La Pagina Viscuda que escric avui és fins a cert punt un xic delicada pel tema a que es refereix: Com és Déu?. Abans de seguir endavant vull deixar ben clar que sóc conscient de les meves limitacions pel que fa a coneixements teològics i a l’ensems literaris. El que llegireu a continuació esta escrit per una persona incapaç d’expressar-ho en un brillant estil retòric i elegant, adequat per a intel·lectuals i gent d’elevat saber. Sóc de la generació del 35, dels que a la postguerra i quan complíem 14 anys, la major part ens vam veure obligats a deixar els estudis per treballar i així ajudar econòmicament a la família. Per tant, l'explicació referent al tema és planera i senzilla i la prosa sense cap tipus de prejudici gramatical i espero que entenedora per a tothom. Ja més tranquil per l'advertiment que acabo de fer sobre la meva gosadia, segueixo.

Com és Déu?. Realment misèrrim és el talent del ser humà per trobar la resposta. Però penso que el Totpoderós al crear l'home i la dona, al infondre’ls l’alè de l'esperit de la vida també els va donar la intel·ligència, i per tant no li escaurà malament si ens escalfem el cap meditant sobre com pot ser Ell.

Aquí hi va molt bé el que es diu de Sant Agustí quan cercava una explicació sobre la Santíssima Trinitat. Li va ser donada mitjançant un infant que portava aigua del mar a un pouet que havia fet a la sorra. Volia treure tota l'aigua de l'immens oceà i posar-la dins d'aquell insignificant forat. ¡Impossible! com impossible resulta poder arribar a entendre com és la Santíssima Trinitat i per tant, com és Déu.

Després de molt cavil·lar sobre aquesta pregunta, penso que Déu podria ser com l'aire en un dia encalmat. Encara que no el veiem, no el notem ni el sentim per la bonança, l'aire hi és i ens envolta per tot arreu, fins i tot entra a dins nostre. Llavors Déu podria ser quelcom com l'atmosfera però en forma d'esperit, ja que Ell és l'Esperit. Ni és visible ni tangible i sempre el tenim al nostre costat, el portem dins nostre. És un alè de benaurança que ho envolta tot.

Després de sumar hores i hores meditant sobre aquest tema, he arribat a una conclusió. Que intentar aconseguir entendre com és Déu, fins i tot em fa entristir ja que pretenc, amb la meva insignificant capacitat de raonament, comprendre com pot ésser el Totpoderós. Per tant, arribo al següent epíleg: Déu és el principi i fi de totes les coses. Déu és la bondat infinita. Per aconseguir aquesta simple explicació, he hagut de retornar als meus orígens, a la infantesa quan estudiava el Catecisme.

Com podeu veure, per molt que he intentat esbrinar com és Déu, no he arribat a esbrinar res ! .