Dels Sermons de sant Agustí, bisbe
(Sermó
205, 1, 1 de Quaresma: Edit. Maurist., t. 5, 919-920)
Aquesta creu no és tan
sols una creu de quaranta dies, sinó de tota la vida
Estem vivint el temps quaresmal: que la paraula
de Déu, presentada per mitjà del nostre ministeri, nodreixi el cor dels qui dejunen en
el cos; així l'home interior, refet amb un aliment adequat, podrà sostenir la
penitència de l'home exterior amb més fermesa. Perquè convé molt a la nostra devoció
que els qui ens disposem a celebrar la passió del Senyor crucificat, ja propera, ens fem
nosaltres mateixos la creu de la repressió dels plaers carnals, com diu l'Apòstol: Els
qui són de Crist Jesús han crucificat la carn junt amb les seves passions i els seus
desigs. |
Del mestre de Lluçà.
Museu Episcopal de Vic |
| El cristià ha d'estar penjat d'aquesta creu tota la vida, que discorre enmig de
temptacions. No és aquest el temps d'arrencar els claus, mentre en el salm es diu: Traspasseu amb el vostre temor la meva carn; jo temo els vostres
judicis. La carn són les concupiscències carnals: els claus, els preceptes de
la justícia: amb aquests claus es traspassa el temor de Déu, ja que ens crucifica com a
víctima que li és acceptable. Per això l'Apòstol diu, de nou: Us
exhorto, doncs, germans, per la misericòrdia de Déu, a oferir els vostres cossos, com
una víctima vivent, santa, agradable a Déu. És, doncs, aquella creu de la
qual el servent de Déu no s'avergonyeix, sinó que més aviat es gloria, tot dient: Quant a mi, Déu me'n guard, de gloriar-me de res, si no és de la creu de
nostre Senyor Jesucrist, per la qual el món és crucificat per a mi, i jo per al món.
Aquesta creu no és tan sols una creu de quaranta dies, sinó de
tota la vida. Per això Moisès, Elies i el Senyor mateix van dejunar quaranta dies, per
insinuar-nos en Moisès, en Elies i en el Senyor mateix, és a dir, en la Llei, en els
Profetes i en el mateix Evangeli, que nosaltres hem de fer igual, a fi de no acomodar-nos
ni afeccionar-nos a aquest món, sinó de crucificar l'home vell.
Viu sempre així, oh cristià: si no vols que els teus peus
s'enfanguin, no baixis de la creu. I si hem de fer això durant tota la vida, ¿no haurem
de fer més encara durant aquests dies de quaresma, dies en què no tan sols és viscuda
la vida present, sinó que, a més hi és simbolitzada?
(Leccionari bíblic biennal. Temps forts any II.
Diumenge III, Quaresma) |