FULL PARROQUIAL

Nº 1.183
11. 11 .2001

anterior

Carrer Provença, 450 Telèfon 93 436.69.33 08025 BARCELONA

PREGARIA EN EL DIUMENGE XXXII DE DURANT L’ANY

Al·leluia, Jesucrist és el primer ressuscitat d'entre els morts. Que li sigui donada la glòria i el poder pels segles dels segles. Al·leluia.

Aquest proclamació, Senyor Jesucrist, que la Sagrada Litúrgia ens fa clamar, avui, en aquest diumenge, ens esperona a confiar més en vós, davant les dificultats i desencisos humans i terrenals. Però sobretot davant la proximitat de la mort per aquest món. És el testimoni de la coratjosa mare dels set fills i d'ells mateixos, que ens refereix el llibre dels Macabeus, enfront del botxí. "El Rei del món ens ressuscitarà per a la vida eterna". La burla dels saduceus sobre la resurrecció va provocar en vós, Senyor, una resposta que ens referma: "Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè, per a ell, tots viuen".

Tanmateix, els dubtes i les desesperances són les nostres i dels companys de camí d'arreu. Feu, Senyor, que en aquestes febleses, nostres i de tants homes i dones, ens desvetllin per a contemplar-vos i saciar-nos amb la vostra mirada.

 

II CONGRÉS PROTESTANT DE CATALUNYA
per una església engrescadora( Joan Manuel Serra, vicari)

De l’1 al 3 de novembre s’ha celebrat el II Congrés Protestant de Catalunya, organitzat pel Consell Evangèlic de Catalunya, Entitat que aplega la majoria de les esglésies i organismes protestants de Catalunya. En vull destacar dues intervencions especialment suggerents, el dia de la clausura a la qual vaig assistir:

El president del Congrés, el Dr. Urrutia, va comentar les paraules de Jesús: "Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres." (Joan 13,35) i la coneguda pregària, feta abans de la passió en què el Senyor demana cinc vegades la unitat, "Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m'has enviat" (Jn 17,21). Va dir al respecte, que és precisament la falta d’unitat i d’amor entre les esglésies cristianes el que fa que no siguem una església engrescadora! Hi ha una imperiosa necessitat, va remarcar, perquè la unitat i l’amor siguin grans i ens facin realment una església engrescadora.

Tot seguit, el pastor Elies Cortés, pastor de l'església evangèlica El Redemptor, de Sabadell, va fer una intervenció molt engrescadora comentant amb entusiasme el text en què Déu crida Abraham i li demanà que surtis d’Ur, la terra dels seus pares, i es poses en camí vers un destí desconegut. Recordà les paraules del teòleg Tillic, que afirmava que "el cristianisme comença amb una emigració: el Crist, va baixar a la terra!" I va preguntar a l'audiència: "Hem marxat d’Ur o ens hem quedat a la comoditat dels seus ídols?; ens hem posat en camí?" "Si ens quedem a Ur", va afegir, "no som esglésies engrescadores!; ens hem de posar en camí: hem de deixar els ídols de la seguretat!" "La seguretat", afirmà, "no la tenim per saber on anem, sinó per saber amb qui anem!" "Ves-te’n de la teva terra", també vol dir, que no ens podem instal·lar en una lectura simplificada del nostre món, sinó que cal un diàleg constructiu amb tothom, perquè, si no "donem respostes a preguntes que ningú no es fa!" "Hem d’arribar a tota la humanitat", va exclamar amb força; "el centre no és l’Església, el centre és la humanitat!" "Cal una solidaritat real" —va afegir— "amb un món de pobres: no puc estar content de estar salvat si tanta gent al voltant meu es mor de fam!; Déu va morir per tot el món!; Déu vol ajudar tot el món!" "Ves-te'n ... ves-te'n" "ves-te'n de la teva comoditat perquè aquest món necessita la salvació, i la natura també (cf. Romans)". "El II CPC ha servit per escalfar motors; la fita, però, és servir aquesta humanitat com va fer Jesús". "L’església serà engrescadora pels de fora. Quan vegin que estem a favor d’ells, que posem totes les nostres eines i energies a favor d’ells.

Som 60.000 a favor, no en contra, de 6.000.000!;cal que la gent se n’adoni que estem a favor d’ells, com Jesús que va venir perquè de veritat, estimava el món!"

A tot això sols puc dir, i estic segur que vosaltres amb mi: Amén germà!

A REVEURE, VENTURA !

Josep Maria Ràfols

I continuo amb la salutació que molt sovint et feia - en nom del Senyor - quan et visitava a l’espona del teu llit, a casa teva primer i a la residència desprès, al llarg dels teus darrers vint-i-dos ,anys entre nosaltres: "Mira, soc a la porta i truco. Si algú m’escolta i obre la porta entraré a casa seva i menjaré amb ell i ell amb Mi" (Ap. 3, 20) i continuava amb el ritus de la comunió que sempre has rebut amb molta reverencia i devoció.

I t'ho dic a consciència, malgrat que a vegades, i sobretot des de la malaltia i traspàs de l’Antònia, em deies que no en podies treure profit, que massa sovint et rebel·laves, que les pregàries no t'eren escoltades. ...

Jo procurava allunyar aquests "mals" pensaments, convençut que eren molt humans, i ajudar-te amb paraules o amb el silenci, que en la teva situació era molt més eloqüent que qualsevol reflexió per ben intencionada que fos.

L’únic pensament que no t'admetia era el de la teva por a perdre la fe. En tens molta més de la que et penses, et deia, i t'ho justificava amb el mateix argument que l’arquebisbe Bloom (pregaria viva, pag. 112): "En l’evangeli veiem que només hi ha una pregària que no fou escoltada: la de Jesús a Getsemaní. No obstant, sabem que si Déu s'interessava per algú. que pregava era aleshores pel seu Fill abans de la seva mort i sabem que si mai hi ha hagut un exemple de fe perfecta fou en aquest cas; era prou gran per aguantar el silenci. Déu no respon a les nostres pregàries no solament quan són indignes, sinó quan troba que tenim prou grandesa, prou profunditat - profunditat i força de fe- perquè Ell pugui confiar que nosaltres romandrem fidels àdhuc davant el seu silenci".

I tu, estimat Ventura, has estat fidel fins al final, fins avui 4 de novembre, dia del Senyor. Ara ja no et cal la fe ni l’esperança. Vius l’Amor - amb majúscula- i per sempre. Com que tens ànima de poeta (quantes estones hem intentat exterioritzar-la mútuament), amb el cor ple d'enyorament¡ m'acomiado amb aquests versos d’en...

"Per qui viu encara,

"Que dolç és lo creure ¡

"Que dolç és quan altres te diuen adéu,

"... dir-te A REVEURE ¡

...i tu, somrient i amb satisfacció, em respons : d’en Verdaguer.