Mn. Lluís Bonet i Armengol, rector

¿QUE ÉS L’AMOR?

Per Lluïsa García

Llegint, l’altre dia, una entrevista que li feien a l’escriptora mexicana Laura Esquivel, m’hi vaig trobà amb una frase que em va impactar. La frase deia "Si es practiqués la religió com cal fer-se, no hi haurien ni guerres ni fam".

Els cristians som els més afortunats en comparació a les altres grans religions d’aquest món. Jesús ens va deixar només un manament, el més gran: "Estimaràs Déu sobre totes les coses i al pròxim com a tu mateix". Aplicant aquest manament a la frase que tan acuradament va dir Laura Esquivel, el resultat seria: "Si estiméssim de veritat, no hi haurien guerres ni fam".

Els cristians hem oblidat el que vol dir l'AMOR. L’ús que se li dona actualment esta tan lluny del seu veritable significat que l’hem convertit en un valor menyspreable, brut, frívol... Fa uns quants dies, en un programa de Televisió, una presentadora amb molt prestigi dins del món de la comunicació, feia un comentari que, davant el meu estupor, va ser acceptat per la resta de tertulians sense cap mena escrúpol. Segons ella: "No entenia l’amor sense sexe". ¡Quina frase més pobra!

Amor és entrega absoluta. Crist va lliurar la seva vida per amor, sense demanar res a canvi. ¿Que mínim puc fer jo, essent cristià, que signifiqui amor? Amor no és sinònim de sexe-per-sexe. Amor es donar-te en cos i ànima, cada jorn, en silenci, sense demanar res a canvi. Es aixecar-te cada mati donant gràcies a Déu perque ens estima, i que per això mateix nosaltres estimem els altres. És un sentiment tan gran, estimar Déu, que, com no t’hi cap dins el cor, l’has de projectar als qui t’envolten. I els qui t’envolten, si de debò els estimes, veuen a Déu en el teu cor.

Recordo amb carinyo una homilia, en la que el sacerdot comentava la facilitat i la dificultat d’estimar al pròxim. Com si estigues parlant amb Déu, va dir: "Pare, que fàcil es estimar al pròxim, si aquest es el que t’estima, però jo sé que no és això el que em demanes. Em demanes que estimi aquell veí que no creu en res i que li agrada molestar tothom. Que sigui tolerant amb aquells que no tenen les mateixes idees que jo. Que perdoni i estimi a aquells terroristes que han pres la vida dels meus germans sense cap raó comprensible. Em demanes que estimi.... però que difícil es això que em demanes".

Naixem reclamant la nostra parcel·la d’amor ... i quan morim ho fem demanant una mica d’amor per poder fer lleuger el traspàs a l’altre vida.

Potser que aquest pobre significat que li donem a la paraula Amor, sigui un fidel reflex de l’egoisme en el que estem immersos i que no ens deixa mirar mes enllà de la sola de la nostra sabata.