De la carta de sant Ignasi d’Antioquia*, bisbe i màrtir,
als cristians de Roma
(Ofici de Lectures, dimarts, 13 de juny de 2006. Setmana
X, del T.O.)
No trauré cap profit dels plaers del món ni dels regnes d’aquest segle.
M’estimo més morir en Crist que no regnar sobre els límits de la terra. Estimo
aquell que morí per nosaltres, aquell que ressuscità per nosaltres. I me n’aniré
d’aquí molt aviat. Perdoneu-me, germans: no em priveu de viure, no us entesteu
en la meva mort. No lliureu al món el qui anhela només ser de Déu, no mireu
d’enganyar-me amb coses terrenals. Permeteu-me contemplar la llum pura; quan hi
hagi arribat, seré home veritable. Deixeu-me imitar la passió del meu Déu.
El qui el posseeixi en l’interior
seu, que entengui el que jo vull, i, si sap el que m’urgeix, que tingui
compassió de mi. (Foto: imatges de la lluita a mort entre gladiadors i feres en
el circ romà de Cesarea Marítima, Palestina.)
El
príncep d’aquest món està decidit a emportar-se’m i a corrompre el meu
pensament, ara adreçat totalment a Déu. Que ningú dels presents no l’ajudi;
poseu-vos més aviat a favor meu, que és tant com dir a favor de Déu. No us
poseu Jesucrist als llavis, si cobegeu les coses d’aquest món. Que no hi
hagi entre vosaltres cap mena d’enveja. Àdhuc ni en la suposició que jo, quan ja
em trobi entre vosaltres, us ho pregués, no hauríeu de fer cas de mi; feu cas de
mi ara que us escric, perquè us escric viu, però desitjo vivament la mort.
El meu amor està crucificat i en mi no resta foc que pugui nodrir-se de
matèria; tinc, en canvi, una aigua que remoreja dintre meu i des del
fons del meu cor em diu: “Vine al Pare.” No em fa cap plaer el menjar
corruptible, i els delits d’aquesta vida no em sedueixen. Vull el pa de Déu, que
és la carn de Crist, del llinatge de David, vull beure la seva sang, que és amor
incorruptible. (Foto: vista del circ romà de Cesarea Marítima, Palestina.)
No vull
viure més segons els homes, i ho obtindré només si vosaltres ho voleu.
Vulgueu-ho, doncs, i així sereu també estimats. En ben poques ratlles us escric
la meva súplica: “Obeïu-me.” Jesucrist –ell, que és la boca infal·lible per la
qual el Pare us ha parlat veritablement– us palesarà la sinceritat amb què us
escric tot això. Pregueu per mi perquè arribi a la meta. No us he escrit segons
la carn, sinó segons la ment i el pensar de Déu. Si sofreixo el martiri,
m’haureu estimat; si me’n rebutgen, m’haureu avorrit. (Foto: instrument de
flagel·lació romana. Un santuari prop de Jerusalem.)
Recordeu en les vostres pregàries l’Església de Síria,
que ara, en comptes meu, té per pastor el mateix Déu. Només Jesucrist i la
vostra caritat faran allà de bisbe. Jo, per part meva,
m’avergonyeixo
de ser comptat entre els seus fidels, perquè sóc l’últim, com un
avortó; se’m concedeix, tanmateix, per misericòrdia, arribar a ser algú,
això si atenyo Déu. El meu esperit us saluda i junt amb mi la caritat de les
Esglésies que m’han acollit com haurien acollit Jesucrist en persona, i no com
un passavolant. Àdhuc aquelles que materialment no eren a la meva ruta m’han
vingut a acompanyar de ciutat en ciutat. (Foto: la corona d'espines. Un santuari
prop de Jerusalem.)
*Nota: Sant Ignasi d’Antioquia va ser
bisbe de la província romana de Síria, en temps de la persecució de l'emperador romà Domicià. Va ser deixeble directe dels
apòstols: Sant Pau i Sant Joan. Va ser condemnant “a les feres” a Roma per
negar-se a adorar els déus pagans. De camí a Roma, escriu als cristians
d’aquella ciutat per tal que li deixin imitar la passió del seu Déu, és a dir
que no facin res per impedir el seu martiri. (Més
sobre Ignasi d'Antioquia). (Foto: Icona grega, sense data, del martiri del
sant. Monestir de la Transfiguració, Brookline, MA, EE.UU.)
(imprimir: amb imatges / sols text)