En un viatge de dos dies a Roma, el treball previst em va permetre tenir una tarda gairebé lliure. Un amic es brindà a portar-me a la cova de Subiaco. Havia estat en una altra ocasió, però em venia de gust tornar perquè m'impressiona l'auster i estrany lloc on va començar la cultura d'Europa, per obra de Sant Benet, en una cova petita i difícil. Allà, en aquella cova, va començar la culturització d'Europa i l'evangelització de bastants territoris, amb tres anys de pura vida contemplativa de sant Benet. Recordant aquest fet, em venia a la memòria la afirmació repetida que el nostre segle XXI serà contemplatiu o no serà. Fa també 1.500 anys que va néixer d'un contemplatiu, o en va renéixer, la nova Europa.

    Sant Benet va néixer a la regió de Núrsia cap a l'any 480. Els seus pares eren gent benestant. Sabem que va tenir una germana, anomenada Escolàstica, que s'havia consagrat a Déu sent encara jove. Acabats els primers estudis a la seva terra natal, Benet va ser a Roma per cursar estudis superiors. No hi va romandre gaire temps, impressionat per la corrupció romana. Després d'una breu estada a Affile, desitjà una solitud més gran. Potser el jove havia sentit parlar del monestir d'Adeodat. Pujant la muntanya anomenada Taleo, a la riba dreta de l'Aniene, va trobar el monjo Romà, el qual li va indicar una cova horrible, situada precisament més avall del seu monestir. Sant Benet va romandre a la cova durant tres anys, ignorat per tots, a excepció de Déu i del monjo Romà. Aquest, des del cim de la paret rocosa en què està situada la cova, feia baixar, mitjançant una llarga corda, una part dels seus propis aliments per donar de menjar al jove eremita. Malgrat la generosa i discreta assistència de Romà, la vida de Sant Benet a la cova va ser duríssima. No hi van faltar moments de desànim i de temptació.

    Tres anys més tard, la seva solitud va començar a disminuir. Després va ser cridat com a superior d'un monestir pròxim, però els monjos, considerant-lo massa sever, el van fer marxar. I això va permetre al sant tornar a la seva soledat. El seu nom era ja conegut i nombrosos deixebles van venir de tot arreu per unir-se a ell. El sant es va establir amb els seus deixebles al costat de la riba del més alt dels llacs Neronians, utilitzant probablement una construcció de la vil·la imperial que estava encara en bones condicions. En aquest lloc Sant Benet va viure durant més de vint anys i aquí va començar i es va perfeccionar aquell tipus de vida monàstica que reflecteix la regla benedictina, la primera redacció de la qual correspon precisament a aquells anys d'estada al cenobi de Subiaco, al costat del llac Neronià. Van arribar-li deixebles amb edats, orígens i condicions diferents.

    Des d'aquella cova, transformat ell profundament –com recorda una antiquíssima inscripció a la roca-, Benet va enviar els seus monjos a evangelitzar França, Anglaterra, Germània, Hispània -"on va convertir els visigots", es llegeix- i molts altres països.

    Res no va ser fàcil llavors. Com tampoc no ho és en la nostra època, però com es va fer allò ho recorda allí mateix una altra frase de sant Benet: "Per obediència participem del treball per a Déu; per la paciència participem en les passions de Crist".

    En abandonar el recinte, pensava que -quinze segles més tard- continuen sent necessaris el treball (evangelització) per a Déu i la paciència en les dificultats i patiments que ens uneixen a la passió de Crist.

+Ricard Maria Card. Carles, arquebisbe emèrit de Barcelona