Testimoni personal sobre el Beat Fèlix Josep, els altres
màrtirs, i la Causa Provida a casa nostra.
Benvolgut Germà Josep Martí et reenvio el correu que et vaig dir que havia enviat a la família Lasaliana amb motiu de la biografia del Germà Fèlix Josep, a la meva web personal a favor de la Veritat i de la Vida. Aquest germà és un dels 7 màrtirs dels 498, vinculat al nostre bisbat. Estava al col·legi vostre de Monistrol de Montserrat.
Sobre les notícies d'aquests dies referents a les detencions d’avortistes ilegals, crec que els màrtirs hi tenen molt a veure. Jo els ho havia encomant seriosament.
El dia abans, tard al vespre, estava precisament fent el rosari davant de la clínica de la mort, Ginemedex (C. Dalmases amb Escoles Pies, sota la Bonanova). Venia de la celebració (al Col·legi de Santa Isabel, dels Legionaris de Crist, a Sarrià), de la vigília de la seva festa major: Crist Rei. "Visca Crist Rei" solien ser les darreres paraules dels màrtirs. Estic vinculat als Legionaris perquè, des de que era vicari a la Sagrada Família de Barcelona, m'ajuden amb els immigrants. En concret, membres del seu moviment apostòlic Regnum Christi. Aquesta ordre té els seus orígens a la persecució també terrible que va patir l'Església de Mèxic, 10 anys abans que a Espanya: els Cristeros.
Vaig passar per davant de la Parròquia de la Bonanova i vaig deixar-hi una nota per Mn Carles sobre el tema provida, en concret sobre el fet que l'equivalent a dues aules de primària són masacrades CADA DIA IMPUNEMENT A CASA NOSTRA (a Catalunya: 22.000 a l’any)!!
Per cert, quan passo per davant
la parròquia de la Bonanova no puc deixar de recordar el TESTIMONI admirable
de Mn. Joan Oriol, del rector amb el que vaig coincidir els tres primers
anys de seminarista. Com saps ell va morir de càncer i va patir molt. En els
dolors atroços finals, ja no a l’hospital sinó en la fase terminal a la
Parròquia, per voluntat seva, una catequista (la Teresa que ja ha mort i que
segur recordes) li va sentir que deia: “pels joves, pels joves...”.
Oferia insistentment els seus terribles patiments pels joves. El seu escrit
la nit de Pasqua, abans de morir, el recordo de memòria: “M’he ofert
juntament a Crist, al Pare, per tal que aquesta estimada parròquia sigui un
fogar de fe viva, d’esperança indefallent, de caritat activa, com un fogar
poderós enmig dels nostres conciutadans, sovint allunyats de la seva
Església”. També em considero fill espiritual d’aquell TESTIMONI heroic de
Mn. Joan Oriol. Allò ha estat sempre per a mi un autèntic referent. Em va
fer present l’oferiment de Crist a la Creu per a mi i per a cadascú de
nosaltres. Ara amb aquests màrtirs m’ha passat quelcom de semblant. Per a mi
hi ha un abans i un després. M’aixeco més d’hora, sóc més fort davant les
temptacions de tot tipus...
Després de deixar aquella nota a la Parròquia de la Mare de Déu de la Bonanova i de recordar a Mn. Joan, i el seu propi TESTIMONI, vaig arribar caminant fins a la Parròquia de Santa Agnès, on hi havia la txeca de Sant Elies, com saps. No hi havia estat mai i em feia il·lusió veure-la, encara que fos molt tard i fes bastant fred. Tot el rosari estava dedicat a demanar la intercessió dels màrtirs que s'acabés l'avortament a Barcelona, a Catalunya i al món. Feia dos dies que al Col·legi de Santa Isabel, dels Legionaris (hi havia anat a parlar amb el meu director espiritual, un Legionari mexicà), un jove mexicà cooperador del moviment Regnum Christi, em va explicar, entusiasmat quelcom impressionant. Em va dir que el dia que al Districte Federal de Mèxic es va aprovar l’avortament (no fa gaires mesos d’això i el Papa en va parlar en el seu viatge a Brasil), uns testimonis presencials a la Basílica de la Mare de Déu de Guadalupe, varen veure com a la imatge exposada, el ventre de la Mare de Déu, patrona dels infants que han de néixer, s’il·luminava una mica, de manera misteriosa. El moviment PROVIDA de Mèxic, ha dit que “estem a les portes d’una gran batalla per la Vida!!” Jo n’estic convençut, i hi haurà màrtirs!!
Doncs bé, vaig arribar davant la
Parròquia de Santa Agnès cap a les 12:30 de la matinada. Per la gasolina del
cotxe, des de Sant Sadurní vaig haver d'agafar prestats 10 euros perquè, amb
l’ajuda als immigrants, m'havia quedat a zero a final del mes, com em sol
succeir. Aleshores va passar quelcom que és molt difícil que et passi a una
ciutat tant transitada com Barcelona, encara que sigui tard a la nit: al
terra, davant el que va ser la txeca de Sant Elies, vaig trobar un bitllet
de 10 euros. Això em va permetre agafar un taxi per anar a buscar el meu
cotxe al Carrer de casa, Pau Alcover i arribar a Sant Sadurní a una hora no
massa intempestiva (cap a les 1:30 de la matinada). Si no hagués estat per
aquells 10 euros, hauria arribat segur una hora més tard i potser engripat.
Al dia següent era Diumenge, Crist Rei i tenia varies misses pel Penedès. A
la bústia de la Parròquia de Santa Agnès també hi vaig deixar la mateixa
nota PROVIDA que havia deixat a la Bonanova, adreçada especialment a Mn.
Josep Ramon, el rector, bon amic meu.
Dos dies més tard, el dilluns, el dia de l'acció policial contra les clíniques, hi vaig tornar i vaig concelebrar amb ell a la capella del santíssim on personalment vaig donar gràcies per les grans notícies que s'estaven donant. Després de la missa, Mn. Josep Ramon, molt amablement, em va mostrar el que queda de la txeca al sótano de la Parròquia. Hi ha una capella en aquell lloc on es van produir les pitjors atrocitats, on segurament el Germà Fèlix hi fou torturat i on potser també hi va patir atroçment la Germana Sauleda (encara que d’ella no sabem que hi passés, sols ho podem suposar). Hi ha un petit altar amb la inscripció: “
Aquí es va sembrar la sang dels màrtirs”. El rector estava cansat, arribava de Roma, amb motiu del cardenalat de Mons. Lluís Martínez Sistach, i no vaig voler cansar-lo més. Però sí que li vaig demanar de poder estar-hi cinc minuts en silenci i oració. Vaig pregar-hi per la fi definitiva de l’avortament impune i perquè a l’Església Catalana hi hagi una postura més clara i més valenta contra les lleis i els estatuts que són ambigus i que accepten implícitament el crim de l’avortament, a canvi de redreçar el país o de “fer país”. Vaig demanar la intercessió d’aquells valents màrtirs per tal que entre tots acceptem de ser menys rics i menys poderosos però més cristians i més humans. Vaig pregar que si hi ha quelcom de idolatria infanticida al poble de Déu a Catalunya, idolatria del diner i del poder, que això sigui extirpat d’arrel i per sempre.
Jo atribueixo el que està passant
aquests dies: l’acció policial contundent contra les pitjors “txeques d’avui
dia” , les clíniques avortistes on se sabia de feia temps que s’hi feien
avortaments il·legals, ho atribueixo, dic, a una intercessió poderosa dels
màrtirs, que ha mogut FINALMENT els cors de qui podia donar les ordres
pertinents per tal que es comencessin a detenir els responsables.
Feia dos dies, que havia enviat URBI ET ORBE, fins a altes hores de la matinada, la nota sobre les dues aules de primària masacrades CADA DIA (l’equivalent a). També ho vaig enviar a les bústies del Parlament català i del govern català, tots els consellers i conselleres, etc.
Germà Josep, t’escric tot això per tal que consti en la causa del Germà Fèlix Josep, ja que junt amb Sor Josefina Sauleda, dominica, són els dos testimonis dels 6 vincultats al meu Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, que més m’han impressionat. Com van saber estimar i perdonar fins al final, i quin final!!
Que aviat els poguem veure declarats sants de l’Església Universal. I que aviat l’assassinat impune del nen al ventre de la seva mare, per intercessió de la Mare de Déu de Guadalupe i dels nostres màrtirs, sigui cosa del passat a casa nostra i arreu del món. Que neixi, per la seva intercessió, i fruit de la seva sang vessada per amor al Crist, un Catalunya més cristiana i més humana. Una Catalunya que es faci famosa al món sencer no per la seva inhumanitat sinó, al contrari, per ser un lloc on el més gran tresor, allò més protegit per les lleis i per la societat en general, sigui l’infant concebut en el si de la seva mare
Una abraçada.
Mn. Joan Manuel Serra i Oller
Notari-secretari de qüestions administratives matrimonials.
28 de novembre de 2007
Vigília de la Festa de Sant Sadurní d’Anoia, bisbe i màrtir del Crist