Sor
MARIA ROSA ADROVER MARTÍ, Beata Dominica
Sor
MARIA ROSA ADROVER MARTÍ, Beata Dominica
[San Roque (Cadis), 22 juliol 1888 –
Vallirana, 8 agost 1936]
Beata Dominica / Congregació de l’Ensenyament de la Immaculada
Abans d’entrar en les pinzellades
biogràfiques de les dues noves beates, germanes de religió i de martiri, crec
que fóra bo una breu explicació de la institució del Beateri.
Els Beateris
eren una figura canònica, barreja de monestir i vida activa. Es tractava d’un
grup de dones consagrades que vivien en comunitat i amb una certa clausura, no
tan rígida com la de les contemplatives monacals, que, alhora, es dedicaven a
alguna activitat externa, generalment l’ensenyament i l’educació de nenes o el
treball en hospitals, hospicis o menjadors de pobres, pelegrins i transeünts.
Duien una vida de pietat i de pobresa evangèlica molt estricta. Cada beateri era autònom i estava incorporat a l’espiritualitat
d’un orde religiós. Amb el temps, els beateris anaren
transformant-se en congregacions, i a partir de 1950, a rel de l’Exhortació
Apostòlica de Pius XII “Sponsa Christi”,
desaparegueren, degut a les noves orientacions de l’Església. Tres dels Beateris autònoms de Catalunya s’incorporaren a la
Congregació de Dominiques de l’Ensenyament de la
Immaculada Concepció.
El Beateri de
santa Caterina era un Institut fundat a Barcelona a principis del segle XVI amb
la finalitat de proporcionar ensenyament a les nenes pobres. Els tres primers
segles i mig de la seva existència estava situat al barri antic de la ciutat
–la plaça anomenada de les Beates-, però el 1879
passà al
carrer Mallorca, 349, prop del temple d la Sagrada Família. Aquest nou
convent conegué ja els estralls de la Setmana Tràgica de 1909. El 1936 fou
novament incendiat. La comunitat comptava, el 1936, amb 27 religioses, dues de
les quals foren martiritzades.
Sor Maria Rosa va néixer a
San Roque
(Cadis), el 22 de juliol de 1888. El seu pare era Ajudant de Marina. Rebé el
Baptisme cinc dies més tard. I la Confirmació el 19 de febrer de 1889. Infant
encara, es traslladà amb els seus pares a Vilanova i la Geltrú. Després
passaren a Tortosa. Dels 8 anys fins als 27 residí a Villajoiosa
(Alacant). Era la primogènita de tres germans, que quedaren ben aviat orfes de
pare i mare. Ella s’hagué de fer càrrec de la família. Pertanyia a la confraria
del Carme i a l’associació de Filles de Maria. El 1915 passà a viure a
Barcelona, on entrà a treballar com a costurera dels comtes de Güell. Ingressà
a la comunitat de beates dominiques de santa Caterina de Sena,
de Barcelona, el 31 de juliol de 1920. Professà el 18 de febrer de 1922. Donà
classes a la secció gratuïta de nenes. Fou nomenada sagristana.
Tenia unes grans dots pedagògiques i inspirava molta confiança entre les
alumnes. Fou martiritzada als 48 anys juntament amb Sor Maria del Carme.
Sor MARIA DEL CARME ZARAGOZA ZARAGOZA, Beata Dominica
[Villajoiosa (Alacant), 1 juny 1888 –
Vallirana, 8 agost
1936]
Beata Dominica / Congregació de l’Ensenyament de la Immaculada
Nascuda a
Villajoiosa
(Alacant), el primer de juny de 1888. Batejada el mateix dia. Filla de capità
de la marina mercant, passà la infància a Santoña, San Vicente de la Barquera
–on fou confirmada el 18 de maig de 1895- i Algorta,
en la costa cantàbrica. Dels 15 anys als 24 visqué a Villajoiosa,
on ingressà a l’associació de Filles de Maria. Després passà a viure a
Barcelona. Visitava els ancians pobres, infants orfes i malalts recollits als
hospitals i als asils. El 22 de juliol de 1916 ingressava al Beateri de santa Caterina, de Barcelona. Professà el 18 de
febrer de 1918. Li foren encomanades les classes de les nenes i la porteria.
Tenia, també, 48 anys en ser martiritzada.
El martiri de Sor Maria
Rosa i sor Maria del Carme
La persecució pròpiament dita començà
al voltant de les set de la tarda del diumenge 19 de juliol de 1936. Davant la
imminència de l’assalt del convent pels milicians, les religioses hagueren de
fugir-ne, i cercaren refugi a casa de familiars i benefactors.
Sor Maria del Carme i sor Maria Rosa,
unides per parentiu familiar, sortiren plegades del
convent. Trobaren acollida a casa de la Sra. Amparo Jodar, on hi sojornaren pocs dies a causa dels registres
domiciliaris. Des d’aquella llar, propera al convent, pogueren presenciar
l’assalt i l’incendi del beateri, amb la profanació
de l’església i del cementiri. Les dues religioses quedaren consternades i
incrementaren, encara més, la pregària i les mortificacions pels perseguidors.
La família que les acollia quedà vivament impressionada per l’exemple i les
paraules de perdó que les dues religioses tenien pels incendiaris.
Davant de l’amenaça d’un registre en
aquella llar, la mateixa mestressa de la casa, la Sra. Jodar,
els buscà un altre refugi més segur, la família del Sr. Ricard Martí, farmacèutic.
El Sr. Martí recorda que “ante los hechos
luctuosos de aquellos días [les
dues religioses] no se quejaron contra los
perseguidores, sino que rezaban
por ellos, y habían manifestado que si Dios les exigía el martirio lo aceptaban para su gloria”.
També en aquella nova llar, les dues
religioses foren exemplars en la seva vida de pregària. “El tiempo lo dedicaban a rezar. Su espíritu
de oración era evidente”.
El 7 d’agost reberen la visita del Sor
Josefina Artigas, superiora del beateri, que els
proporcionà un gran consol espiritual i les animà a acceptar la voluntat de
Déu. A rel de la conversa amb la superiora decidiren que tan aviat com
poguessin aconseguir el salconduït necessari per a
viatjar, es traslladarien a València, per tal de reunir-se amb els seus
familiars, ja que aquella situació semblava que s’allargaria molt més que la
del 6 d’octubre de 1934.
Pocs minuts després que Sor Josefina
marxés d’aquella casa, reberen avís que la farmàcia de l’amo d’aquella llar
havia estat objecte d’un registre inesperat, i els mateixos milicians havien
anunciat que en farien un altre a la vivenda. Calia,
doncs, prendre precaucions i actuar amb rapidesa i discreció. La casa podia
estar vigilada. Es proposà a les dues religioses que es refugiessin a la
porteria del mateix edifici, on podrien passar més fàcilment desapercebudes.
Però elles no volgueren comprometre ningú, i optaren per marxar d’aquella casa
i deambular pels carrers fins que hagués passat el registre. Així ho
convingueren tots plegats. El mateix Sr. Martí i la portera s’encarregarien,
quan hagués passat el perill, d’anar a cercar-les perquè tornessin a casa.
Passaren les hores i el registre temut
no tingué lloc. Al captard , com havien convingut,
foren a cercar les dues religioses perquè tornessin a la casa. Però per més que
cercaren no pogueren trobar-les. Suposaren que havien trobat un altre lloc més
segur. No obstant, continuaren la recerca, però no en pogueren trobar cap
rastre ni aquell dia ni en successius. No sabrien el que s’havia esdevingut
fins després d’acabada la guerra.
Què havia passat, doncs?
El que succeí a les dues religioses ha
pogut ser reconstruït –encara que tan sols en línies generals- molt
posteriorment.
Les dues religioses, en sortir de casa
del Sr. Martí, anaren a demanar acolliment en una casa amiga, però no volgueren
admetre-les per por. I és que la gent tenia por de les represàlies que els
milicians prenien contra els qui donaven refugi a casa seva a algun
eclesiàstic. Per això les dues religioses, no volent comprometre ningú, no
anaren a casa de cap familiar, encara que en tenien, a Barcelona. Deambularen
sense rumb fix pels carrers de la capital en aquella tarda calorosa d’agost.
Però no podien dissimular la seva condició de religioses ni per la humilitat de
la seva vestimenta ni per la manera de comportar-se. Per això decidiren agafar
el tren nocturn cap a València. A la capital del Túria serien ben acollides
pels seus familiars, i viatjant tenien solucionat on passar la nit. Anaren
probablement a l’estació de França, on compraren els bitllets, i pujaren a
l’exprés. El tren, des de Barcelona, havia de travessar Sants i El Prat de
Llobregat, dues localitats on el Comitè era dels més virulents. El tren es posà
en marxa. Ja en ruta, un escamot de milicians que patrullava reconegué en
aquelles dones atemorides dues monges. Satisfets de la troballa, els milicians s’abraonaren cap als seients que ocupaven les dues
religioses. Immediatament els demanaren el salconduït.
No en tenien. Aleshores els milicians les detingueren i les obligaren a baixar
del tren poc després de sortir de Barcelona. Les entrades i sortides de la
capital estaven fortament vigilades.
Detingudes, doncs, els milicians les
conduïren davant el Comitè de Molins de Rei, on el capitost Manuel Marín
imposava la seva llei sense compassió. “El tribunal dictó
sentencia rápidamente. María
del Carmen y María Rosa fueron condenadas a muerte porque eran
religiosas”.
Des de Molins de Rei foren conduïdes,
per carretera, fins a Vallirana. En arribar al
pont del Lledoner –prop de la
creu que assenyala el lloc on el bisbe de Vic Strauch
fou assassinat pels constitucionals l’abril de 1823-, foren afusellades en el
bosc proper, abandonant allí els dos cadàvers. Era al voltant de la mitjanit
del 7 al 8 d’agost de 1936.
El metge que reconegué els dos cadàvers
declarà que “no mostraban señal
de haberse horrorizado ante
la brutalidad de los asesinos
y que todo su aspecto era de oración, pues parecía como si hubieran muerto rezando y de rodillas”. Foren
enterrades, sense identificar, al cementiri de Vallirana.
Passaren anys sense que es sabés el
parador de les dues màrtirs. Circumstàncies gairebé providencials feren
possible la localització i la identificació de les seves restes, i recollir
testimonis fidedignes dels qui les veieren mortes. Les seves restes, després de
la identificació, foren exhumades de la sepultura primitiva del cementiri de
Vallirana i enterrades al cementiri de la Comunitat, a Barcelona.
Font: Vicente Forcada Comíns, “Testigos fieles de la familia dominicana. Barcelona, 1936”
Màrtirs de la Familia Dominicana
Comunitat de les dominiques, al C. Mallorca 349. Tel. 93.207.31.65 / 93.457.06.79.
Ajuntament de San Roque, Cadis.
Imatges de la Setmana Santa a San Roque, Cadis.
Beatificacions del 28 d'octubre i l'Aquesbisbat de Barcelona
Comunitats de religiosos i religioses dedicats a l'ensenyament (Bisbat de Sant Feliu de Llobregat)
DOMINIQUES DE L'ENSENYANÇA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ, a Vallirana.
Comunitat: Col·legi Verge del Roser
Fundació: s. XV- XVI
Telèfon: 93 683 28 46/ 93 683 15 34
Adreça: Pl. Sant Domènec, 1
Població: 08750 Vallirana
Correu-e: dominiques_vallirana@hotmail.com
Altres enllaços d'interès:
Màrtirs de la família dominicana
Vídeos de la Beatificació dels 498 màrtirs a Roma i sobre els màrtirs de la família dominica
Els monestirs de Catalunya: Convent de Santa Maria de Montsió
Persecucions actuals contra els cristians al món:
Cristians de Corea del Nord són fortament perseguits aquests dies
Més de la meitat dels cristians han deixat Iraq des de 2003