P. PERE TOMÀS DE LA
VERGE DEL PILAR, OCD
P. PERE TOMÀS DE LA
VERGE DEL PILAR, OCD
(Pedro de Alcántara Fortón y Cascajares)
[Saragossa, 26 abril 1888 – Sitges (Costes de
Garraf), 10 octubre 1936).
Conseller conventual de Villanueva de la Jara.
Nasqué a la ciutat de Saragossa el 26 d’abril de 1888. Rebé el Baptisme
l’endemà. I la confirmació el 5 de maig de 1893. El 29 de setembre de 1904
ingressà en el noviciat dels carmelites descalços al Desert de Les Palmes
(Castelló), on féu la primera professió el 15 d’octubre de 1905. Acabats els
estudis, fou ordenat prevere el 30 de juny de 1912.
Exercí el càrrec de prior dels convents de València (1924) i Saragossa
(1927). El 1933 fou nomenat conseller provincial i conventual de Villanueva de
la Jara (Conca).
La persecució el sorprengué de ple a Barcelona, al convent dels carmelites
de la Diagonal. Hi havia anat convidat per predicar la solemne novena de la Mare
de Déu del Carme. El diumenge 19 de juliol hi hagué una cruenta batalla davant
d’aquell convent, amb nombrosos morts i ferits. A primeres hores del matí, els
militars alçats, veient-se en inferioritat de condicions, es refugiaren en el
convent. Aquest fou el pretext perquè els revolucionaris hi penetressin,
perseguissin els religiosos i fessin una destrossa de l’edifici. L’endemà, 20 de
juliol, vestit de paisà, el P. Pere Tomàs sortí del convent. Els milicians el
reconegueren com a religiós i l’insultaren i el colpejaren salvatgement al mig
del carrer, deixant-lo per mort. Dos testimonis, les germanes Pasquala i Assumpta Laburta Salcedo veieren com els milicians duien el P. Pere Tomàs pel
carrer de Menéndez y Pelayo
amunt. Tot i que el duien agafat com sostenint-lo, els queia al terra,
d’extenuat que estava per la brutal pallissa que havia rebut. I segons un altre
testimoni, la Sra. Bartola, espardenyera, més amunt el
martiritzaren encara més i li dispararen, deixant-lo per mort.
En estat crític, dos guàrdies el traslladaren a l’Hospital de sant Pau, on
fou assistit i curat, quedant-hi ingressat. S’anava recuperant de les ferides i
lesions . Al cap de tres mesos d’estar hospitalitzat, la nit del 10 d’octubre,
un grup de milicians armats se l’endugué del llit.
Fou
estimbat al “Pas de la Mala Dona”, a les Costes de Garraf, terme municipal i
parròquia de Sitges. El seu cadàver fou tret pel mar. L’enterraren a la fossa
comuna del cementiri de Sitges, on encara reposen les seves restes, que no han
pogut ser mai identificades. Tenia 48 anys.
La mar tragué a la sorra de Sitges –part de llevant- dos cadàvers, que foren
recollits per en Vicente Muñoz, ferroviari que vivia a la caseta anomenada “La
Ginesta” i que pertanyia a la Creu Roja Internacional. Els tres cadàvers foren
enterrats sense poder ser identificats.
A part d’aquests dos cadàvers, n’hi hauria
un tercer que podria correspondre al del P. Pere Tomàs. Segons el mateix
testimoni, el possible cadàver del P. Pere Tomàs, en ser estimbat no arribà a
caure a la mar, sinó que quedà enredat en les mates de les roques, a una alçada
d’uns tres metres abans d’arribar a l’aigua. Aquell cadàver, segons la
descripció que en féu en Vicente Muñoz, “tenía todo
rasgados
unos blanquísimos calzoncillos, que su edad estaría en los cuarenta, el semblante muy apacible y de buen color, y calzado zapatos de color marrón: quedó en la boca de un túnel, suspendida
la cabeza y entre malezas lo
restante del cuerpo. Els tres
cadàvers foren enterrats al cementiri sense identificar. Tots tres cadàvers
presentaven un tret al pols. Foren trobats al voltant del 20 d’octubre.
Una possible dada identificatòria del cadàver del
P. Pere Tomàs podria ser la bosseta on hi duia el santcrist.
Àlvar Pérez
Fonts: Arxiu Provincial OCD,
Barcelona
Santidad Carmelitana
http://santosocd.blogspot.com/2007/08/siervo-de-dios-pedro-toms-de-la-virgen.html
http://forums.vilaweb.cat/www/forum/detall?idcmp=967831&p_edi=sitges
Garraf: pas de “la mala dona”:
Vídeo:
http://www.tu.tv/videos/simply-extrem-7b-plus
http://jaumeclimb.blogspot.com/2007/01/penyasegat-de-la-falconera-via-la.html