Diumenge XXIV – C
Santa Fe del
Penedès (Festa Major), El Terme (Torrelles de Foix)
Sant Pere de Subirats (Santuari de la Mare de Déu
de la Fontsanta)
(lectures bíbliques) (altres
homilies) (sols text, per
imprimir)
L’Evangeli d’avui, com en els darrers dos diumenges, ens fa una crida a
Trobarà fe a la terra?
El diumenge passat dèiem que la fe és agrair el do de l’existència;
reconèixer la pròpia vida com a do de Déu, i agrair-ho de tot cor. Com feia un
dels deu leprosos en veure’s curat per Jesús.
I recordàvem aquells espots publicitaris de l’Església Catòlica a Singapur,
que cercaven despertar la fe en una societat molt secularitzada i
materialitzada. Per cert, aquesta setmana hem vist que a les notícies es
parlava de Singapur. Han estat els primers a comprar el
super
avió d’Air Bus, amb capacitat per a més de 800
passatgers. Per tant, deu ser certament una societat opulenta, i molt
capitalista, potser més que la nostra, que ja és dir.
Doncs bé, recordàvem que l’Església catòlica a Singapur, ha fet uns espais
publicitaris a al Televisió pública que cerquen desvetllar al fe dels
telespectadors. Son frases signades per Déu i que apareixen de cop en
pantalla. Us en donava dos exemples. “Com pots dir que ets un self made man (un home que s’ha fet a si mateix), recordo
perfectament haver-te creat” Déu. Un altre: “Faré la visió dels homes en blanc
i negre?....
nnn...aaaa ....hhh!” Déu.
Germans, recordàvem doncs com
Però afegíem quelcom de molt important, ho recordeu?
La trobarà si els creients
ens ho creiem de veritat i la sabem comunicar als altres. “Creu i seràs cregut”.
Sobre la importància de comunicar la nostra fe amb els altres, oportunament i inoportunament, com ens ha dit Sant Pau a la segona lectura, deixeu-me recordar aquí aquell testimoni tant impressionant d’aquell noi evangèlic que vaig conèixer als EE.UU. A vegades sembla com si Déu no hi fos, com si no li importéssim res de res, com en el cas del jutge corrupte de què ens parla avui l’Evangeli. Però Déu hi és i escolta el clam dels seus fills i filles.
Fa uns vint anys als Estats Units on jo estava estudiant, vaig conèixer, a
Houston, un jove evangèlic que em va explicar el següent: “Jo estava desesperat
de la vida i una nit vaig aixecar la mirada als estels i vaig crida amb totes
les meves forces: ‘vale tiu,
diuen que existeixes, jo no m’ho acabo de creure, però et dono tres dies per
què donis senyals de vida, sinó em suïcido perquè aquesta vida és una m...’ Va
passar un dia, ... dos, ... i al tercer dia al vespre em trobava assegut en una
parada de bus, del tot desanimat i pensant com m’ho faria per treure’m la
vida... amb aquestes s’asseu al meu costat una noia que, tremolosa (jo
aleshores feia una mica de por), em diu: ‘perdona, voldria parlar-te de Déu’.”
A aquell jove se li va obrir el cel. A través d’aquella jove, d’una
església evangèlica, Déu va donar una resposta a aquell crit desesperat.
L’infinit havia respost.
Nosaltres els catòlics, hem d’aprendre dels nostres germans evangèlics a
ser més valents a l’hora de compartir la nostra fe, la nostra esperança, amb el
nostre món. I el nostre món ho està demanant a crits i de moltes maneres.
Però els altres sols creuran si nosaltres som veritablement TESTIMONIS de
la nostra fe. Amb la nostra vida de cada dia, i si cal, amb la donació de la
nostra vida per defensar la nostra fe. En els dos casos es tracta de ser
autèntics TESTIMONIS, que en grec es diu “MÀRTIRS”.
Testimonis amb la nostra
vida de cada dia
Els cristians, germans, en un món quasi sense valors, tant deshumanitzat,
hem de tenir un comportament “estrany”, com es deia que tenien els primers
cristians a
En un món on impera la cultura de la mort, els cristians hem de donar
testimoni de la cultura de la vida. Fa pocs dies una noia boliviana,
embarassada de 6 mesos em deia que havia anat a l’hospital a fer un seguiment
del seu embaràs, i que la imfermera li havia suggerit
que es fes un avortament, donada la situació de precarietat en que es trobava en
aquests moments. Però ella li va contestar que el seu fillet ja tenia 6 mesos,
a la qual cosa li va dir que “no passava res” i que a més no li costaria res,
que el govern de
Un altre cas, un altre TESTIMONI admirable d’una valenta mare, en aquest
cas catalana. El seu testimoni està circulant per internet.
Ella era una jove catalana embarassada treballant en una multinacional. Aquesta
empresa, pel que sembla sense ànima humana, li va dir que si no avortava
perdria el lloc de treball. Davant la pressió dels companys de feina va arribar
a anar a una clínica avortista i allí una “psicòloga” li va dir que el millor
que podia fer era avortar que “allò” “sols eren unes cèl·lules i res més”.
Ella, però, va parlar després amb un metge de bon cor que li va dir que de
feines n’hi havia moltes, però que “allò” era el seu fillet. Valenta Testimoni
de
Testimonis de
Germans, el diumenge que ve es beatifiquen
498 màrtirs de la persecució
religiosa a Espanya, durant la guerra civil. S’ha convertit en un tema polèmic.
S’esperaven uns 2 milions de pelegrins de tota Espanya i sols hi ha poc més de
20.000 persones apuntades. Què ha passat? Alguna veu d’església ha arribat a
dir que no podem parlar de màrtirs de la fe, ja que varen morir víctimes d’una
ideologia política, el marxisme ateu.
Germans, aquests germans nostres són clarament màrtirs de la fe i així ho
diuen els nostres bisbes. Varen morir perquè creien en Déu, perquè eren
seminaristes, religiosos o religioses, capellans, bisbes o simplement laics
compromesos amb la seva fe. No varen morir amb el fusell a les mans. Cert que a
la guerra hi va haver atrocitats als dos bàndols, i després de la guerra hi va
haver la repressió franquista, davant la qual la veu de condemna de l’Església
no va ser, potser, prou contundent, cert. Però això no treu que hi va haver
milers i milers de persones que varen morir perquè eren cristians i no van
voler renegar de la seva fe.
Els dos màrtirs que ens toquen més de prop a l’Alt Penedès, són els dos
seminaristes d’Ordal: Josep Casas Ros, seminarista
diocesà i Joaquim de St. Josep, carmelita. Trobareu al full dominical d’avui
una relació detallada de la seva vida i del seu martiri. Els van anar a buscar
al seu poble d’Ordal i els van afusellar a la plaça
de Moja al cap d’uns dies. Segons alguns testimonis
els milicians comentaven: “no hem aconseguit que reneguessin de Déu”. Com va
passar en molts casos, s’oferia a la persona que anava a ser martiritzada per
la seva fe que salvés la vida blasfemant de Déu. No hi ha cap cas conegut d’un
cristià que blasfemés de Déu per salvar la seva vida, i això és admirable si
tenim en compte la crueltat inhumana a la que es va sotmetre a tants i tants homes
i dones de fe. Els nostres dos valents seminaristes no van ser cap excepció.
Del moment de l’afusellament a la plaça de la població de Moja, prop de Vilafranca del Penedès, cal destacar aquest
fet: Josep Casas Ros va ser mort a l’acte amb els primers trets, però, diuen
els testimonis que el jove frare Joaquim de Sant Josep, carmelita, no va morir
a l’acte amb els primers trets. Va poder avançar cap als seus botxins amb els
braços oberts, mentre li anaven disparant més trets, com amb la intenció d’abraçar-los.
De tal manera que els qui ho van presenciar van comentar d’ells: “Què joves ...
i què valents!!”
Perquè aquest odi a la fe? El que hi havia darrera la brutal persecució
religiosa era l’error del Marxisme ateu que veia, i segueix veient, en la religió
(no sols la cristiana), l’”opi del poble”. Com si tot el discurs sobre
En la persecució religiosa de la guerra civil espanyola es dona un fet
sorprenent. Es va perseguir amb especial furor els religiosos i religioses que
es dedicaven a socórrer els pobres, com si els enemics de l’església no poguessin
tolerar que els pobres veiessin amb bons ulls l’església, que els ajudava en
les seves necessitats.
El cristianisme sempre ha cercat l’alliberament de tota opressió, i molt
especialment de l’opressió de l’odi i del pecat (l’orgull, la supèrbia, i totes
les altres malalties que afeixuguen l’ànima humana i que es tradueixen en
estructures socialment opressores).
Els missioners TESTIMONIS DE
Germans i germanes, avui celebrem el DOMUND. El diumenge mundial de les
missions. Avui recordem els nostres missioners i missioneres que arreu del món
estan donant la vida per escampar
Lluís Espinal o
Lluís Espinal era un Jesuïta, nascut a Sant Fruitós de Bages, que va viure
a Bolívia a la dècada dels 70, durant el dramàtic episodi de les “dictadures
sanguinàries” d’Amèrica Llatina. Es va enfrontar amb el dictador de torn,
denunciant la seva corrupció i la seva persecució dels seus opositors polítics.
Darrera la corrupció hi havia els interessos dels països rics del nord i les
seves multinacionals, i això Lluís Espinal ho denunciava pels mitjans de
comunicació. El van detenir i el van portar a un escorxador de
Pregunteu a qualsevol bolivià, qui era Lluís Espinal i us ho dirà. A
Bolívia hi ha el dia en que es commemora, a tot el país, aquest màrtir de
Casaldàliga: un profeta al Tercer Món amb els “Sense
Terra”
Pere Casaldàliga és el conegut bisbe català que
està al Brasil, i lluita en el moviment dels camperols “Sense Terra” que
reclamen als grans latifundistes el dret a un tros de terra per viure o simplement
sobreviure. Doncs bé, ell explica com el sicari (pagat pels latifundistes)
tenia ordre de matar al bisbe. Els va veure venir per un caminet de la selva.
Ell anava acompanyat per un home més alt i gras que ell, i el sicari va pensar,
explica Casaldàliga, “El obispo
es el gordo”, i va matar el seu acompanyant. “Jo em
vaig salvar perquè soc baixet i prim”.
Quan el Fill de l’home
torni, trobarà fe a la terra?
Sí, si ens ho creiem de veritat i som generosos i valents a l’hora de
comunicar la nostra fe als altres, oportunament i inoportunament.
Sí, si donem gràcies pel do admirable de la vida i el do més admirable
encara de la salvació.
Sí, si sabem anar contra corrent:si estimem fins i tot el nostre enemic; si
defensem la vida enmig de la cultura de la mort.
Sí, si aprenem dels nostres màrtirs, els d’abans i els d’ara.
Sí, si aprenem dels nostres missioners i som també valents transmissors de
_____________
Alguns enllaços d'interés:
The Catholic Church in Singapore: http://www.veritas.org.sg/
Singapore Pastoral Institute: www.catholicspi.org
Singapore Church Directory: http://www.veritas.org.sg/cdir.php
Singapore: Wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/Singapore
Tourism in Singapore: http://www.visitsingapore.com/publish/stbportal/en/index.html
Cerca a Google maps: http://maps.google.es/ ("Singapore")
____
Airbus 380, Wikipedia:
http://es.wikipedia.org/wiki/Airbus_A380
______
Els màrtirs de la persecució religiosa a Espanya (especial sobre els dos seminaristes d'Ordal, Alt Penedès): http://www.bisbatsantfeliu.org/mcs/FullDominical/2007/071021_4_42_Beats.pdf
Tot sobre els 498 màrtirs beatificats a Roma el proper 28 octubre: http://www.conferenciaepiscopal.es/santos/martires.htm
Llista complerta dels noms: http://www.conferenciaepiscopal.es/santos/martires/causas.html
___
Pere Casaldàliga: http://servicioskoinonia.org/pedro/
Pere Casaldàliga, Wikipedia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Casald%C3%A0liga_i_Pla
Vídeo sobre Pere Casalàliga: http://www.tvcatalunya.com/pinfok/InfkItem.jsp?item=noticies&idint=4613
Altres Vídeos: http://www.tvcatalunya.com/ptvcatalunya/cercamedies.jsp?c_paraula=casaldaliga
You Tubes: http://es.youtube.com/watch?v=6bfJnzqSD4c
______
Centre d'estudis Cristianisme i Justícia. Fundació Lluís Espinal: http://www.fespinal.com/
Lluís Espinal o la valentia de la fe (imatges)