Homilia del Sr. Cardenal Ricard M. Carles
en la festa de la Mare de Déu de la Mercè
Dia 24 de setembre de 2002, a la basílica de la Mare de Déu de la Mercè, a les 10.30 h
1. Espiritualitat mercedària d'alliberament
Un any més ens trobem als peus de la celestial patrona de Barcelona, en una celebració que cada any ens porta el record històric de la fundació de l'Orde mercedari per al rescat dels captius, inspirada per la Mare de Déu, segons la tradició, a Sant Pere Nolasc, a Sant Ramon de Penyafort, al rei Jaume I i al que era el bisbe de Barcelona en aquells moments, Berenguer de Palou.
Les lectures i les oracions de la festa d'avui donen un to ben peculiar al patronatge de Maria, a aquesta advocació mariana ben pròpia de Barcelona que actualment està estesa per tot el món. No és gens exagerat dir que el missatge mercedari és un missatge i una espiritualitat centrades a fer-se mercè per tal d'alliberar-se i d'ajudar a l'alliberament dels germans. Aquest missatge d'alliberament, tan present actualment en els corrents culturals i espirituals del nostre temps per diverses raons, està ben present en la tradició mercedària. És el que breument voldria remarcar aquest any.
I voldria fer-ho perquè durant els propers mesos i durant pràcticament tot l'any 2003 celebrarem el vuitè centenari de la primera redempció de captius, portada a terme a la ciutat de València per Sant Pere Nolasc i els seus primers deixebles l'any 1203, quan València, la meva ciutat nadiua, era encara terra sota el domini musulmà. Per aquesta raó, el proper dia 29 de gener de 2003 iniciarem el que s'anomenarà l'Any de la Mercè, l'objectiu principal del qual serà precisament l'increment de la devoció a la Mare de Déu de la Mercè en aquest seu santuari que ara ens acull, tan estimat sempre pels barcelonins i barcelonines. El Sr. Alcalde de la ciutat ja va esmentar aquesta commemoració en la presentació de les actuals festes de la Mercè. Permeteu-me que jo també, amb esperit de col·laboració, aporti quelcom sobre la dimensió religiosa d'aquesta advocació tan nostra.
2. Maria, alliberadora amb Jesucrist
Les lectures i les oracions de la festa d'avui donen, en efecte, un to ben peculiar i significatiu al patronatge de Maria sobre Barcelona i sobre l'obra mercedària. Les dues primeres lectures, precisament, no parlen de la figura de la Mare de Déu, sinó que són un anunci profètic del Déu alliberador del seu poble i una invitació a viure i a transmetre fortalesa, guiats pel model de fermesa i fortalesa que és Jesucrist.
Després, a l'evangeli, es desvela la relació que això té amb Maria, i el sentit que té llegir aquests textos -que hem escoltat- en una festa de Maria: ella coopera també en aquest camí alliberador, en aquesta ruta que cal realitzar fermament, amb fortalesa espiritual i decisió de la voluntat: ella, a Canà, auxilia els nuvis i fa que Jesús converteixi la situació de destret en què es trobaven en situació de goig, de felicitat, de plenitud.
L'obra de la Mercè, inspirada per la Mare de Déu, nasqué precisament per auxiliar aquelles persones que estaven en situació summament penosa i portats lluny de la seva terra, de la seva cultura i de la seva fe, a fi que poguessin tornar a viure en el goig de la seva pàtria, de la seva fe i de les seves famílies.
3. La teologia de la Mercè, la seva significació
Aquesta és la que el P. Miquel d'Esplugues anomena "la teologia de la Mercè" en el seu conegut llibre Nostra Senyora de la Mercè, un fragment del qual ens proposa l'Església als sacerdots en l'Ofici de Lectura de la Litúrgia de les Hores d'avui -és a dir, en el rés del breviari, per dir-ho en el llenguatge d'abans. Permeteu-me citar-ne uns fragments, que són molt il·lustratius de l'ideal de la Mercè:
"Íntimament, essencialment, la teologia de la Mercè rau en una funció altíssima de maternitat divinal, adreçada a perpetuar i adaptar a les vives necessitats d'aquella època allò que en tal funció -a semblança de l'obra redemptora de Jesús, el Fill de Déu- hi ha de més humà i més delicat i de més essencial; o sigui, posar els fills dels homes en camí de la llibertat que de dret els pertoca com a tals i, sobretot, com a fills de Déu" (Litúrgia de les Hores, vol. IV, p. 1300).
I afegeix l'autor citat en un dels fragments més coneguts de la seva obra: "Tot això, conjuntament amb altres caires de la nostra psicologia ètnica i de la nostra vida religiosa, tradicional i autèntica, justifica de sobres que s'hagin posat sota el mantell divinal de Nostra Dona per excel·lència, de la senyora i majora de Barcelona, i que l'espiritualitat que en surt -ideal de redempció, amplíssima i profunda, en tots els ordres, en l'econòmic, en el polític i en el religiós- l'haguem denominada amb la dita insubstituïble d'ideal de la Mercè."
Les darrers paraules, tot i ser escrites fa prop d'un segle -el llibre del P. Miquel d'Esplugues que he citat és de l'any 1916-, manifesten l'actualitat com a exigència d'aquest ideal mercedari també avui i també per a nosaltres. Que la Mare de Déu ens ajudi a actualitzar i portar a terme aquest missatge en aquest proper Any de la Mercè.
4. Jacint Verdaguer, cantor de l'ideal mercedari
Voldria acabar amb dues breus pregàries a la nostra celestial patrona, a qui tots pujarem a venerar al seu cambril en acabar aquesta celebració. En fer-ho, voldria retre un homenatge d'agraïment, en aquest context de germanor i de pregària, a mossèn Jacint Verdaguer en el centenari del seu traspàs des dels boscos de Vallvidrera, a la casa de Vilajoana, fins a la vida eterna.
Com a barceloní, si no per naixement almenys per una llarga i profunda adopció, Verdaguer fou un enamorat de Barcelona i del seu dinamisme civil; fou també un cantor dels seus sants i santes, de les seves tradicions i del seus monuments civils i religiosos, i no com a realitats del passat, sinó que en glossà la seva vitalitat i vigència. Mn. Cinto, per això, no podia oblidar la nostra tradició mercedària.
A ell devem els "Goigs de la Mare de Déu de la Mercè", amb el cant dels qual acabem cada any aquesta celebració de l'eucaristia; aquests goigs la lletra i la melodia dels quals, obra del mestre Lluís Millet, ens arribem cada any al fons del cor:
- "Barcelona enamorada,
- us fa tron del seu cor,
- puix del Cel li sou baixada,
- feu-ne cel de vostre amor.
- Vostre braç que esforç els dóna
- sia sempre al seu costat.
- Dels captius Mare i Patrona,
- puix del cel ens heu baixat:
- Princesa de Barcelona,
- protegiu nostra ciutat."
L'any 1888, any de l'Exposició Universal, tingueren lloc a Barcelona, del 18 al 21 d'octubre, les festes de la coronació canònica de la Mare de Déu de la Mercè. Per a aquesta celebració, Verdaguer va escriure la lletra de l'"Himne a la Verge de la Mercè", i se n'encarregà de la música el mestre Josep Rodoreda, a qui també recordem aquest any.
L'Himne acaba justament amb aquesta pregària que és una actualització de l'ideal d'alliberament mercedari:
- "Mare, d'esclaus la terra encara és plena,
- d'esclaus del món, del vici i del plaer,
- són vostres fills: trencau-los la cadena,
- que és trist morir esclau de Llucifer.
- De terra i mar Estrella guiadora,
- brilleu tot temps de Barcelona al front;
- dels catalans sigueu la salvadora
- Vós que heu donat el Salvador al món." Així sia.