Diumenge XXXI – C
Parròquies de Sant Jaume (Moja)
Sant Pere de Subirats (Santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta)
(lectures bíbliques) (altres
homilies) (sols text, per
imprimir)
A l’evangeli d’avui veiem Jesús, “l’amic dels pecadors”. Això causava gran
escàndol a les persones “bones i religioses” del seu temps. Però l’argument de
Jesús és clar i irrefutable: “Els qui estan bons no necessiten el metge, sinó
els qui estan malalts... Jo no he vingut a cridar els justos sinó els pecadors
(a convertir-se)”.
Sant Alfons Maria de Ligori deia: “Déu ha volgut
guanyar-se els homes (i les dones) amb els únics llaços amb que els homes i les
dones es deixen atrapar: els llaços de l’amor i de l’amistat”.
“Enlairat a la creu atrauré tothom cap a mi”. Crist a la creu ens atreu amb
llaços d’amor, d’amor infinit. Ha mort per nosaltres, per cada un de nosaltres,
per pur amor, amor i misericòrdia infinits. A la creu va portar tots els
nostres pecats, per tal que moríssim al pecat i ressuscitéssim amb ell a una
nova vida de santedat, de felicitat eterna. Ens ha estimat, a cadascú de
nosaltres, fins a l’extrem. I això ens atreu vers ell; ens hauria d’atreure
vers ell.
Es diu a vegades allò de que el bon lladre era tan bon lladre que al final
de la seva vida va saber robar el paradís. Però algun comentarista ha dit que
no és del tot cert. Que el que va passar hauria estat precisament el contrari.
Va ser Jesús qui li va robar el cor al bon lladre, en els darrers moments de la
seva vida.
Ell no ha vingut a condemnar sinó a salvar.
Déu ha estimat tant el món que li ha donat el seu únic Fill.
I aquest amor ens salva, ens transforma.
Sant Tomàs d’Aquino deia: “Nosaltres els humans,
estimem el que és bo i bonic, però amb Déu és diferent: Déu estima les persones
i les coses, i estimant-les les fa ser bones i boniques”.
Deixeu-me explicar-vos ara una de les històries més impressionants que
conec sobre com l’amor que Déu ens té, pot transformar una persona.
La història la va explicar un pastor evangèlic a
“El meu pare era el borratxo del poble, un poble petit al sud dels Estats
Units. Em feia tanta vergonya que el meu pare fos el borratxo del poble que
quan convidava els meus amics del cole a la granja, lligava el meu pare a la pallissa i li
posava la forca sota la barbeta perquè o pogués cridar.
De les moltes vegades que pegava a la meva germaneta, aquesta un dia es va
suïcidar. La meva mare em deia: ‘fill meu sols vull viure fins que arribis a la
universitat, quan marxis a la universitat jo em vull morir’. Finalment vaig
marxar a la universitat i la meva mare es va morir. No em digueu que no es pot
morir d’un cor destrossat emocionalment (broken heart), la meva mare va morir d’un cor
destrossat emocionalment i va ser el meu pare qui li va destrossar el cor fins
a la mort.
Vaig desenvolupar un odi i un ressentiment molt profund contra el meu pare.
Però al campus vaig conèixer Crist i això ho va canviar tot. L’odi i el
ressentiment van desaparèixer, i vaig ser capaç d’estimar i de perdonar el meu
pare.
Un dia vaig rebre la notícia que el meu pare, borratxo perdut com sempre,
havia estat atropellat per un cotxe i estava ingressat a l’hospital.
Quan hi vaig arribar, després d’un dia o dos, vaig veure per primera vegada
a la meva vida, el meu pare que no estava sota l’efecte de l’alcohol. Vaig
entrar a l’habitació i li vaig dir: ‘Pare, t’estimo’. I ell em va dir: ‘com pot
estimar un pare com jo?’ Li vaig dir: ‘he conegut a Jesucrist i com a resultat
d’això puc estimar-te i perdonar-te’. Aleshores em digué: ‘si Jesucrist és
capaç de fer això, jo el vull conèixer PERSONALMENT’. Quan va haver dit
aquestes paraules, vaig veure la cara del meu pare transformar-se.
Mai més va provar l’alcohol. Sols una vegada, em va confessar, va portar-se
una ampolla fins als llavis, però va tenir la força de Déu per esclafar-la
contra la paret.”
Estimats germans, si aquesta història ens impressiona a nosaltres,
imagineu-vos l’impacte que va provocar a la gent d’aquell petit poblet al sud
dels Estats Units d’Amèrica. Ens va explicar que moltes persones d’aquell
poblet van ser portades a Crist gràcies a aquella conversió. El fill va arribar
a ser un predicador evangèlic. I un dels joves estudiants que van sentir
aquella història avui és el sacerdot que us parla. Aquell predicador no es pot
imaginar que la seva història l’està predicant un sacerdot en un poblet molt
petit en un país molt llunyà.
Estic intentant esbrinar, per internet, qui era*.
M’agradaria molt contactar amb ell i convidar-lo a venir a Espanya per tal que
el pugueu conèixer. Qui sap si Déu ens concedirà un dia aquest regal tan
especial. Jo estic dedicat a la causa de
Ara celebrarem l’Eucaristia on donem gràcies a Déu precisament pel seu amor
misericordiós. L’amor misericordiós que ens salva, que ens fa ser més bons, més
humils i més misericordiosos com el nostre Pare Celestial és misericordiós.
_________________
* We found it (gràcies a un amic als EEUU, l'hem trobat):
Juan,
Thank you for sharing your homily. As usual it is excellent.
I found your story on the internet by searching the words "love a father like
me". Apparently the testimony is that of Josh McDowell, a well known evangelist
whose biblical teaching has affected many people that I know.
http://www.everystudent.com/features/source.html
http://www.probe.org/rusty-wright-articles/forgiveness-reconciliation-and-you.html
http://www.christianstoriesonline.com/josh_mcdowell.html this link has and
address for Josh listed at bottom.
May God continue to bless your ministry ! I look forward to seeing you again
someday !
(a good friend of mine)
____
Josh McDowell's official website:
