Antoni Gaudí, sant?
(English)

La clau d’aquest article rau en la pregunta que l’autor formula: "La fama de Gaudí li ve com artista. Se sap que ha estat l’arquitecte innovador. Un home genial. Però, ¿sant?".

I tot desenvolupant una altra interrogació en dir "Què és sant?", va desenrotllant la mateixa; exposa el que és la santedat, l’actual corrent d’opinió sobre Gaudí, l’iniciació del procés canònic, l’opinió de testimonis certs i aporta les dues columnes que sostenen la seva santedat.

Hi ha un corrent d’opinió que queda estranyat davant la proposta que l’arquitecte Antoni Gaudí pugui ser proclamat un dia per l’Església com a "sant". L’home del carrer entrevistat pel periodista, a cop calent, sembla que queda sorprès quan li fan aquesta pregunta. No s’imagina que l’arquitecte de la Sagrada Família, de la Pedrera i del Parc Güell se’l pugui venerar als altars.

La fama de Gaudí li ve com artista. Se sap que ha estat l’arquitecte innovador. Un home genial. Però ¿sant?.

Una altra qüestió que es planteja. ¿Voleu dir que val la pena de "fer-lo sant"? Què en treurem? Fins i tot: "L’Església Catòlica, d’aquesta manera l’enquadrarà en el seu món i perdrà universalitat. És empetitir la figura de Gaudí".

Més objeccions. És molt complicat això del procés de beatificació-canonització. Es necessiten molts diners. Cal que es comprovin uns miracles. Les persones, si són santes, ja en són. No cal tanta investigació i tantes seguretats...

Què és un sant? Aquella persona que l’Església reconeix que participa amb plenitud de la vida de Déu, de manera que li dóna la capacitat d’intercedir per nosaltres (davant del mateix Déu), tot fent-nos favors, i que el seu comportament en aquest món ha estat modèlic en l’amor a Déu i envers tothom. Com diu Jesús en la paràbola dels talents: "Molt bé, servent bo i fidel; has estat fidel en poc, i jo et posaré sobre molt; entra al goig del teu senyor" (Mt 25,23).

El poble cristià venera els sants perquè hi veu uns models i sap que són portadors de favors. De fet, la història i els fets els ha anat donant aquesta fama.

S’hi encomana perquè se’ls ha dit que els ajudaran en la seva vida, davant la malaltia o qualsevol dissort. Serà el seu recomanat davant Déu totpoderós. I s’hi encomana per a seguir el seu bon exemple.

Gaudí, ¿un d’aquests sants? De moment, pel corrent d’opinió esmentat, encara s’ha de guanyar aquesta fama. Ja es veu, la seva fama és la d’un gran arquitecte, d’un geni de l’art. Encara, en contra, hi ha l’opinió que va tenir una joventut frívola, que era geniüt, que va barrejar-se amb persones no massa catòliques, com el maçons... És clar, això darrer equival a no ser massa modèlic per als catòlics. Com pot aquest home pecador intercedir per nosaltres?.

Ara bé. No hem de pensar que sobre Gaudí i sobre els sants hi ha només aquests corrents d’opinió. El que ara, en els nostres dies, hagi sorgit aquesta proposta per a la beatificació-canonització no és una novetat. El que és una novetat és que s’hagi començat el procés. Vol dir que l’Església en la persona del Cardenal-Arquebisbe de Barcelona, ha obert el camí nomenant un vicepostulador i unes comissions històrica i teològica, i que les coses van endavant. Això si que és novetat i, com a conseqüència, ha estat i és notícia per als mitjans de comunicació.

Cal dir que la iniciativa ha vingut de l’Associació pro-beatificació d’Antoni Gaudí, fundada el 1992 per un grup de persones, entre d’altres, uns arquitectes. Aquestes coneixien la vida de Gaudí amb més profunditat i donada la circumstància actual propugnada pel papa Joan Pau II d’oferir al poble cristià uns models de vida cristiana, pensaren que l’arquitecte Gaudí podia ser un bon candidat. La formulació d’exemplaritat que ha fet ha estat aquesta: "el seu treball ben fet i l’admiració per l’obra creadora de Déu i els misteris de la infància i de la passió de Jesucrist."

Però aquesta admiració per la "santedat" de Gaudí, si voleu, desproporcionada amb els altres que n’admiren la genialitat d’artista, cal remuntar-la ja durant la seva vida. En el moment de la mort – una mort d’accident: un tramvia el va atropellar – la premsa, en els reportatges periodístics i els articles escrits per la gent sàvia – intel·lectuals, artistes i eclesiàstics – destacaren que havia mort "el geni i el sant". L’enterrament – expliquen – fou una manifestació popular que homenatjava l’home de la pobresa evangèlica, i l’enamorat de Déu, que en pedra havia expressat els misteris de la salvació de Déu

Vet aquí un elenc d’elogis de l’època que ho demostren:

- "El gran arquitecte no feia res sense Déu" (Mn. Manel Trens.)

• "Qui pobre i humil havia viscut, pobre i humil havia de morir, i pobre i humil ha mort" (Oleguer de Montserrat)
• "Nosaltres no ho veurem, però d’altres més joves, no serà estrany que venerin el venerable i el beat Antoni Gaudí" (Vèrax, 1926)
• "Antoni Gaudí, constructor de palaus i parcs d’aristòcrates, arquitecte domèstic de patricis milionaris, ha volgut viure i ha tingut la sort de morir desposat amb madona pobresa, amant ensinistrat en els mil refinaments de complaure a tan exigent esposa" (Ramon Rucabado).
• "Com el pobre d’Assís llençà al seu pare les robes sumptuoses de jovincel mundà, Gaudí va despullar-se i va quedar nu i lliure. Tal era l’entrega que havia fet a Déu de tot el que Déu dóna als homes" (Joaquim Folch i Torras).
• "Les obres d’en Gaudí són la vibració del seu propi esperit al ritme de la puixança bíblica, mastegada cada matí en oir la Santa Missa, que alenà durant un grapat d’anys i en tot moment el seu treball d’apòstol i d’artista" (J.F.Ràfols).
• "Gaudí, vist fora de la fe, restarà incomprensible. Serà potser un aspecte de la seva obra que l’incrèdul amarà, però no la seva síntesi" (J.F.Ràfols).
• "Després d’unes molt fortes rèpliques, donant un tomb a la conversa, endolcia les agrors que haguessin pogut produir les seves paraules" (Domènec Sugranyes).
• "Era un home de fe viva, d’una fe vivíssima; d’esperança en Déu que no tenia límits. La vida de fe és la pràctica de la virtut. Per això hi lluitava esforçadament. A un sacerdot amic seu, la vigília de l’accident, li deia: <Jo sóc batallador per temperament; he lluitat sempre, i sempre he sortit amb la meva, menys amb una cosa: en la lluita contra el meu gènit; és el que no he aconseguit dominar>" (Mn. Gil Pagés).
• "La lliçó que ens diu Gaudí, evangèlicament traspassat, és la lliçó de la modèstia, de la castedat, de la pobresa" (Mn.Carles Cardó).
• "Ha estat un geni per la seva obra, un sant per la seva conducta, un màrtir pel seu traspàs" (Eduard Toda).
• "En una conversa, tot anant o venint de la processó del Corpus, ens parla amb l’amor que posava en les coses de Déu, del que era i representava la processó. Ho explicava amb fe, amb amor, al viu com si ho veiés, com si ho sentís i els ulls se li humitejaven del goig i del consol que sentia" (Lluís Serrahima).
• "La característica sobresortint de Gaudí era el seu profund cristianisme. Home humil, devot, amador dels pobres, despreocupat fins a l’extrem de si mateix, venia a ésser com el model del que haurien de ser tots els cristians. Per això, si les seves obres havien de ser la plasmació dels seus amors, l’amor a Déu no podia faltar-hi" (Alexandre Tintoré Oller).

Per acabar. Per què Gaudí "sant"?. Perquè va ser:

Un enamorat de Déu per a proclamar als altres les meravelles de Déu. Diríem que ve demostrat per la seva obra, sobretot en el Temple Expiatori de la Sagrada Família. Tot el missatge cristià hi és expressat. Ell desitjava que el Temple "provoqués" en el poble l’admiració per l’obra salvadora de Jesucrist. Un enamorat de Déu, perquè els altres també s’enamorin de Déu. De fet, en la mesura que anava "creant" el Temple, Gaudí aprofundia més i més en el misteri de Déu.

Enamorat de Déu per esdevenir ell mateix imitador del Crist, humil i pobre. Hi valorem l’home de la pregària, del cristià que viu i participa en la litúrgia de l’Església: la missa diària i la periodicitat en el sagrament de la reconciliació. L’home que renuncia a les riqueses d’aquest món i ho dóna als pobres i al Temple que construeix per a glòria de Déu.