Sant Bernat de
Claravall
Sant Bernat de
Claravall
20 d’agost
“
Dins els món dels
monestirs benedictins, a l’Europa de finals del segle XI i principis del XII,
hi havia nascut un corrent renovador: calia retornar a les fonts de
Tres monjos
reformadors, al centre de França, havien fundat una abadia en un lloc inhòspit (Citeaux, a la Borgonya, que
donaria nom a la nova Orde del Cister) i es dedicaven
a la pregària, a la meditació de les escriptures, i al durissim treball manual
del conreu de les terres. La seva vida era tan austera i dura que no hi tenien
gaires vocacions i estaven a punt de deixar-ho
córrer. Per altra part, la seva existència també resultava incòmoda pels
altres monestirs que no vivien amb tanta austeritat i autenticitat cristiana.
La providència no
va voler que aquell experiment fracassés. L’any 1111 (segons algun historiador,
tot i que la data varia), es va presentar a les portes del monestir un jove d’uns
21 anys, amb uns grans ulls, d’aspecte molt atractiu, i amb un cor abrandat
d’amor per Jesucrist crucificat. Atreia darrera seu tota una colla de joves
com ell, un total, sembla ser, d’unes vint persones.
El jove es deia
Bernat. Podríem dir, amb to d’humor, que el fet que entrés al monestir l’any
1111, no es casual, doncs havia de ser el número 1 del seu segle. Ràpidament es
va posar en evidència que tota aquella gent, amb Bernat al capdavant, anaven
“en serio”. No els movia una flamarada d’un moment. Es van avenir a aquell
règim de vida tan auster: es llevaven molt de matí, abans de les cinc de la
matinada, passaven llargues hores recitant els salms i meditant les Sagrades Escriptures.
També feien les feines més dures del camp, com preparar els terrenys per al
cultiu, sembrar, segar, construir i ampliar les dependències del monestir. I
tot sota l’obediència estricta de l’abat, per tal de, com diu
Al cap de poc
temps Bernat va ser enviat a fundar un monestir, amb un grup de monjos, en un
altre lloc inhòspit: ell seria ara l’abat d’aquest nou
monestir. Aquell monestir tampoc no va tardar en fer-se famós per l’austeritat dels
seus monjos capitanejats en la seva lluita espiritual per Sant Bernat. Sembla ser
que quasi tota la rica i noble família de Bernat el va anar seguint a la
militància espiritual del monestir.
De la seva
família quedava encara en el món la seva germaneta i el seu germanet, hereus de
totes les possessions familiars, que eren moltes ja que eren nobles. Doncs bé, sembla
ser que la germaneta de Bernat, tota una senyoreta noble de la seva època, es
va presentar un dia a les portes del ja famós monestir del seu germà gran, al
qual anomenava carinyosament “ulls grans”. Es va presentar, conta la crònica, revestida
de tota la pompa “del segle”. La movia una gran curiositat per veure amb els
seus ulls tot allò que es contava d’aquell monestir. Quan el seu germà va saber
que la seva vanitosa germaneta estava a la porta del monestir, li va enviar un
emissari amb aquest encàrrec: “Dieu-li a aquesta senyoreta que
tinc coses molt més importants que fer que conversar amb una dona vanitosa”.
Però, commogut interiorment per un sentiment de germanor, es va decidir sortir
ell mateix i interpel·lar la seva germana, per si la podia convertir de la seva
vanitat. I certament ho va aconseguir, amb l’ajuda de Déu.
Quan Bernat surt
del monestir i es veu la seva germana tota vestida de seda finíssima, li diu:
“Què fas vestida així? amb aquesta seda que han elaborat uns cucs, els mateixos
cucs que es menjaran les teves carns quan et moris!” Diuen els cronistes que
aquelles paraules la van fer esborronar i, veient la extrema austeritat amb la
que vivia el seu germà, amb els seus joves amics i també els seus propis familiars,
entre ells segurament els seu propi pare; veient tot això i sentint aquelles
paraules tan dures, però tan encertades, ella, per una acció de
Sembla ser que
quedava en el món el germanet petit, hereu universal de tot. Però ell, enlloc
d’alegrar-se de la seva “bona sort”, es va adonar més aviat, per
El poder
d’atracció que va exercir Bernat amb el seu exemple i els seus sermons i
escrits plens de saviesa, extreta de la seva apassionada lectura de
Aquests monestirs
van ser focus de fe i de vida cristiana, la influència dels quals ha arribat
fins als nostres dies. El més important, a casa nostra, seria el de Poblet, que
junt amb molts altres monestirs ha impregnat de fe i de vida cristiana la nostra
història mil·lenària; amb els seus alts i baixos, propis de la condició humana,
santa i pecadora.
La influència de
Bernat, al segle XII, ja va transcendir més enllà de la seva orde del Cister. Un dels seus monjos, a Claravall,
va arribar a Papa, i Bernat li escriu una famosa carta donant-li indicacions i
consells sobre com exercir aquell càrrec tan important per a l’Església
Universal.
Bernat va ser
cridat també per posar pau en l’Església del seu temps esquinçada per diverses
heretgies i lluites internes de poder. La seva veu era escoltada con “l’oracle
de Déu” o “la veu de la consciència cristiana” del seu temps.
Sembla ser que a
Roma hi havia un conclau que no acabava de decidir-se entre tres candidats a
Papa. Un destacava per la seva santedat, un altre per la seva saviesa i un
tercer per la seva prudència. Bernat va ser cridat per resoldre la situació i
escollir, ell, el millor candidat. La seva proposta va ser acceptada: “Que el savi
escrigui un llibre i tots ens beneficiarem de la seva saviesa, que el sant
pregui per nosaltres, i que el prudent sigui papa”. I així va ser.
Sembla que la
seva dieta eren fulles de roure bullides. Això li va provocar una úlcera
d’estómac, de manera que havia de tenir un forat al cadiram del cor, per anar
escopint sovint.
Un bon dia el
papa i uns cardenals van voler veure amb els seus propis ulls el famós monestir
de Claravall i la vida tan santa que s’hi portava.
Aprofitant un viatge de la cort papal pel centre de França, van presentar-se a Claravall. Diu la crònica que sobre les taules del menjador
del monestir hi havia restes de verdures i llegums, i que en un racó de la cuina
es va trobar un tros de peix, que és el que es va oferir al papa. La comitiva cardenalícia
i el mateix papa van quedar molt impressionats pel que van veure.
Sembla ser, però,
que, com és de suposar, la seva gran fama de santedat li va provocar
moltes enveges. Algun cardenal estava molest pel fet que aquell monjo hagués de
sortir del seu monestir tantes vegades per resoldre tantes qüestions i tan importants, no sols per a l’Església sinó també per a la societat civil. I
sembla que li va enviar una carta en que li deia amb to molt despreciatiu i gens cristià: “Ja està bé d’aquesta granota
fastigosa que surt de la seva bassa pestilenta
–referència al seu monestir- per ficar-se en coses que no li incumbeixen”. Ell,
molt santament, li respon al cardenal: “Si es que aquest granota fastigosa surt
de la seva bassa pestilenta per ficar-se en assumptes
que no li incumbeixen, és perquè des de Roma i de molts altres llocs l’hi ho
demanen”.
I així era
certament. Un cop li van demanar que anés a fer un exorcisme d’un posseït del
qual no hi havia manera de treure el dimoni. Quan Bernat es va presentar davant
del posseït, diuen que el dimoni es va posar a riure d’ell dient: “Ja, ja, ja,
ja, Bernardet em traurà, Bernardet
em traurà”, i Bernat li va respondre: “No es Bernardet
que et traurà, es Jesucrist, que et traurà, EN EL NOM DE JESÚS, SURT D’AQUEST
HOME!!” i el dimoni va sortir, en el nom de Jesús.
Sant Bernat, es
el darrer Pare de l’Església. De fet, el període de Pares de l’Església, que en
principi avarca els primers sis o set segles, segurament s’allarga fins al
segle XII, per incloure aquest gran sant. Doctor de l’Església.
Davant d’un personatge
així, que va captivar el món del seu temps i no ha deixat de captivar els qui
l’han conegut al llarg dels segles, sorgeix la pregunta: quin era el seu
secret? Què el movia amb tanta força? La resposta és senzilla: era un enamorat
foll de Jesucrist. De fet, els seus sermons més famosos, que van esdevenir,
diuen, “el llibre d’or” del segle XII, son els sermons sobre el Càntic dels
Càntics. On es deixa veure la vida interior d’un místic que està enamorat del
mateix Amor que és Déu, manifestat en Jesucrist, i sobretot en Jesucrist
crucificat, el qual “amb les seva passió ens allibera de les nostres passions”.
Era un home lliure de les passions humanes que tan fàcilment ens atrapen i ens
priven de donar un fruit joiós i atractiu per al nostre món.
Estava ple a
vessar de Déu, del seu Amor, revelat per Jesucrist, en el qual meditava diàriament,
a les Santes Escriptures. Deia als seus monjos: “Sigues petxina i no canal”. Petxina
i no canal? Sí, perquè, explicava ell, a vegades diem que hem de ser canal de
l’amor de Déu. Allà hi ha l’amor de Déu i allí hi ha les persones. Jo he de ser
canal perquè aquest amor de Déu arribi a les persones. Això, deia ell, no
serveix, perquè tots busquem una plenitud, i la canal no està mai plena. Quan
l’amor de Déu ha passat, jo quedo sec i els altres, al cap de poc temps, també
queden secs i assedegats. En canvi, deia, si soc un petxina sota la font de
l’amor etern de Déu, aleshores, sempre estic ple a vessar d’aquesta amor, ple a
vessar d’aquest amor, el dono als altres.
Sant Bernat, gran
enamorat de Déu, que ens ha manifestat el seu Amor immens en Jesucrist
Crucificat, ajuda’ns a ser nosaltres també, en el nostre segle XXI, uns
apassionats amants de Jesucrist, de manera que, meditant sovint la seva Passió
i la seva vida als Evangelis, siguem, com tu deies, lliures de les nostres
passions egoistes i puguem, com tu vas fer, atraure darrera nostre moltes
persones a experimentar la joia indescriptible d’estar plens de Déu, plens –
com tu també deies- no sols d’amor sinó, de l’AMOR ETERN, QUE ÉS DÉU MATEIX, I
QUE HEM DE POSSEIR, O ENS HA DE POSSEIR, PER TOTA L’ETERNITAT.
Mn. Joan Manuel Serra, prevere
Bisbat de Sant Feliu de Llobregat
21 d’agost de 2008, Sant Sadurní d’Anoia
Després del recés fet a Poblet, del 10 al 20
d’Agost de 2008,
A Poblet, Solemnitat de Sant Bernat, Abat.
Dibuix de Sant Bernat: Sant Bernat amb els instruments de la Passió de Crist: claus, flagell amb puntes de ferro, llança, columna, escala. "Amb la teva Passió, Senyor, ens alliberes de les nostres passions".
Links:
http://ec.aciprensa.com/b/bernardo.htm (Enciclopèdia Catòlica, Online)
http://www.abbaye-saint-benoit.ch/saints/bernard/index.htm (Obres completes en francès)
http://www.corazones.org/santos/bernardo_claraval.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Bernardo_de_Claraval
http://www.google.es/search?hl=es&q=Bernardo+de+Claraval&meta=
http://www.poblet.cat/index.php?MQ%3D%3D& (La comunitat de Poblet et saluda, amb les paraules de Sant Bernat)
http://www.tinet.org/~ablasco/Poblet/poblet.html
http://www.google.es/search?hl=es&q=Monestir+de+poblet&meta=
http://www.ocist.org/ (Pàgina oficial de l'Orde del Cister)
back / atrás / enrere
Home:
www.avortamentno.com