L'Ideal de la Mercè
Íntimament, essencialment, la teologia de la Mercè rau en una funció altíssima de maternitat divinal, adreçada a perpetuar i adaptar a les vives necessitats d'aquella època allò que en tal funció —a semblança de l'obra redemptora de Jesús, Fill de Déu— hi ha de més humà i de més delicat i de més essencial; o sigui, posar els fills dels homes en camí de llibertat que de dret els pertoca com a tals i, sobretot, com a fills de Déu.
Maria, corredemptora del llinatge humà, associada per voler diví a tots els caires de la redempció —igual que Eva ho fou a tot allò que ateny a la perpetuació de la humana nissaga—, pren forma visible i es digna a aparèixer alhora a tres grans devots seus, per inspirar-los una obra que en aquell temps era de la major importància social i cristiana: la d'arrencar els fills de Jesucrist de la captivitat material, on, pel contacte amb altres doctrines, i, sobretot, per la barbàrie cruelíssima amb què eren tractats durant llur captiveri, corrien risc d'afegir, a la pèrdua de la llibertat jurídica i ciutadana, la de la gràcia i de la fe en Jesucrist.
El fet d'haver-se dignat Nostra Dona Santa Maria a descendir a Barcelona no pas a la faisó d'amazona espiritual, o sia, com a capitana esforçada de cap llinatge de tropa, sinó com a suavíssima redemptora de captius; d'haver ensenyat a complir tal redempció, no precisament matant ..., sinó comerciant ... civilment, amb dignitat, i en tot cas, si això calgués, donant-se els seus fills de la Mercè en rescat dels qui gemegaven en les presons ... ; de constituir el descens de Maria santíssima una de les glòries religioses més insignes de tot el món —i no cal dir que la més gran de Barcelona, testa de la nacionalitat nostrada i obligada informadora de tota la vida de Catalunya—; el caràcter mateix de sant Pere Nolasc, en part francès, en part català, com ho fou també el rei Jaume —si bé en tots ells preponderant molt el darrer caràcter—; ser alhora, Pere Nolasc i Ramon de Penyafort, esplèndids representatius de la caritat i del seny jurídic, conduïts a les altures sublims de la santedat; tot això, conjuntament amb altres caires de la nostra psicologia ètnica i de la nostra vida religiosa, tradicional i autèntica, justifica de sobres que ells s'hagin posat sota el mantell divinal de Nostra Dona per excel·lència, de la senyora i majora de Barcelona, i que l'espiritualitat que surt d'elles —ideal de redempció, amplíssima i profunda en tots els ordres, en l'econòmic, en el polític i en el religiós— l'haguem denominada amb la dita insubstituïble d'"Ideal de la Mercè".
De la Litúrgia de les Hores, lectura del dia de la solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè
Sí a la Veritat i a la Vida