Gmà. FÈLIX JOSEP,
FSC (La Salle:
Instituto de los Hermanos de las Escuelas Cristianas, fundado por San Juan
Bautista de La Salle)
Gmà. FÈLIX JOSEP,
FSC (La Salle:
Instituto de los Hermanos de las Escuelas Cristianas, fundado por San Juan
Bautista de La Salle)
(Josep Trilla Lastra)
[Lleida, 14 setembre 1908 – Barcelona 13 (19) març 1937]
Comunitat del col·legi de santa
Anna, de Monistrol de Montserrat.
Nasqué a Lleida el 14 de
setembre de 1908. Tenia una germana, Carme. Rebé el baptisme el dia 21. Féu la
primera comunió el 21 de maig de 1917. Traslladada la família a Barcelona per
raons de treball de pare, fou alumne dels Germans al col·legi de sant Joan
Baptista, de Gràcia. La mare morí prematurament. Es féu càrrec de la família
una tia. Ingressà al noviciat menor de Cambrils el juliol de 1924. Vestí
l’hàbit el 2 de febrer de 1925. Acabat l’Escolasticat,
treballà pastoralment a Berga. Després passà a Tarragona i, successivament, a
Tortosa i Berga. El 1934 fou destinat a Monistrol de Montserrat. En aquella
comunitat el sorprengué la persecució religiosa.
El dijous 15 de juliol, l’escola
de santa Anna celebrava el fi de curs amb una missa de comunió general a
l’església parroquial, celebrada pel rector, Mn. Cañís.
Aquesta celebració senzilla fou interpretada pel sector revolucionari del poble
com un acte de provocació intolerable.
El diumenge 19, els Germans
encara pogueren acompanyar els alumnes a la missa parroquial. Però l’exposició
de treballs escolars –que es feia cada any- ja no es pogué visitar degut a les
notícies alarmants que anaven arribant de Barcelona. La gent del poble estava
molt esverada i excitada.
El dilluns 20, a primeres hores
de la matinada, un escamot de milicians va incendiar l’ermita de santa Anna, a
tocar de l’escola. Els religiosos i el criat de la casa hagueren de fugir
perquè hi havia perill que el foc s’hi propagués. El Gmà.
Fèlix s’encaminà muntanya amunt cap al monestir de Montserrat. En sortir del col·legi,
el Gmà. Fèlix digué al comandant del puesto de la
guàrdia civil: “El Senyor ho permet així. Ell sabrà perquè...”. Al monestir,
entre els nombrosos pelegrins, hi trobà la seva família. Com que les
comunicacions havien quedat tallades a rel de la revolució, l’Ajuntament de
Barcelona s’incautà d’uns autobusos amb els què anava
baixant els pelegrins. Aprofitant l’avinentesa, el Gmà.
Fèlix baixà de la santa Muntanya amb la seva família i se n’anà amb ells a
Barcelona, on vivien.
El 29 de juliol, el Gmà. Lactanci Esteve pogué
visitar el Gmà. Fèlix, i quedà tranquil en veure’l
acollit per la família. A la llar paterna vivia amb una gran sobrietat, passant
el dia dedicat a la pregària i l’estudi. Sortia de casa el menys possible. I
encara quan sortia era per motius pastorals: distribuïa l’Eucaristia, conduïa penitents
a rebre el sagrament de la reconciliació, acompanyava sacerdots a sagramentar
malalts.
El 2 de novembre, acompanyat pel
Gmà. Marià Esteve, ajudà les tres misses de la diada
de difunts, celebrades clandestinament per Mn. Joan Llorenç.
En
una de les seves escadusseres sortides es trobà amb l’Adolf Calonge, estanquer
de Monistrol, benefactor dels Germans. Després d’unes breus paraules
s’acomiadaren i quedaren que es retrobarien l’11 de març (de 1937) per planejar
el treball pastoral que havien de dur a terme. Aquella trobada –fugaç- no passà
desapercebuda pels espietes.
Com que en Calonge era tingut per un dels qui “feien olor de cera”, estava
vigilat. El dia i l’hora fixats es trobaren en el lloc convingut, la Gran Via.
Havien de trobar-se també amb un sacerdot. Així que el Gmà.
Fèlix i en Calonge se saludaren, foren immediatament detinguts per un grup de
milicians que havien seguit en Calonge. Detinguts, es creuaren amb el sacerdot.
Aquest endevinà el que havia passat i se’n tornà. Foren conduïts al bar
Moscatell, de la Rambla. Allí els milicians celebraren la “pesca” menjant i
bevent davant els dos detinguts. Després d’haver ben menjat i millor begut, els
milicians trucaren per telèfon a la txeca de sant Elies* comunicant-los la captura feta i demanant un
escamot de conducció. Es presentà un grup de milicians per fer-se càrrec dels
dos detinguts. Aquí se’n perdia tot rastre, de tots dos.
Molt posteriorment
–gràcies al testimoni d’altres empresonats que convisqueren amb ell a la txeca
del convent de sant Elies- s’ha pogut reconstruir l’itinerari martirial del Gmà. Fèlix. El 18
de març –una setmana després de la detenció- comparegué davant el “tribunal” de
la txeca. L’interrogatori fou extremadament dur, i el Germà fou torturat en els
llocs més delicats del cos. Pel testimoni del rector d’una parròquia de
Tarragona, company de captiveri del Gmà. Fèlix, s’han pogut conèixer tots els detalls que
precediren el seu martiri. Davant les propostes iniqües del “tribunal”, ell
contestà: “Abans morir que apostatar de la meva fe o delatar els meus
companys”. L’amenaçaren d’esbudellar-lo amb un punyal
de grans dimensions que duia un milicià. I continua el testimoni del rector
tarragoní: “Quan tornà al nostre grup estava tan desfigurat que no el vàrem
reconèixer: esblanqueït, amb els cabell eriçats, els ulls desencaixats. Ell
mateix ens explica què li havien fet: el varen fer seure, despullat, en un banc
i l’amenaçaren d’obrir-lo en canal si no renegava de la seva religió. Després
el bufetejaren, li escopien “y cometieron con él tales infamias que la decencia obliga a
silenciar”. I ell encara
afegia: “Pobrets, no saben el que fan”.
També
fou company de captiveri l’alcalde de Solivella. A
ell li devem aquestes precisions: “Intentaron hacerlo renunciar a su caràcter de religioso con la
promesa de soltarlo si accedía...
Lo sometieron a la coacción
de prostitutas... Primero clon halagos y carantoñas, luego con befas, burlas y escarnios hasta el colmo de retorcerle los testículos... Pero nada pudo vencer su voluntad
integérrima”.
Assassinat
brutalment, fou esquarterat i donat a menjar als porcs que tenien els milicians
prop de l’antic col·legi de sant Anton, dels escolapis, a Barcelona. Ho
confirma en Jeroni Ponte: quan aquest va preguntar
als milicians si s’havia complert la sentència de mort contra el Gmà. Fèlix, aquells li mostraren per tota resposta la roba
de l’executat.
Una altra versió del martiri assenyala que el varen donar a menjar als
porcs encara viu o que el varen cremar. Tenia 28 anys.
Font: Biografies dels nous beats de l’Institut FSC
_______________________________
Nota:
*La txeca de Sant Elies. Potser el lloc dels horrors més atroços comesos durant la Guerra Civil. La superiora general de les Vedrunes hi fou serrada viva i els trossos llençats als porcs. Uns gantxos a les parets són testimonis de les tortures més cruels.
Enllaços relacionats:
* Síntesi biogràfica del Bisbat de Lleida, on va néixer.
* Els 8 màrtirs del Bisbat de Lleida, beatificats el passat 28 d'octubre de 2007 (pdf).
* Què és La Salle?
San Juan Bautista de La Salle, fundador del Instituto de los Hermanos de las Escuelas Cristianas, Patrono de los Educadores Cristianos.
En Català (web de la Salle Catalunya)
* Germans de La Salle, màrtirs.
Inclosos
dins de la beatificació de 498 màrtirs del segle XX a l'Estat Espanyol, es
troben 44 Germans de La Salle que van exercir la seva tasca educativa a
Catalunya, a principis del segle XX, i concretament a la Diòcesi de Barcelona.
La seva tràgica mort constitueix un testimoni clar i evident de la seva
fidelitat a la fe en Jesús i a la seva dedicació a l’educació humana i cristiana
de la infància i la joventut catalanes.
En celebrar aquesta efemèride, l’Església vol conservar la seva memòria i
presentar el seu exemple de fidelitat i fortalesa, tant a les generacions
actuals com a les que vindran. Ells són, per a nosaltres, un testimoni ferm de
la seva fe i la seva vocació d’educadors i una ocasió d’intercessió davant del
Senyor per a tots els qui avui també s’hi dediquen.
La nostra actitud davant d’aquest esdeveniment no presenta cap aspecte
venjatiu contra els agressors que provocaren el martiri dels nostres Germans,
als quals el Senyor ens va ensenyar de perdonar. Més aviat és ocasió d’acció de
gràcies a Déu, de pau i de reconciliació total entre els qui recordem aquells
fets; uns fets que, sense deixar de ser lamentables, ens han aportat llum i
valentia per als qui admirem el seu testimoni.
En els màrtirs es reprodueix la mateixa actitud del Crist. Com el Mestre, els
màrtirs han acceptat l’ofrena generosa de la seva vida. Ells han estimat la vida
com a do de Déu. No l'han desestimat ni han renegat d’un món que els era advers.
Ells, com el Crist Jesús, han estimat aquest món perquè és obra de les seves
mans. Però, tot i estimant la pròpia vida i el món, s’han lliurat conscientment
a la mort per fidelitat al seu Déu i Senyor.
El reconeixement del martiri en aquests Germans nostres en la fe és una forma de
conservar viva la seva memòria en l'Església. Perquè els màrtirs no són morts,
sinó que viuen per a Déu. En la recuperació i la conservació de la memòria dels
nostres màrtirs, el que té interès per a l'Església és el lliurament de la
seva vida per fidelitat a Jesucrist, sense interferències de cap altre tipus i,
menys encara, polítiques.
Quan l'Església conserva la memòria dels seus fills màrtirs no fa mai un judici
paral·lel contra els executors materials ni contra ningú. L’Església, pel
precepte evangèlic de la caritat, no pot anar contra ningú. El que interessa és
constatar que el màrtir morí únicament per motiu de la seva fe, que no en va
renegar i que va perdonar els que li llevaven la vida injustament.
Tenim davant nostre, doncs, el testimoni de 44 Germans seguidors de
l’espiritualitat i l’exemple de Sant Joan Baptista de La Salle, que visqueren
il·lusionats i entusiasmats per la seva noble missió d’educar humanament i
cristianament els seus alumnes, en contacte fecund amb les seves famílies i
altres persones que col·laboraven en la tasca de l'Escola Cristiana.
Avui, en els nostres dies, aquesta missió segueix viva i necessària com mai. Ara
són molts altres, Germans i Seglars, els qui segueixen creient en la importància
d’aquesta missió i els qui segueixen oferint el millor de les seves vides per a
l’educació cristiana. Tots nosaltres, simpatitzants de l'Escola Cristiana, ens
emmirallem en el testimoni dels nostres màrtirs i els demanem que ens ajudin a
trobar nous camins per a seguir educant i preparant les noves generacions que
vénen a l'Escola de La Salle i que confien en el mateix estil educatiu dels
nostres màrtirs.
* Programa de la Beatificación en Roma.