Recés al Monestir de Sant Benet de Montserrat
Horari
Dissabte:
21:15 Completes
21:45
Introducció i primera meditacióDiumenge:
8:00 Laudes
8:30 Missa
9:15 Esmorzar
10:00
Segona meditació13:00 Paraules sobre
la pregària
14:00 Dinar (en silenci)
16:15 Pregària de Vespres
amb temps per pregàries espontànies i
per compartir
17:00 Marxem
Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre.
Joan 14, 25-26
+ En el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant+
Tema central: viure la nostra fe en profunditat en el nostre món d'avui.
La nostra fe:
La fe en Déu ens diu qui som, d'on venim i on anem.
Meditem el que és central en la nostra fe. En allò que la fa única. Diferent de les altres "fes" o creences.
Nosaltres som cristians. Nosaltres creiem en un Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant. El nostre Déu en el que creiem no és un déu solitari, el nostre Déu és comunitat de persones, una comunitat d'amor.
Creiem que, "per nosaltres els homes i per la nostra salvació, el Fill únic del Pare, que és Déu veritable, nascut del Déu veritable; engendrat, no pas creat; de la mateixa naturalesa del Pare; davallà del cel i es va fer home". En diem el misteri de l'Encarnació.
La FE en la Santíssima Trinitat i l'Encarnació és el que és propi d'un cristià.
I. Primera Meditació:
II. Segona Meditació:
El Fill de Déu s'encarna, perquè els homes siguin fills de Déu.
III. Per a la Contemplació:
El misteri de l'encarnació i de la redempció.
Primera Meditació: Déu és Pare, Fill i Esperit Sant.
Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens anomena fills seus, i ho som!
1 Joan 3,1
Jesús, el Fill de Déu, ens fa fills de Déu i ens revela la profunditat del misteri de Déu.
Al principi existia el qui és la Paraula.
La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.
....
Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes.
Era present en el món, que per ell ha vingut a l'existència, i el món no l'ha reconegut.
Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit.
Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu.
...
El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria,
Glòria que he rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
...
A Déu ningú no l'ha vist mai:
El seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.
Joan 1,1-18
Escoltem el mateix Jesús:
Tal com el Pare m'estima
, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor.Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra i la vostra joia sigui completa. Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.
Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.
(Joan 15, 9-13)
Aquí Jesús ens revela el seu secret. El secret de Jesús és l'amor del Pare. El Pare l'estima des d'abans de la creació. Jesús està ple d'aquest amor del Pare i ens el dóna, aquest amor.
Jesús vol que nosaltres participem d'aquest amor per sempre:
No prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula (és a dir, també nosaltres). Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m'has enviat. Jo els he donat la glòria que tu m'has donat, perquè siguin u com nosaltres som u. Que jo estigui en ells i tu en mi, perquè siguin plenament u. Així el món reconeixerà que tu m'has enviat i que els has estimat a ells com m'has estimat a mi. Pare, vull que els qui m'has confiat estiguin amb mi allà on jo estic i vegin la meva glòria, la glòria que m'has donat, perquè m'estimaves des d'abans de crear el món. Pare bo, el món no t'ha conegut, però jo t'he conegut, i ells han reconegut que tu m'has enviat. Jo els he fet conèixer el teu nom, i els el faré conèixer més encara, perquè l'amor amb què m'has estimat estigui en ells, i jo també hi estigui.
Joan 17, 20-26
Preguntem-li a Jesús d'on treu la força per a estimar tant. Com és que pot perdonar des de la creu?: "Pare, perdona'ls; no saben el que fan". Pot fer-ho perquè està ple de l'amor del Pare. El Pare l'estima.
Déu és un misteri infinit d'amor i de comunió personal. Déu és Pare, Fill i Esperit Sant. Venim d'aquest misteri infinit d'amor, perquè hem estat fets a la seva imatge i semblança, i estem destinats a viure en el si d'aquest misteri infinit d'amor i de comunió, tota l'eternitat:
Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n'hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? I, quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta.
Tomàs li pregunta:
-Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?
Jesús li respon:
-Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. Si m'heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d'ara ja el coneixeu i l'heu vist.
Li diu Felip:
-Senyor, mostra'ns el Pare, i no ens cal res més.
Jesús li respon:
-Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m'ha vist a mi, ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi?
Joan 14, 1-10a
I l'Esperit Sant?
És precisament l'Esperit Sant que està guiant el nostre pensament i ens està fent recordar les paraules de Jesús:
Si m'estimeu, guardareu els meus manaments, i jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Ell és l'Esperit de la veritat...
Qui m'estima farà cas de les meves paraules; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell.
....
Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre.
Us deixo la meva pau, us dono la meva pau. Jo us dona la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin.
Joan 14,15-27
Jesús ressuscitat ens dóna el seu Esperit d'amor. Que ens fa sentir fills de Déu i ens dóna la pau i l'alegria de qui se sap estimat i perdonat i estima i perdona com a resposta a aquest amor rebut:
-Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:
-Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats...
Joan 20,21-23
Segona Meditació: El Fill de Déu s'encarna, perquè els homes siguin fills de Déu.
El Fill de Déu s'ha fet home
Fragment d'un fresc de la catacumba de Priscilla (Roma) del començament del segle III. La imatge més antiga de la Mare de Déu.
Aquesta imatge, entre les més antigues de l'art cristià, tracta el tema central de la fe cristiana: el misteri de l'Encarnació del Fill de Déu nascut de la Verge Maria.
A la dreta, una figura d'home que indica una estrella, situada sobre la Verge amb el fill: un profeta, probablement Balaam, que anuncia que "una estrella sortida de Jacob governarà" (Nm 24, 17). És tota l'expectació de l'Antiga Aliança i la crida d'una humanitat decaiguda, vers un salvador i redemptor (cf. nn. 27 i 528 del Catecisme).
Aquest anunci és realitzat en el naixement de Jesús, Fill de Déu fet home, concebut de l'Esperit Sant, nascut de la Verge Maria (cf. nn. 27,53,422,488). Maria el posa al món, el dóna als homes. Per això és la figura més pura de l'Església (cf. n. 967).
Malalta, la nostra naturalesa demanava guariment; caiguda, volia que l'alcessin i, morta, que la ressuscitessin. Havíem perdut la possessió del bé, i ens calia que ens la tornessin. Tancats a les tenebres, necessitàvem que ens portessin la llum. Captius, esperàvem un Salvador; presoners, una ajuda; esclaus, un alliberador. Totes aquestes raons, no tenien importància? ¿No havien de moure Déu fins al punt de fer-lo baixar a la nostra naturalesa humana per visitar-la, ja que la humanitat es trobava en un estat tan miserable i malaurat?
St. Gregori de Nissa, or. catech. 15.
(...) Jesús havia de morir pel poble. I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos.
Joan 11, 51b-52
Els fills de Déu, tots els homes i dones del món, estaven dispersos pel pecat que marca la humanitat sencera des dels orígens. Tal com ho narra el Gènesi, l'home, criatura de Déu, temptat pel maligne, vol fer-se Déu: "Sereu com déus". L'home cau en la temptació de voler fer-se Déu i així entra un gran desordre en la creació; i amb aquest desordre, el sofriment, el sense sentit i la mort. Apareix un gran desordre en les relacions interpersonals, entre l'home i la dona. Un gran desordre en les relacions de l'home amb la resta de la creació, de manera que l'home està a punt de destruir la mateixa terra que li dóna vida.
L'home no és res i vol fer-se Déu. Jesús és Déu i per nosaltres es fa no-res: (desfà així l'obra del diable, cf. 1Jn 3,8)
Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist:
Ell, que era de condició divina,
no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res:
Prengué la condició d'esclau i es féu semblant als homes. Tingut per un home qualsevol, s'abaixà i es féu obedient fins a la mort, i una mort de creu.
Per això Déu l'ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè en el nom de Jesús tothom s'agenolli al cel, a la terra i sota la terra, i tota llengua reconegui que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.
Filipencs 2,5-11
Jesús ens salva del nostre pecat, del nostre tancament, de la nostra supèrbia, amb la seva humilitat admirable, amb el seu amor infinit. L'amor de Déu per nosaltres, revelat en Jesús, ens fa bons. L'amor i el perdó ens transforma interiorment i ens fa ser una nova creació.
"Nosaltres estimem les coses que són bones i boniques. Déu, en canvi, estima les coses i així les fa bones i boniques"
Sant Tomàs d'Aquino
Hem conegut l'amor pel fet que Jesucrist ha donat la seva vida per nosaltres. Per això, també nosaltres hem de donar la vida pels germans.
1 Joan 3,16
Estimats meus, estimem-nos els uns als altres perquè l'amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor. L'amor de Déu s'ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a ell. L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia (perdona) els nostres pecats. Estimats meus, si Déu ens ha estimat tant, també nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres.
1 Joan 4,7-11
Nosaltres hem conegut l'amor que Déu ens té i hi hem cregut.Déu és amor; el qui està en l'amor està en Déu, i Déu està en ell. A dins nostre l'amor ha arribat a la plenitud...
1 Joan 4,16-17a
El misteri de l'encarnació i de la redempció
En la façana del naixement de la Sagrada Família
En la façana del naixement, Gaudí hi representa el misteri de l'encarnació del Fill de Déu, en profunditat. L'escena del naixement de Jesús (amb Maria, Josep, el bou i la mula) es troba dalt d'una columna amb noms en espiral, que són els antecessors del Messies fins a Abraham. Aquesta columna està envoltada d'unes reixes que simbolitzen l'esclavitud de l'home en un misteri de mal i de pecat, del qual el Fill de Déu ha vingut a alliberar-nos.
|
|
|
|
Aquest misteri de mal està simbolitzat pel cap d'una serp esclafada per la columna (^)
Ho escoltem la nit de Nadal en la segona lectura de l'apòstol sant Pau:
Estimats: s'ha revelat l'amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat; mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s'entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l'esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.
De la Carta de sant Pau a Titus, 2,11-14.
