l’esquena, a Déu, i d’odiar-lo, a Déu, per sempre. Déu respecta la nostra llibertat. Però un dia el dimoni serà encadenat i llençat a l’infern per sempre, i ja no podrà enganyar més els homes i dones del món.

    Però, de moment, encara té aquest poder d’enganyar. Ens enganya amb la falsa felicitat del plaer, del poder, de la fama, del diner, etc, etc...

    I quin engany, i amb quines conseqüències!! Els països rics del nord acumulem riqueses vivim amb un nivell de vida escandalosament alt. Al mateix temps, i en gran part com a conseqüència, els països pobres del sud, passen fam i misèria.

    Cent mil persones moren de fam i de misèria CADA DIA, al món. AIXÒ CLAMA AL CEL.

    Però els últims seran els primers i els primers seran els últims!! Si ens creguéssim de veritat aquestes paraules de Jesús, crec jo que hi hauria una estampida del ric nord vers el sud miserable. Encara que fos per egoisme, hauríem de cercar ser els més pobres de la terra, perquè a l’altra món seriem els primers. Les mansions celestials estan reservades als qui en aquest món han viscut en barraques.

    Això no vol dir que hàgim de fer el bé sols de cara a la recompensa. Però el fet que els gestos de solidaritat tenen una recompensa, és una promesa innegable de Crist. De fet, Sant Antoni, abat, mestre dels atletes del desert, va començar la seva conversió, precisament, escoltant i obeint al peu de la lletra aquestes paraules de Jesús al jove ric: "SI VOLS SER PERFECTE, VÉS, VEN TOT EL QUE TENS I DÓNA-HO ALS POBRES, DESPRÉS TORNA I VINE AMB MI!!"

    Germans, no ens deixem enganyar per l’enemic!! NO cerquem en les riqueses, en el poder, en el plaer passatger... la nostra felicitat. En els països rics del Nord, és on hi ha més depressions, malestar espiritual i anímic, i suïcidis.

    (Aquesta part entre parèntesis no ha esta pronunciada en cap de les esglésies on he predicat. Sols es publica a Internet:

    Permeteu-me una altra reflexió sobre un altre engany encara més gran i que produeix encara més mort i sofriment al nostre món: L’IMPUNITAT DEL CRIM CLAMORÓS DE L’AVORTAMENT:

    Cada dia, al nostre món, segons l’organització internacional catòlica HUMAN LIFE INTERNATIONAL – VIDA HUMANA INTERNACIONAL (l’entitat mundial que més fa per combatre la més gran xacra dels temps moderns), moren 133.000 persones en el si de les seves mares, assassinades quirúrgicament: 1.400.000. des de l’any 1973, en què es va despenalitzar aquest crim als EE.UU.

    El sacerdot que presideix aquesta organització recentment afegia: "I això són només el avortaments quirúrgics; els avortaments químics, provocats per la famosa pastilla i pels dispositius contraceptius intra-uterins, són impossibles de comptar".

    De manera que vivim de fet en una autèntica CULTURA DE LA MORT. Una cultura de la mort que sacrifica als falsos déus, al ídols del diner, del progrés econòmic, del confort, del dret a la "lliure decisió de la dona per escollir què fer amb els seu PROPI COS"... milions i milions de vides humanes cada any. 133.000 CADA DIA. UN TSUNAMI CADA TRES DIES.

    I germans, deixeu-m'ho dir: aquí a Catalunya això ens toca molt de prop. Som, com sabeu tots, perquè ha sortit per tots els mitjans de comunicació diverses vegades ja, (som) la capital europea i potser mundial d’aquest crim. Vénen d’arreu d’Europa i del món (fins i tot d’Austràlia, segons Carlos Morín, el multimilionari de l’avortament a casa nostra), vénen aquí d’arreu a matar els fills i les filles.

    I vénen aquí perquè la legislació espanyola és de les més laxes en el món pel que fa a l’avortament. En el tercer supòsit que permet despenalitzar aquest crim, "perill per a la salut física i psíquica de la mare", no hi ha límit de mesos: ÉS LEGAL FINS ALS NOU MESOS!

    Germans catalans i catalanes, la seriositat de l’assumpte no acaba aquí. El que és més greu és que acabem de passar un estatut que en el seu títol primer (article, 41.5) BLINDA LA DESPENALITZACIÓ D’AQUEST CRIM a casa nostra. I el que és més greu encara és que molts cristians i cristianes han votat que SÍ al text sols perquè així "fem país". Això, germans, a la Bíblia té un nom: "IDOLATRIA INFANTICIDA". Sacrificar els fills i les filles als ídols del diner i del poder (més autogovern).

    Tot això hauria de ser motiu, penso jo humilment i agosaradament, d’un seriosa reflexió per als cristians i cristianes de Catalunya aquesta quaresma.)

    Tercera temptació:

    Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí; l’Escriptura diu que "ha donat ordre als seus àngels de guardar-te" i que "et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres"». Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: "No temptis el Senyor, el teu Déu"».

    És la temptació de l’espectacularitat. Fer les coses "de cara a la galeria", perquè em vegin. La temptació de , fins i tot quan som solidaris, fer el bé perquè em lloïn.

    Permeteu-me una petita confessió. Tinc un germanet que m’estima molt i, segurament per això, de tant en tant "em canta les quaranta". Al seminari ens deien que quan siguessim "senyors rectors" la gent no ens diria les coses a la cara. Però que, després, si que en parlarien entre ells. De manera que seria bo, ens deien, que ens escoltéssim les persones que ens estimen i que per això ens diuen les veritats.

    Doncs bé, el meu germanet fa uns dies em va venir a dir que jo era un vanitós de campionat. Perquè sí que és veritat que ajudo els immigrants, les mares solteres i les famílies pobres amb fills que no tenen on viure, però després ho publico tot a INTERNET perquè tothom sàpiga, lo bo que soc. Això m’ha fet pensar molt, i serà motiu de seria reflexió per a mi aquesta quaresma, certament.

    De totes maneres, un capellà amic quan li vaig confessar això em va dir: "Però no deixis d’ajudar a la gent". NO deixaré d’ajudar a la gent que em necessita però procuraré que no hi hagi tanta vanitat, que segur que n’hi ha. NO ens la traiem mai de sobre, la vanitat, de fet.

    Si publico a internet, per exemple, la història del Samuel, de Ghana, subsaharià, que va morir cremat viu a Barcelona la nit de Nadal de l’any 2002, és perquè tothom s’enteri de la seva dramàtica història. I perquè serveixi de denúncia de la injustícia que suposa tenir tanta gent abandonada sense l’atenció que es mereixen. Uns mesos abans que li passés allò, de genolls, em va suplicar en un dels pisos on acollíem subsaharians i dels quals, nosaltres, ja no podíem pagar més els lloguers: "Pastor que ens passarà quan tornem al carrer?" Cert que jo surto a la història i tinc un cert protagonisme, però vull creure que el motiu principal per donar-la a conèixer URBI ET ORBE (a la ciutat i al món), en català, castellà i anglès, és perquè fets així no tornin a passar mai més.

    Per cert, fa mesos que un col·lectiu de centenars de subsaharians estan malvivint sota un pont a València. La resposta que s’està donant no sembla pas l’adequada. Així ho denuncien les ONGs que els miren d’ajudar amb uns recursos molt limitats. El qui tenen els recursos suficients, els governs municipals, autonòmics i estatals, no estan donant la resposta que se n’esperaria.

    Conclusió:

    Què diu l’Escriptura, germans? «Tens la paraula molt a prop teu; la tens als llavis i al cor». Aquesta «paraula» és la fe que proclamem. (Rm 10,8).

    Això ens ha dit la segona lectura de Sant Pau als Cristians de Roma, germans. Fem el propòsit, doncs, d’omplir-nos de la Paraula de Déu, aquesta quaresma. La Paraula que sacia la nostra fam de Vida Eterna. Tinguem-la als llavis, tinguem-la al cor.

    No ens deixem enganyar pel Maligne, i posem el nostre cor en els bens que perduren i no pas en les coses d’aquest món que passa. Acumulem un tresor al cel, on els últims seran els primers i els primers seran els últims.

    I finalment, siguem humils, donem a Déu tota la glòria. Doncs és ell qui ens ha alliberat de l’esclavatge de l’Egipte seductor, del qual ens ha parlat la primera lectura del llibre de l’Èxode. És Crist qui ens ha alliberat de l’esclavatge despietat del pecat i de la mort i ens ha obert les portes de la VIDA PER SEMPRE FELIÇ, AMB ELL, AL CEL.


    LECTURES (del leccionari litúrgic català)

    Lectura del llibre del Deuteronomi

    (Dt 26,4-10)

    Moisès digué al poble: «El sacerdot rebrà de les teves mans la cistella on portes les primícies dels fruits de la terra, i la deixarà davant l’altar del Senyor, el teu Déu. Després a la presència del Senyor, el teu Déu, declararàs:

    "El meu pare era un arameu errant que baixà amb poca gent a l’Egipte per viure-hi com a foraster. Allà es convertiren en un gran poble, fort i nombrós.

    Els egipcis ens maltractaren, ens oprimiren i ens imposaren una feina dura.

    Llavors vam cridar al Senyor, Déu dels nostres pares, i ell escoltà el nostre clam i tingué en compte la nostra opressió i el nostre treball forçat. El Senyor ens va fer sortir d’Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig de senyals, de prodigis i d’un gran pànic, ens va introduir en aquest lloc i ens va donar aquest país que regalima llet i mel. Per això he portat aquestes primícies dels fruits de la terra que vós, Senyor, m’heu donat". Després deixa aquells fruits davant el Senyor, el teu Déu, i adora’l».

    Salm responsorial (90)

    R. Estigueu vora meu en els perills, Senyor.

    Tu que vius a recer de l’Altíssim / i passes la nit a

    l’ombra del Totpoderós, / digues al Senyor: «Sou la

    muralla on m’emparo, / el meu Déu, en qui confio». R.

    No et passarà res de mal, / ni s’acostarà a casa teva

    cap desgràcia, / perquè ha donat ordre als seus

    àngels / de guardar-te en els camins. R.

    Et duran a les palmes de les mans / perquè els

    teus peus no ensopeguin amb les pedres, / trepitjaràs

    lleopards i escurçons, / passaràs sobre lleons

    i serpents. R.

    Ja que ell s’ha fet tan meu, jo el salvaré, / el protegiré

    perquè coneix el meu nom. / Sempre que m’invoqui,

    l’escoltaré, / estaré vora d’ell en els perills, /

    el salvaré i tothom l’estimarà. R.

    Lectura de la carta de sant Pau als cristians

    de Roma (Rm 10,8-13)

    Què diu l’Escriptura, germans? «Tens la paraula molt a prop teu; la tens als llavis i al cor». Aquesta «paraula» és la fe que proclamem: si amb els «llavis» reconeixes que Jesús és el Senyor i creus de «cor» que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat, perquè la fe que ens fa justos la portem al cor, i la professió de fe que ens duu a la salvació la tenim als llavis. Diu l’Escriptura: «Cap dels qui creuen en ell no serà defraudat». Aquí no hi ha cap diferència entre jueus i no jueus: uns i altres tenen el mateix Senyor, que enriqueix tots els qui l’invoquen,

    perquè «tothom qui invocarà el nom del Senyor serà salvat».

    Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 4,1-13)

    En aquell temps, Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable. Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa». Jesús li va respondre: «Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa». Després el diable se

    l’endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes; tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora’m i tot serà teu». Jesús li respongué: «L’Escriptura diu: "Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol"». Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí; l’Escriptura diu que "ha donat ordre als seus àngels de guardar-te" i que "et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres"». Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: "No temptis el Senyor, el teu Déu"». Esgotades les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.

    _____________________________________

    Joan 6,51-56 (Versió Bíblia Catalana Interconfessional, BCI)

    Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món.

    Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien:

    --Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?

    Jesús els respongué:

    --Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell.