|
|
|
Del Mestre de Lluçà. Museu Episcopal de Vic |
||
|
||
|
Cant d'entrada: Tu ets qui ens crida i en silenci venim.
Introducció: Ens hem reunit aquí avui uns joves per pregar per la unitat dels cristians. Aquesta trobada està emmarcada dins dels actes i pregàries per la unitat organitzats per l'Arxiprestat de la Sagrada Família, que enguany ha volgut donar un especial relleu a la qüestió de la unitat. Amb les paraules de l'arxiprest, Mn. Lluís Bonet: "Si hem fet aquesta opció és perquè hem considerat que aquesta causa és essencial per a la vida i testimoni de l'Església." Mn. Lluís també ens recorda aquestes paraules engrescadores del Papa Joan Pau II: "Tots els fidels són convidats per l'Esperit de Déu a fer els possibles perquè es reforcin els vincles de comunió entre tots els cristians i creixi la col·laboració dels deixebles de Crist. Adreçant la mirada al nou mil·leni, l'Església demana a l'Esperit la gràcia de reforçar la pròpia unitat i de fer-la créixer vers la plena comunió amb els altres cristians."
Amb aquest desig de la plena unitat entre nosaltres i amb els nostre germans en el Senyor, ens disposem a adreçar aquesta pregària al Pare, al qual aquest any de preparació al Jubileu del 2000 està dedicat de manera especial.
Cant meditatiu: Resteu aquí i vetlleu amb mi.
Venim a pregar per la unitat dels cristians, però sabem qui són els altres cristians?
Ara anirem presentant els principals grups de les esglésies cristianes i les anirem col·locant al voltant de la creu de Jesús, que és el que ens uneix perquè ell va donar la vida per tots nosaltres.
Presentació: Els cristians som uns 2.000 milions en tot el món. Estem dividits en tres grans grups: els catòlics (que son uns 1000 milions), els protestants i els ortodoxos.
Els protestants: En diem protestants dels germans en Crist que sorgeixen de la Reforma del segle XVI. Hi ha moltes esglésies protestants però se sol designar amb aquest nom aquelles esglésies, que, com la luterana, mantenen gran part de la tradició de l'Església Catòlica amb algunes variants. Tenen una estructura jeràrquica amb ministres ordenats.
Els evangèlics: aquestes esglésies es distingeixen perquè porten la reforma de Luter més lluny, fins a prescindir de la tradició de l'Església Catòlica i fonamentar-se bàsicament sols en la Bíblia. Normalment sols accepten el sagrament del baptisme i no tenen ministres ordenats.
Els anglicans: son les esglésies vinculades a l'Església d'Anglaterra sorgida a rel del trencament amb Roma per part d'Enric VIII, l'any 1533. Hi ha, a més, arreu del món les esglésies de la denominada Comunió Anglicana, que estan vinculades d'alguna manera a l'Església d'Anglaterra.
Els ortodoxos i les esglésies d'orient: A l'orient hi ha dos grans grups d'esglésies germanes. Primerament, les anomenades Esglésies Orientals que sorgeixen com a conseqüència de discrepàncies amb les declaracions dels primers concilis de l'Església. Destaquen, per la seva importància, les anomenades Esglésies monofisites ("una naturalesa"): Coptes, Etiòpics, Armenis, Siríacs. L'altre gran bloc són els ortodoxos, els més nombrosos, que sorgeixen com a conseqüència del cisma de l'any 1054 entre l'església oriental i l'occidental. Estan organitzats en patriarcats entre els quals destaquen el de Constantinoble, per la seva antiguitat, i el de Moscú pel nombre de fidels que aplega.
(Vegeu imatges de les diferents esglésies cristianes a: http://www.photooikoumene.org/photo.nsf/Standard?OpenFrameSet, del Consell Mundial de les Esglésies, WCC)
Cant meditatiu: Ubi caritas et amor, Deus ibi est.
Lectura de la Primera Carta de Sant Joan (1Jn 4, 7-11): Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor. L'amor de Déu s'ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a ell. L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia (perdona) els nostres pecats. Estimats meus, si Déu ens ha estimat tant, també nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres.
Què s'ha fet per la Unitat?
Són molts, certament, els esforços que s'han fet al llarg de la història per aconseguir la unitat entre tots els cristians per tal que el món cregui. Cal destacar la creació a principis de segle del Consell Mundial de les Esglésies que aplega moltes esglésies cristianes. També és important d'assenyalar el gran canvi que va suposar en l'actitud ecumènica dels catòlics, el Concili Vaticà II, que es proposà com uns del objectius principals assolir la unitat dels cristians. Amb aquest impuls del concili s'han fet moltes declaracions teològiques conjuntes amb les altres esglésies. Finalment cal remarcar que en els últims encontres i pregàries ecumènics mundials es comença a sentir un gran clam per la tant anhelada unitat per part de tots els cristians, no sols dels teòlegs i caps de les esglésies.
Lectura de l'Evangeli segons Sant Joan (Jn 15, 9-13):
Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor. Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics.
Cant: Res no ens separarà de l'amor de Déu.
Silenci meditatiu i de pregària
Pregàries personals. Resposta: Senyor, sé que m'escoltes i en tu trobo consol.
Sentint-nos germans, fills d'un mateix Pare, cantem: Pare Nostre...
Cant final: Fent camí
Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple la joia com si em buida la tristor.
Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo, dubtaré del compromís i a voltes diré no, o em mancarà quan calgui decisió.
Però lluny a l'horitzó ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por, alleugeriré el pas duent amb mi el sarró i avivaré amb el cant el pas dels meus companys. Endavant!!
