CARTA OBERTA D’UN PREVERE CATALÀ A TOTS ELS CATALANS I CATALANES
SIGUEM ELS CAMPIONS DEL MÓN EN HUMANITAT, NO EN INHUMANITAT!
TINGUEM SENY, NO ENS PRECIPITEM VERS LA IMMORALITAT!!
DIGUEM NO!!, AQUEST NOU ESTATUT, NO!!

 

Benvolguts, sóc un capellà que està fent una campanya personal A FAVOR DE LA VIDA i en contra d'aquest nou estatut que, entre altres coses condemnables, "blinda" el dret de la dona a avortar fins el 9è més, tal com es fa de fet actualment a Catalunya, en un incompliment massiu i clamorós de la llei. Un nou estatut que dóna lloc, per tant, a una Catalunya més rica i poderosa, encara que no gaire més, però alhora més violenta i inhumana. Jo m’estimo molt Catalunya, el meu país (també m’estimo Espanya), i per això em dol que Catalunya es defineixi com una nació immoral (Nació en el preàmbul i immoral en articles del Títol primer, sobre drets i deures). Estic convençut, que entre tots podem fer un altre estatut molt millor, més cristià i més humà. L’Estatut que ens mereixem de veritat. No ens precipitem alegrement vers la immoralitat. Tinguem seny. Aquest estatut ha sortit malament. Aquest estatut es mereix que l’avortem, ja que pretenia “blindar” aquest crim, vergonya nostra arreu d’Europa i del món.

 

L'article 15 de la constitució espanyola diu: "TOTS tenen dret a la vida". Aquest “TOTS” és intencionadament inclusiu. No diu "todos los españoles, todos los ciudadanos...". “TOTS” ES TOTS, també els que han de néixer.

 

TOTS nosaltres hem estat embrions i fetus en el ventre de la nostra mare. L’estat no hauria de vetllar només per tal que “la lliure decisió de la dona sigui determinant” en tot allò que afecti “la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual” (article 41.5). L’estat hauria de vetllar, penso jo, sobretot per defensar els drets del més indefens entre nosaltres, el que encara no té DNI ni carnet de cap partit, perquè no té ni veu ni vot. En la defensa, o no, d’aquest petitó, o d’aquesta petitona, s’hi reflexa l’autèntica moralitat, o immoralitat, del nostre poble.

 

El crit de l’infant destrossat en el ventre de la seva mare, és silenciós, no se sent, però existeix i clama al cel (“in-fant” ve del grec, “in-phano”, el que “no-parla”). Et convido a veure, a la web avortamentno.com el vídeo “El crit silenciós” (The Silent Scream), editat i difós pel moviment pro-vida dels EE.UU. on es pot veure, per primera vegada a la història de la humanitat, per ecografia, l’horror d’un avortament d’una criatura de 12 setmanes. També s’hi descriu amb detall tot el procés i es fa una radiografia horripilant del que és el gran negoci de l’avortament en aquell país, amb diner del crim organitzat inclòs. Quan hagis vist aquest vídeo comprendràs millor el que dic i el perquè ho dic: “Ojos que no ven, corazón que no siente”.

 

Hi ha actualment, 85.000 avortaments l’any a Espanya. Xifra que creix a un ritme espantós. Casi 1.000.000. des de 1985 en que es va despenalitzar aquest crim. 1.000.000. de morts violentes en “la pau de la democràcia”. Més de 1.400.000.000. d’avortaments al món des de 1973, any de la DESPENALITZACIÓ als EE.UU. d’Amèrica (el país més violent del món, però alhora el país que lidera la lluita a favor de la Vida del no nascut). Amb les paraules d’una gran cristiana, referent mundial de humanitat exemplar, la Mare Teresa de Calcuta (que a la Índia, on el cristianisme és una minoria insignificant, va rebre un funeral d’estat): “El principal destructor de l’amor i de la pau és l’avortament, que és la guerra contra l’infant. La mare no aprèn a estimar sinó que mata per resoldre els seus propis problemes. Qualsevol país que accepta l’avortament no està ensenyant a la seva gent a estimar, sinó a utilitzar qualsevol mena de violència per aconseguir el que volen." Germans, volem una Catalunya més humana o una Catalunya més violenta??

 

Cada any, hi ha milers d’avortaments de joves angleses, i d’altres llocs d’Europa, que vénen a fer aquí allò que abans, les d’aquí anaven a fer allà. La justícia anglesa actua en aquests moments contra una metgessa i una jove de 18 anys que varen venir a avortar una criatura de 31 setmanes (de casi 8 mesos) a una de les moltes clíniques dels horrors de Barcelona, autèntics camps de la mort,  GINEMEDEX, c. Dalmases 61, sota la Bonanova (Sant Gervasi, el meu barri, prop de casa meva). Se’ls acusa de conspirar contra la vida d’una personeta en un país estranger. La nostra justícia, la del país on es cometen impunement aquests crims, penalitzats arreu d’Europa, es limita a dir que “és legal”!! És legal perquè en el primer supòsit de despenalització, “perill per a la salut física o psíquica de la mare”, no hi ha límit de mesos, i es pot avortar “legalment” fins als 9 mesos a Espanya. Vegeu-ne els detalls a AVORTAMENTNO.com

 

Quan la criatura ja està tant desenvolupada, la tècnica d’avortament és moltes vegades “per naixement parcial”. Ja no és fàcil destrossar-la dins la mare. Se l’estira per les cames, fins que sols queda el cap dins la mare. Aleshores, amb unes estisores se li perfora la nuca i se li introdueix un tub per succionar-li el cervell, cosa que col·lapsa el crani  i així surt mort o morta. En tot el procés ha estat agitant el seu petit cos desesperadament en un intent del tot inútil per defensar-se d’un agressor tant violent sense escrúpols. Això, que és un crim en qualsevol lloc civilitzat, passa milers de vegades a casa nostra d’una manera del tot impune. Per a gran negoci d’aquestes clíniques de la mort, que poden arribar a cobrar per aquests avortaments tardans, uns 3.500 euros, enlloc dels 300 o 400 habituals; i en fan milers cada any. Multiplica.

 

Per cert, si tu que estàs llegint això, has avortat, et demano que no et desanimis ni et sentis codemnada. Déu t'estima amb un amor etern, des de sempre i per sempre Si ets creient, pots demanar perdó de cor al Déu de la Vida (si ets catòlica, a més, amb la confessió pots reconciliar-te amb l'església). Si no tens fe en déu no et desesperis. En qualsevol cas, no dubtis de l'amor que Déu et té. Pensa que quan la Bíblia parla de les entranyes de misericòrdia de Déu, parla del "rahamim" de Déu, que en hebreu vol dir literalment  "l'úter matern". Déu, per tant, és pare i mare, hem sortit de les seves entranyes, som fruit del seu amor etern per cadascun de nosaltres personalment.

 

Algú em dirà: per un sol article, hem de dir no a tot l’Estatut? I tot allò de progrés en competències, en més diners, etc?? La meva resposta és que aquest article que deixa el més feble entre nosaltres del tot desprotegit, dóna un to inadmissible de inhumanitat a tot el text. Com si algú em digués: “Et regalo 1 mil·lió d’euros, i una gran propietat i et faig ministre de... , però m’has de deixar matar el teu fill”. La resposta que tots donaríem seria clara i contundent.

 

Estimats germans, us pregunto: Catalunya hauria de ser alegrement la capital de l’avortament a Europa? Hauríem de ser famosos per la nostra inhumanitat? Avui despenalitzem aquest crim que ja és de fet, en molts casos, un infanticidi “amb totes les de la llei”. Demà què serà el que despenalitzem??

 

A més germans i germanes, hi ha veus fora de l’Església que fa temps que diuen que la defensa de la vida, no hauria de ser sols cosa dels cristians, capellans i monges. També he llegit que les fundadores del moviment  feminista, les “sufragistes” sembla ser que no estaven de cap manera a favor de l’avortament. Perquè consideraven que era una altra forma de violència contra la dona. “Si m’estimes, has d’avortar. El nen o jo”, sol ser, diuen els metges avortistes, la raó que donen la majoria de les noies o dones que avorten. La culpa, per tant, és sobretot d’ell. Però el pes insuportable de la consciència d’haver avortat una vida humana, recau sols damunt d’ella!! (Escolteu aquest testimoni interesantíssim: Rechazamos el aborto porque somos de izquierdas, a http://www.solidaridad.net/noticias.php?not=3990).

 

Em direu: Els cristians no teniu autoritat moral perquè hi ha hagut massa errors greus al passat comesos per l’Església: Una església còmplice de dictadures, la inquisició, les guerres de religió, la creu i l'espasa a les colònies, els capellans pederastes, etc, etc, etc.

 

Resposta: Germans, si per haver comès errors greus en el passat, no es pogués parlar, ningú podria obrir la boca. I, de la mateixa manera que no seria just veure sols els defectes o les pàgines fosques de la vida d’una persona, sense veure tot el que hi ha de bo, que sovint és més que allò altre, tampoc no es just veure sols les pàgines negres de l'Església.

 

Hi ha també moltes pàgines glorioses a la història de l’Església. Una de les més glorioses potser: el fet que els drets i deures de cada individu avui, dels creients i dels no creients, es fonamenten en el concepte de la "dignitat de la personeta  humana", que és indiscutiblement un concepte d’origen cristià. A la Roma pagana, com sabeu, aquest concepte universal de persona, subjecte de drets i deures no existia, i per això hi havia una bona part de la població que eren esclaus sense drets de cap mena ("servus res est", "l'esclau és una cosa", deien els romans). Se'ls podia matar impunement, o fins i tot es podia gaudir amb l'espectacle inhumà de la seva lluita a mort. També s'hi practicava amb molta naturalitat l'infanticidi, que consistia en deixar morir el nou-nat, si no el volia el pare (no gaire diferent de l’avortament per naixement parcial, o per cesàrea que es practica a casa nostra impunement). Quan l'Imperi ja va ser cristià, es va anar humanitzant progressivament. Va ser, de fet, un papa, qui li va manar explícitament a l’emperador, ja cristià, que prohibís les lluites a mort de gladiadors al Coliseu de Roma o arreu de l’imperi. Les runes d’aquests llocs de mort són un record del que era la inhumanitat de la Roma pagana. Però alhora son també un avís permanent de la inhumanitat vers la qual ens podem tornar a esllavissar si no vigilem.

 

És important saber que la persona, subjecte de drets i deures, és un concepte cristià fruit de la reflexió teològica sobre el misteri de Déu revelat per Jesucrist, que és Pare, Fill i Esperit Sant. Un misteri infinit de VIDA i de comunió INTERPERSONAL, origen i font de tot el que existeix. Origen i font de la personeta humana, imatge i semblança d'aquest misteri infinit de VIDA I D'AMOR.

 

Aquesta és la font inesgotable de l'amor diví que el cristià, a imitació de Crist, el Fill etern del Pare, ple del seu Esperit d'Amor, vessa (o hauria de vessar) sobre el món, en una lluita incansable per la Vida i la defensa dels més febles. Si bé hi ha hagut capellans, bisbes i papes corruptes i mundans, també és veritat que la llista és molt més llarga dels capellans, bisbes i papes, defensors de la justícia social, i moltes vegades màrtirs d’aquesta lluita. Ara em vénen a la memòria tres noms, dos difunts i un de viu. Primer, Lluís Espinal, un jesuïta català torturat fins a la mort, durant 4 hores, en un escorxador de La Paz, Bolivia, a mans d’un psicòpata del govern dictatorial. Simplement per haver-se enfrontat a la injustícia del dictador de torn, Banzer. El seu cos va ser trobat, acribillat amb 17 bales, en una cuneta prop de la Paz. Segon, l’Arquebisbe Oscar Romero, assassinat mentre deia missa per haver-se atrevit a criticar els rics i poderosos explotadors del Salvador, la majoria d’ells suposadament catòlics. I tercer, viu encara de miracle, el bisbe Pere Casaldàliga, defensor incansable dels sense terra al Brasil. “El sicari tenia ordre dels terratinents de matar el bisbe”, explica ell mateix, “ens va veure venir per un caminet de la selva. Jo anva acompanyat d’un que era alt i gros. El sicari va pensar, ‘el bisbe és el gros’, i va matar el meu acompanyant. Jo em vaig salvar perquè soc petit i prim”. Per cert, d’aquest bisbe català al Tercer món, és aquesta profecia que s’està complint davant dels nostres ulls i de la nostra impassivitat insolidària: “El Tercer món envairà el Primer món i no es podrà aturar.”

 

Aquesta lluita per la justícia i la defensa dels més febles, sols acabarà quan arribi aquell Diumenge sense posta, quan la Humanitat sencera entrarà en el repòs i en el goig etern de Déu. Quan Déu eixugarà totes les llàgrimes dels ulls i ja no hi haurà més crits, ni sofriments, ni penes i la mort ja no existirà, perquè les coses d'abans hauran passat. Déu haurà fet que tot sigui nou (del llibre de l'Apocalipsi, capítol 21-22). Així com el nen en el ventre de la mare no s'imagina la meravella que li espera a fora, així tampoc nosaltres no ens podem imaginar la meravella que ens espera més enllà del trànsit dolorós de la mort, que és la naixença a la VIDA per sempre.

 

Marx deia que aquest discurs de l’Església sobre la Vida Eterna era “l’opi del poble”, una manera de tenir les masses sotmeses somniant en el més enllà, mentre aquí eren explotades, per un “patró amb el que esmorza Déu”. Els incomptables màrtirs cristians de la lluita per la justícia social són la prova més contundent que Marx s’equivocava. Però ell s’equivocava en quelcom de més transcendència: l’home no és pura matèria, ni es pot sacrificar l’individu a la col·lectivitat sense cometre un greu error antropològic.

 

He llegit que l’avortament es comença a despenalitzar els anys 20 a la Unió Soviètica. Si l’home i la dona son pura matèria, i el que importa és la col·lectivitat o la classe obrera, aleshores es perd el valor de la “personeta humana”. Així s’obre la porta a tots els horrors imaginables.

 

Els cristians, malgrat els nostres errors en el passat, no deixarem mai d’anunciar, o no hauríem mai de deixar d’anunciar amb valentia, oportunament i inoportunament, fins als recons més perduts de la terra, que no som pura matèria, ni un error de l’univers fred i impersonal. Som fruit d’un Amor Etern, d’un misteri infinit de VIDA I DE COMUNIÓ INTERPERSONAL, ETERN, INCREAT, ANTERIOR AL TEMPS (perquè abans del temps no hi ha “abans”).

 

Amb les paraules inspirades d’un grup de joves evangèlics de Barakaldo, Bizcaia, que es diuen “La Resistencia” o també, “Extremistas del Amor: “Mi mundo comienza en el útero de mi madre. No soy fruto de una casualidad, ni de un error. Rompo la placenta que me separa de la libertad y respiro por primera vez el aire de un mundo al que estoy llamado a revolucionar. Mi nombre está escrito en el cielo, mi destino marcado antes de la fundación de lo existente, mi nacimiento ha desatado un profundo y sonoro amén de millones de ángeles, el universo contempla el despertar de un nuevo Big-Bang, cuya onda expansiva se extenderá más allá de mi muerte. Una nueva estrella alumbra el cielo, es sólo el despertar de una esperanza. ¿Puede acaso un error abrir una brecha así en la historia?”

 

Som imatge i semblança d’un Déu, comunió de tres Persones, Pare, Fill i Esperit Sant. Som imatge i semblança d’un misteri infinit de vida i d’amor interpersonal. Som, per tant, nosaltres també, vida i amor interpersonal. Un misteri revelat al món per l’Encarnació del Fill etern del Pare, que essent immensament ric per nosaltres es va fer pobre i humil per enriquir-nos amb la seva pobresa i la seva humilitat. Que va morir en una creu, la mort dels esclaus, víctima del mal i de la violència en el cor de l’home, per salvar-nos, per rescatar-nos, per alliberar-nos, del mal i de la violència en el nostre cor: “amb les seves ferides ens curava”. La seva mort en creu, va ser també la mort de la nostra mort, que de cap manera no podia retenir captiu a l’AUTOR DE LA VIDA.

 

Germans i germanes, el més gran revolucionari de tots els temps és Jesús de Natzaret, però la seva revolució no és una revolució política (encara que també, com a conseqüència), sinó espiritual: la REVOLUCIÓ DE L’AMOR VERITABLE; origen i font de tot el que existeix; destí final de tot el que existeix.

 

Estimats, m’atreveixo a demanar-vos la vostra adhesió a una Catalunya menys rica i poderosa, però més cristiana i més humana. Una Catalunya que defensi els drets dels més febles, que sigui referent mundial, no de inhumanitat, sinó de humanitat entranyable. Ja farem, entre tots, un altre estatut, el que ens mereixem de veritat. Aquest es mereix que l’avortem, ja que volia “blindar” l’avortament.

 

Mossèn Joan Manuel Serra, prevere

 

NO sóc militant de cap partit, però els respecto tots. Sóc simplement cristià.

 

PER UNA CATALUNYA MÉS CRISTIANA,

PER UNA CATALUNYA MÉS HUMANA,

DIGUES NO A AQUEST ESTATUT QUE “BLINDA” EL CRIM DE L’AVORTAMENT

CATALUNYA, SÍ!!!    AVORTAMENTNO.com

 

(Catalan to English free translator)