Testimoni
personal sobre el Beat Fèlix Josep, els altres màrtirs, i la Causa Provida a
casa nostra.
Testimoni
personal sobre el Beat Fèlix Josep, els altres màrtirs, i la Causa Provida a
casa nostra.
Fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
sobre algunes clíniques avortistes de Barcelona:
"estem parlant de
il·legalitat greu".
"estamos hablando de ilegalidad grave!"
Clínica Ginemedex de Barcelona, campions del món d'avortament??
Canción provida: Vale la pena vivir por la risa de un niño
You Tube:
Película La Misión (Si no tengo Amor, nada soy, 1 Cor 13)
Albert Einstein: Existe el mal?
Audiencia papal. Miércoles 29 de noviembre de 2007:
San Efrén, diácono, el teólogo poeta! / Sant Efrem, diaca, el teòleg poeta!/ Saint Ephraem, Deacon, the Poet Theologian
Enciclopedia Católica / Catholic Encyclopedia
| Part1 | Part2 | French | English | Spanish |
 |
|
 |
 |
 |
| Polish-Croat. | German | Conclusion1 | Conclusion2 |
 |
 |
 |
 |
Audiencia Papal, 24-10.07: "Dice
San Agustín que su conversión no vino tanto por las homilías de San Ambrosio,
como por el testimonio de la Iglesia de Milán que, unida
a San Ambrosio, en oración, fue capaz de resistir a la prepotencia del
emperador."
Audiencia Papal,
14-11-07:Audiència Papal: Sant Jeroni, mestre de la Paraula de Déu en sintonia
amb el Magisteri de l'Església (Vídeo)
Catalunya torna a ser notícia a la premsa mundial per
l'avortament a casa nostra!!
Fins quan callarem, germans i
germanes??
¿¿Hasta cuando callaremos, hermanos y hermanas??
Silent, until when, my brothers and sisters??
"todos los días se abortan el equivalente a
más de dos
aulas de educación primaria"
"Every day the equilavent of more than two primary school class-rooms are
aborted"
Redada contra
clínicas abortistas en Barcelona. Video.
Telenotícies TV3, 26 de nov. de 2007
Una extrabajadora denuncia supuestas graves irregularidades (TV3, a la carta):
"Todo el mundo hacía de todo, también la trabajadora de la limpieza podía
ponerse los guantes y entrar en el quirófano..."
Fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: "estem parlant de
il·legalitat greu".
"estamos hablando de ilegalidad grave!"
La noticia extensa, con historial y enlaces diversos, en Forum Libertas
Els Matins de TV3, amb motiu del vídeo de la TV danesa (video2)
50 Abortos en directo, en Barcelona. ¡¡HAGAMOS ALGO YA!!
Al comienzo de una gran batalla por la vida
Europa aborta en Barcelona. Shame on us Catalans!!
Una Catalunya més rica però més inhumana!! (castellano)
Carta oberta, d'un prevere català, a la societat catalana
Carta oberta, d'un prevere català
a l'església catalana
Idolatria
infanticida del Poble de Déu a Catalunya?
Lluís Espinal, o la Valentia de la fe
Beatificació de 498 màrtirs del s. XX, a Espanya. "Qui són i d'on vénen?"
|
|
No hi ha amor més gran que donar la vida... |
Madre Apolonia
Lizárraga del Santísimo Sacramento, General de las
Carmelitas de la Caridad.
Nació en Lezáun ( Yerri- Navarra) el 18 de
abril de 1867. Fue bautizada el día 20 en la parroquia de San Pedro Apóstol y
recibió la Confirmación el 30 de mayo de 1868 en la parroquia de San Milán en Iturgo ( Navarra). Ingresó en el
Noviciado de las Hermanas Carmelitas de la Caridad en Vitoria el 16 de julio de
1886 y emitió los primeros votos el 17 de julio de 1888. Empezó su apostolado
en Trujillo (Cáceres) y fue después a Villafranca de
los Barros (Badajoz). Fue superiora en Sevilla (1907) y en el Colegio de Vic ( 1909). La eligieron
Superiora General en 1925. En función de este cargo realizó numerosas
actividades, viajes y fundaciones.
La persecución religiosa la sorprendió en la casa generalicia de Vic, donde estaba preocupada de encontrar refugio para sus religiosas, en particular para las jóvenes novicias y las Hermanas enfermas. Fue la última en abandonar la casa y se escondió en diversas habitaciones de amigas. Pero fue igualmente encontrada en septiembre de 1936 y encarcelada en la checa de San Elías (Barcelona)*. Su terrible muerte se conoce por boca de un testigo que declaró haber oído de dos milicianos algunos detalles monstruosos de su ejecución: la Madre había sido aserrada viva y sus restos arrojados a los cerdos. Era probablemente el día 8 de septiembre de 1936. Tenía 69 años.
Extraído del libro "Quiénes son
y de dónde vienen. 498 mártires del siglo XX en España",
editado por la Conferencia Episcopal Española
Hoja dominical
del Obispado de Vic (pdf)
Santa Apolònia, verge i màrtir (de la
persecució romana)
Sobre la
Checa de la
Calle de Sant Elies,
de Barcelona
Personalmente
he podido averiguar lo siguiente sobre la Terrible Checa de la Calle Sant Elies, de Barcelona,
actualmente la
Parroquia de Santa Agnès (Santa Inés).
- Un sacerdote que fue vicario de la Parroquia de Santa Agnès, cuenta que había visto los dos "safreixos" (lugar para lavar la ropa) que eran utilizados para la tortura en la checa: uno estaba lleno de agua muy caliente y el otro de agua muy fría. También cuenta que sobre los presos en sus pequeñas celdas caía constantemente alquitrán hirviendo, de manera que el martirio era constante.
- Cuenta
un sacerdote amigo mío, al mismo tiempo amigo del actual vicario de la
Parroquia de Santa Agnès, que para ahogar los gritos
espantosos de los torturados, la FAI
(Federación Anarquista Ibérica) ponía sus coches a lo largo de la calle y
dejaba los motores en marcha. Los vecinos se habían asustado
al escuchar los
gritos desesperados y escalofriantes de las víctimas de las torturas más
crueles.
- Un
sacerdote historiador de las checas, el actual delegado de las causas de los
santos en un obispado catalán, me asegura que lo de los ganchos en la pared era
común. Había de varios tipos, como en las carnicerías. Unos estaban fijos en la
pared y en ellos se clavaba a la víctima, atravesándole el cuerpo y era dejada
allí colgada hasta que moría lentamente (en medio de dolores más atroces
imaginables).
De ello también habla César Alcalá en su libro:
'Las
checas del terror', por César Alcalá
|
En aquella maquinaria alcanzaron especial notoriedad las
checas, pensadas primero como ... personas colgadas de ganchos
o troceadas para alimentar cerdos, ... |
- Asegura también otro sacerdote, profesor de la Facultad de Teología de Cataluña, que un familiar suyo estuvo detenido en la Checa de Sant Elies, y que allí observó que uno de los detenidos iba siempre acompañado de dos otras personas. Preguntando si era alguien especial, le dijeron que era el Obispo de Barcelona, Mons. Irurita. También cuenta que fueron llevados al cementerio de Moncada donde se fusilaban y enterraban a los presos de aquella checa. Fuertamente atados y alineados contra una pared del cementerio, fueron fusilados. El testigo cayó bajo el cuerpo enorme de su vecino de suplicio y así salvó la vida. El tiro de gracia sólo le rasgó la oreja, al estar "sepultado" por aquel gran cuerpo. Pudo huir y después de la guerra pudo confirmar que el Obispo Irurita había estado en la checa de Sant Elies y había sido fusilado en el cementerio de Montcada. Más tarde los cuerpos fueron desenterrados y los supuestos restos del Obispo Irurita fueron trasladados a su actual emplazamiento, en la Capilla del Santísimo de la Catedral de Barcelona.
- Otro sacerdote investigador de las causas de los mártires, en el Arzobispado de Barcelona, asegura que al Obispo Irurita se le habría ofrecido la libertad si firmaba un documento según el cual él reconocía que los errores de la iglesia, especialmente sus errores como obispo de Barcelona, eran los responsables de la guerra civil. El obispo se negó a ello, evidentemente, y murió con sus compañeros de prisión, fusilado.
- ** El día de la beatificación en Roma, el 28 de octubre de 2007, en TV3 se mostró parte de la Checa de Sant Elies, en un reportaje sobre los maristas que estuvieron en la checa y que luego fueron fusilados en el cementerio de Montcada. Ved el vídeo.
- ** Un relato impresionante sobre el martirio de un religioso en la Checa de Sant Elies. En medio de todo, él iba diciendo: "Pobrecitos, no saben lo que hacen".
- ** Hoy, 26 de noviembre de 2007, guiado por el actual
rector de la Parroquia, después de concelebrar la eucaristía en la capilla
parroquial del Santísimo (presidida por la frase: "YO SOY EL CAMINO, LA VERDAD Y
LA VIDA), he podido visitar personalmente lo que se conserva de la checa de San
Elías. Esta es mi breve crónica, por ahora (en el futuro espero que será más
extensa, con fotos y vídeos):
- ** Actualmente, en lo que era "el corazón" de la checa, en los sótanos de la actual Parroquia de Santa Agnès, hay una capilla de pequeñas dimensiones iluminada de manera que invita al recogimiento y a la oración (aprox. 15 metros de larga, unos 5 de ancho y un techo de bóveda de cañón, de unos 3 metros de altura aprox.). Hay un sagrario sencillo, con el Santísimo. Era el lugar más secreto y más "insonorizado" de cara al exterior. Ahí se cometieron, parece ser, las peores atrocidades. Hoy allí se reúnen especialmente los jóvenes de la Parroquia para orar. En el altar hay esta inscripción en Latín: "Aquí se sembró la sangre de los mártires". Detrás del altar está la única pared original que se conserva de aquel lugar: está repleta de marcas de balazos. Aparentemente, según el rector, una de las torturas consistía en vendar los ojos de la persona y dispararle como si fuera un fusilamiento de verdad, cuando, a veces, sólo se pretendía provocarle una angustia máxima. En el techo de la capilla se conserva un pequeño gancho en el que, supuestamente, se ataba de manos la persona, mientras se la golpeaba, apaleaba o torturaba. Se cree, afirma una catequista de la parroquia, que allí fue atada la Hermana Apolonia, Generala de las Carmelitas de la Caridad, Vedrunas, mientras era serrada viva, y sus trozos lanzados a los cerdos que había en los jardines de la checa.
- ** Antes de entrar en aquella capilla subterránea, hay una pared a la derecha, detrás de la cual están todos los restos humanos que se encontraron enterrados en los patios interiores de la checa. Una inscripción en latín dice: "Los que murieron por Cristo, ahora viven eternamente en el cielo".
- ** La checa había sido el convento de las hermanas Clarisas, que actualmente están en la ladera de la Montaña del Tibidabo, de Barcelona, en el convento llamado Santa María de Jerusalén.
- ** Con motivo de la beatificación de los 498 mártires, aproximadamente 50 de los cuales se cree que pasaron por aquella checa, se ha hecho una exposición en la parroquia. Ésta consistía básicamente en fotos de los mártires. Entre ellos el Obispo de Barcelona, Irurita y su acompañante laico. Una foto grande, la más grande, de la Hermana Apolonia. Relaciones de los sacerdotes martirizados, clasificados por diocesanos y las diversas órdenes religiosas. Una foto-dibujo de un fusilamiento en el Cementerio de Moncada, donde eran ejecutadas las personas encarceladas en la checa de San Elías.
- ** La checa ocupaba todo el gran convento de las hermanas clarisas. En el gran claustro, de dos pisos, estaban las celdas. De aquel gran convento sólo se conserva la fachada de la iglesia y aquella capilla en el sótano parroquial. Todo lo otro ha sido transformado con la ampliación de la iglesia parroquial, y con los bloques de viviendas colindantes. Un gran parking para coches que rodea el Templo ocupa el lugar de lo que en su momento fueron los patios interiores del convento.
- ** Ved un vídeo, de la TV catalana, con motivo de la beatificación, sobre el martirio de los religiosos maristas, donde se puede apreciar parte de los claustros donde estaban las celdas, y se ven también a los milicianos armados y a los prisioneros: Video.
-
** Ved el reportaje completo de la noticia
sobre la beatificación de los 498 mártires.
- ** Más sobre las checas.
- ** Sobre más de lo que ocurría en el interior de las checas (Con ilustración del actual holocausto del aborto. Más atroz que todos los horrores de las checas juntos. Y pasa a diario, cada día del año, en la oscuridad del vientre de la madre, donde el grito atroz del niño descuartizado y torturado es silenciado, pero llega a los oídos de Dios, del DIOS DE LA VIDA, Y DE SUS AMIGOS QUE SON MUCHOS Y DICEN: ¡¡BASTA YA DE TANTA INHUMANIDAD Y BARBARIE IMPUNE!!).
Padre Joan Manuel Serra
_______________________
(Aclaració Important: aquesta pàgina no pretén condemnar ningú, ni dir que uns van ser els bons i els altres els dolents. Sols pretén mostrar la valentia admirable d’aquells i aquelles que van donar la vida per defensar la seva FE. A la guerra civil hi va haver atrocitats als dos costats. I després de la Guerra hi va haver la lamentable repressió franquista amb les seves pròpies atrocitats, davant les quals l’Església, que sortia d’un persecució terrible, no va ser prou valenta per denunciar-les amb contundència.)
(Aclaración Importante: esta página no pretende condenar a nadie, ni decir que unos fueron los buenos y los otros los malos. Sólo pretende mostrar la valentía admirable de aquéllos y aquéllas que dieron la vida para defender su FE. En la guerra civil hubo atrocidades en los dos lados. Y después de la Guerra hubo la lamentable represión franquista con sus propias atrocidades, delante de las cuales la Iglesia, que salía de uno persecución terrible, no fue bastante valiente para denunciarlas con contundencia.)
Màrtirs vinculats al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, beatificats el passat 28
d'octubre
(6 dels 7. Properament:P.
Pere Tomàs de la Verge del Pilar)
Beata
Mare
JOSEFINA SAULEDA PAULÍS (Buenaventura Sauleda Paulís) OP
El seu germà Antoni, que veié el cadàver, declarà: “Lo más desfigurado de ella era el rostro, las facciones de la cara estaban completamente masacradas; era un informe montón de carne”. Senyal inequívoc que havia estat torturada cruelment.
(Aclaració Important: aquesta pàgina no pretén condemnar ningú, ni dir que uns van ser els bons i els altres els dolents. Sols pretén mostrar la valentia admirable d’aquells i aquelles que van donar la vida per defensar la seva FE. A la guerra civil hi va haver atrocitats als dos costats. I després de la Guerra hi va haver la lamentable repressió franquista amb les seves pròpies atrocitats, davant les quals l’Església, que sortia d’un persecució terrible, no va ser prou valenta per denunciar-les amb contundència.)
[Sant Pol de
Mar, 30 juliol 1885 – Barcelona, 1 setembre 1936] Dominica de Nostra Senyora de
Montsió, Barcelona. Enterrada al monestir d’Esplugues
de Llobregat
Na Ventureta va néixer a Sant Pol de Mar el 30 de juliol de 1885. Desena filla dels esposos Victorià Sauleda i Roura i Josepa Paulís i Roura –cosins germans-, els qual havien contret matrimoni a les cinc del matí del 21 de gener de 1867 a l’ermita de san Francisco de Paula, de La Havana. Del matrimoni en nasqueren dotze fills, els set primer a La Havana i els altres cinc a Sant Pol de Mar; eren sis nois i sis noies. Quatre moriren albats i un altre als divuit anys....
(Aclaració Important: aquesta pàgina no pretén condemnar ningú, ni dir que uns van ser els bons i els altres els dolents. Sols pretén mostrar la valentia admirable d’aquells i aquelles que van donar la vida per defensar la seva FE. A la guerra civil hi va haver atrocitats als dos costats. I després de la Guerra hi va haver la lamentable repressió franquista amb les seves pròpies atrocitats, davant les quals l’Església, que sortia d’un persecució terrible, no va ser prou valenta per denunciar-les amb contundència.)
(Aclaración Importante: esta página no pretende condenar a nadie, ni decir que unos fueron los buenos y los otros los malos. Sólo pretende mostrar la valentía admirable de aquéllos y aquéllas que dieron la vida para defender su FE. En la guerra civil hubo atrocidades en los dos lados. Y después de la Guerra hubo la lamentable represión franquista con sus propias atrocidades, delante de las cuales la Iglesia, que salía de uno persecución terrible, no fue bastante valiente para denunciarlas con contundencia.)
Sor
MARIA ROSA ADROVER MARTÍ, Beata Dominica
Sor MARIA DEL CARME ZARAGOZA ZARAGOZA, Beata Dominica
Detingudes, doncs, els milicians les
conduïren davant el Comitè de Molins de Rei, on el capitost Manuel Marín
imposava la seva llei sense compassió. “El tribunal dictó
sentencia rápidamente. María
del Carmen y María Rosa fueron condenadas a muerte porque eran
religiosas”.
Des de Molins de Rei foren conduïdes,
per carretera, fins a Vallirana. En arribar al pont del Lledoner –prop de la
creu que assenyala el lloc on el bisbe de Vic Strauch
fou assassinat pels constitucionals l’abril de 1823-, foren afusellades en el
bosc proper, abandonant allí els dos cadàvers. Era al voltant de la mitjanit
del 7 al 8 d’agost de 1936.
El metge que reconegué els dos cadàvers
declarà que “no mostraban señal
de haberse horrorizado ante
la brutalidad de los asesinos
y que todo su aspecto era de oración, pues parecía como si hubieran muerto rezando y de rodillas”. Foren
enterrades, sense identificar, al cementiri de Vallirana.
Passaren anys sense que es sabés el
parador de les dues màrtirs. Circumstàncies gairebé providencials feren
possible la localització i la identificació de les seves restes, i recollir
testimonis fidedignes dels qui les veieren mortes. Les seves restes, després de
la identificació, foren exhumades de la sepultura primitiva del cementiri de
Vallirana i enterrades al cementiri de la Comunitat, a Barcelona.
Font: Vicente Forcada Comíns, “Testigos fieles de la familia dominicana. Barcelona, 1936”
(Aclaració Important: aquesta pàgina no pretén condemnar ningú, ni dir que uns van ser els bons i els altres els dolents. Sols pretén mostrar la valentia admirable d’aquells i aquelles que van donar la vida per defensar la seva FE. A la guerra civil hi va haver atrocitats als dos costats. I després de la Guerra hi va haver la lamentable repressió franquista amb les seves pròpies atrocitats, davant les quals l’Església, que sortia d’un persecució terrible, no va ser prou valenta per denunciar-les amb contundència.)
(Aclaración Importante: esta página no pretende condenar a nadie, ni decir que unos fueron los buenos y los otros los malos. Sólo pretende mostrar la valentía admirable de aquéllos y aquéllas que dieron la vida para defender su FE. En la guerra civil hubo atrocidades en los dos lados. Y después de la Guerra hubo la lamentable represión franquista con sus propias atrocidades, delante de las cuales la Iglesia, que salía de uno persecución terrible, no fue bastante valiente para denunciarlas con contundencia.)
Testimonis de
Germans, el diumenge que ve es beatifiquen
498 màrtirs de la persecució
religiosa a Espanya, durant la guerra civil. S’ha convertit en un tema polèmic.
S’esperaven uns 2 milions de pelegrins de tota Espanya i sols hi ha poc més de
20.000 persones apuntades. Què ha passat? Alguna veu d’església ha arribat a
dir que no podem parlar de màrtirs de la fe, ja que varen morir víctimes d’una
ideologia política, el marxisme ateu.
Germans, aquests germans nostres són clarament màrtirs de la fe i així ho
diuen els nostres bisbes. Varen morir perquè creien en Déu, perquè eren
seminaristes, religiosos o religioses, capellans, bisbes o simplement laics
compromesos amb la seva fe. No varen morir amb el fusell a les mans. Cert que a
la guerra hi va haver atrocitats als dos bàndols, i després de la guerra hi va
haver la repressió franquista, davant la qual la veu de condemna de l’Església
no va ser, potser, prou contundent, cert. Però això no treu que hi va haver
milers i milers de persones que varen morir perquè eren cristians i no van
voler renegar de la seva fe.
Els dos màrtirs que ens toquen més de prop a l’Alt Penedès, són els dos
seminaristes d’Ordal: Josep Casas Ros, seminarista
diocesà i Joaquim de St. Josep, carmelita. Trobareu al full dominical d’avui
una relació detallada de la seva vida i del seu martiri. Els van anar a buscar
al seu poble d’Ordal i els van afusellar a la plaça
de Moja al cap d’uns dies. Segons alguns testimonis
els milicians comentaven: “no hem aconseguit que reneguessin de Déu”. Com va
passar en molts casos, s’oferia a la persona que anava a ser martiritzada per
la seva fe que salvés la vida blasfemant de Déu. No hi ha cap cas conegut d’un
cristià que blasfemés de Déu per salvar la seva vida, i això és admirable si
tenim en compte la crueltat inhumana a la que es va sotmetre a tants i tants homes
i dones de fe. Els nostres dos valents seminaristes no van ser cap excepció.
Del moment de l’afusellament a la plaça de la població de Moja, prop de Vilafranca del Penedès, cal destacar aquest
fet: Josep Casas Ros va ser mort a l’acte amb els primers trets, però, diuen
els testimonis que el jove frare Joaquim de Sant Josep, carmelita, no va morir
a l’acte amb els primers trets. Va poder avançar cap als seus botxins amb els
braços oberts, mentre li anaven disparant més trets, com amb la intenció d’abraçar-los.
De tal manera que els qui ho van presenciar van comentar d’ells: “Què joves ...
i què valents!!”
Perquè aquest odi a la fe? El que hi havia darrera la brutal persecució
religiosa era l’error del Marxisme ateu que veia, i segueix veient, en la religió
(no sols la cristiana), l’”opi del poble”. Com si tot el discurs sobre
En la persecució religiosa de la guerra civil espanyola es dona un fet
sorprenent. Es va perseguir amb especial furor els religiosos i religioses que
es dedicaven a socórrer els pobres, com si els enemics de l’església no poguessin
tolerar que els pobres veiessin amb bons ulls l’església, que els ajudava en
les seves necessitats.
El cristianisme sempre ha cercat l’alliberament de tota opressió, i molt especialment de l’opressió de l’odi i del pecat (l’orgull, la supèrbia, i totes les altres malalties que afeixuguen l’ànima humana i que es tradueixen en estructures socialment opressores).
(Aclaració Important: aquesta pàgina no pretén condemnar ningú, ni dir que uns van ser els bons i els altres els dolents. Sols pretén mostrar la valentia admirable d’aquells i aquelles que van donar la vida per defensar la seva FE. A la guerra civil hi va haver atrocitats als dos costats. I després de la Guerra hi va haver la lamentable repressió franquista amb les seves pròpies atrocitats, davant les quals l’Església, que sortia d’un persecució terrible, no va ser prou valenta per denunciar-les amb contundència.)
(Aclaración Importante: esta página no pretende condenar a nadie, ni decir que unos fueron los buenos y los otros los malos. Sólo pretende mostrar la valentía admirable de aquéllos y aquéllas que dieron la vida para defender su FE. En la guerra civil hubo atrocidades en los dos lados. Y después de la Guerra hubo la lamentable represión franquista con sus propias atrocidades, delante de las cuales la Iglesia, que salía de uno persecución terrible, no fue bastante valiente para denunciarlas con contundencia.)
Gmà. FÈLIX JOSEP,
FSC (La Salle:
Instituto de los Hermanos de las Escuelas Cristianas, fundado por San Juan
Bautista de La Salle)
(Josep Trilla Lastra)
[Lleida, 14 setembre 1908 – Barcelona 13 (19) març 1937]
Comunitat del col·legi de santa
Anna, de Monistrol de Montserrat.
Gràcies al testimoni d’altres empresonats que convisqueren amb ell a la txeca
del convent de sant Elies, s’ha pogut reconstruir l’itinerari martirial del Gmà. Fèlix. El 18
de març –una setmana després de la detenció- comparegué davant el “tribunal” de
la txeca. L’interrogatori fou extremadament dur, i el Germà fou torturat en els
llocs més delicats del cos. Pel testimoni del rector d’una parròquia de
Tarragona, company de captiveri del Gmà. Fèlix, s’han pogut conèixer tots els detalls que
precediren el seu martiri. Davant les propostes iniqües del “tribunal”, ell
contestà: “Abans morir que apostatar de la meva fe o delatar els meus
companys”. L’amenaçaren d’esbudellar-lo amb un punyal
de grans dimensions que duia un milicià. I continua el testimoni del rector
tarragoní: “Quan tornà al nostre grup estava tan desfigurat que no el vàrem
reconèixer: esblanqueït, amb els cabell eriçats, els ulls desencaixats. Ell
mateix ens explica què li havien fet: el varen fer seure, despullat, en un banc
i l’amenaçaren d’obrir-lo en canal si no renegava de la seva religió. Després
el bufetejaren, li escopien “y cometieron con él tales infamias que la decencia obliga a
silenciar”. I ell encara
afegia: “Pobrets, no saben el que fan”.
També
fou company de captiveri l’alcalde de Solivella. A
ell li devem aquestes precisions: “Intentaron hacerlo renunciar a su caràcter de religioso con la
promesa de soltarlo si accedía...
Lo sometieron a la coacción
de prostitutas... Primero clon halagos y carantoñas, luego con befas, burlas y escarnios hasta el colmo de retorcerle los testículos... Pero nada pudo vencer su voluntad
integérrima”.
Assassinat
brutalment, fou esquarterat i donat a menjar als porcs que tenien els milicians
prop de l’antic col·legi de sant Anton, dels escolapis, a Barcelona. Ho
confirma en Jeroni Ponte: quan aquest va preguntar
als milicians si s’havia complert la sentència de mort contra el Gmà. Fèlix, aquells li mostraren per tota resposta la roba
de l’executat.
Una altra versió del martiri assenyala que el varen donar a menjar als porcs encara viu o que el varen cremar. Tenia 28 anys.
Autor: Mestre de Lluçà (s. XIII), Museu Episcopal de Vic
(Pare, perdona'ls que no saben el que fan)
Fortaleza en el sufrimiento1 Por eso, nosotros también, teniendo en derredor nuestro tan grande nube de testigos, dejemos a un lado todo lo que nos estorba y el pecado que nos enreda, y corramos con fortaleza la carrera que tenemos por delante. 2 Fijemos nuestra mirada en Jesús, pues de él procede nuestra fe y él es quien la perfecciona. Jesús sufrió en la cruz, despreciando la vergüenza de semejante muerte, porque sabía que después del sufrimiento tendría gozo y alegría; y está sentado a la derecha del trono de Dios.3 Por lo tanto, meditad en el ejemplo de Jesús, que sufrió tanta contradicción por parte de los pecadores; por eso, no os canséis ni os desaniméis. 4 Pues aún no habéis tenido que llegar hasta la muerte en vuestra lucha contra el pecado.Fortalesa en el sofriment
1 Així, doncs, també nosaltres, envoltats d'un núvol tan gran de testimonis, traguem-nos tot impediment, i el pecat que tan fàcilment ens subjecta, i llancem-nos a córrer sense defallir en la prova que ens és proposada. 2 Tinguem la mirada fixa en Jesús, el qui ens ha de guiar pel camí de la fe i el qui la porta a la plenitud. Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada, va suportar el suplici de la creu, sense fer cas de la vergonya que havia de passar, i està assegut a la dreta del tron de Déu. 3 Tingueu present aquell qui va suportar un atac tan dur contra la seva persona de part dels pecadors; així no us deixareu abatre, cansats i sense forces. 4 En la vostra lluita contra el pecat, encara no heu hagut de resistir fins al punt de vessar la sang.
Carta
a l'església de Laodicea
(Apocalipsis 3,14-22)
14 »A l'àngel de l'església de Laodicea, escriu-li:
»"Això diu l'Amén, el testimoni fidel i veraç, l'origen de tot el que Déu ha creat:
15 »Conec les teves obres i sé que no ets ni fred ni calent. Tant de bo que fossis fred o calent! 16 Però, ja que ets tebi, i no fred o calent, estic a punt de vomitar-te. 17 Tu dius: ‘Sóc ric, m'he enriquit i no em manca res’, però no t'adones que ets el més miserable i digne de compassió, pobre, cec i nu. 18 Per això et recomano que em compris or refinat al foc, que t'enriqueixi; vestits blancs, que cobreixin la teva nuesa vergonyosa, i pomada per a posar-te-la als ulls, que et torni la vista.
19 »Jo reprenc i corregeixo tots aquells que estimo. Sigues zelós i converteix-te. 20 Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi.
21 »Als qui surtin vencedors, els concediré d'asseure's amb mi en el meu tron, tal com jo, que he vençut, m'he assegut amb el meu Pare en el seu tron.
22 »Qui tingui orelles, que escolti què diu l'Esperit a les esglésies."
El
mensaje a Laodicea
(Apocalipsis 3,14-22)
14 “Escribe también al ángel de la iglesia de Laodicea: ‘Esto dice el Amén, el testigo fiel que dice la verdad, el origen de todo lo que Dios creó: 15 Yo sé todo lo que haces. Sé que no eres frío ni caliente. ¡Ojalá fueras frío o caliente! 16 Pero como eres tibio y no frío ni caliente, te vomitaré de mi boca. 17 Dices que eres rico, que te ha ido muy bien y que nada te hace falta; y no te das cuenta de que eres un desdichado, miserable, pobre, ciego y desnudo. 18 Por eso te aconsejo que compres de mí oro refinado en el fuego, para que seas realmente rico; y que compres de mí ropas blancas para vestirte y cubrir tu vergonzosa desnudez, y colirio para aplicártelo a los ojos y que veas. 19 Yo reprendo y corrijo a los que amo. Por lo tanto, sé fervoroso y vuélvete a Dios. 20 Mira, yo estoy llamando a la puerta: si alguien oye mi voz y abre la puerta, entraré en su casa y cenaremos juntos. 21 A los vencedores les daré un lugar conmigo en mi trono, así como yo he vencido y me he sentado con mi Padre en su trono. 22 ¡Quien tiene oídos, oiga lo que el Espíritu dice a las iglesias!’ ”
Altres qüestions
relacionades
(Concili Vaticà II: hem de valorar allò positiu
a les altres esglésies cristianes, germans en Crist, i a les altres religions.
Cf. Lumen Gentium 16ss)
"...te
lanzo, vieja Europa un grito lleno de amor: ¡vuelve a encontrarte. Se tu misma.
Descubre tus orígenes!"
(Juan Pablo II, Santiago de Compostela)
"La
por va trucar a la porta... vaig obrir... i ... no hi havia ningú"
Martin Luther King,
màrtir de la lluita social
"No te n'adones que allò que va morir a la creu va ser la por?" (amb la mort de Crist, va morir la mort, que no tindrà mai la darrera paraula sobre la vida de l'home que estimi Déu, o el que és el mateix, que estimi el BÉ i l'AMOR VERITABLE!!) Un pòster, amb una creu, al despatx del sacerdot del Centre Catòlic Universitari de l'Universitat de Texas a Austin.
"YEE SHALL KNOW THE TRUTH AND THE TRUTH SHALL SET YEE FREE" (en lletres grans tallades en pedra al frontispici de l'edifici central del campus de la Universitat de Texas a Austin: "CONEIXEREU LA VERITAT I LA VERITAT US FARÀ LLIURES", de l'Evangeli de Joan 8,32)
"Tinc un somni..." Martin Luther King a la Marxa per la Llibertat dels negres a Washington
"Els 'rebels amb causa' avui dia som els que ens oposem a l'holocaust de l'avortament, el gran crim dels temps moderns. VENCEREM!" Un activista PROVIDA als Estats Units d'Amèrica.
"Dante a la seva obra sobre l'infern diu que els
llocs més calents estan reservats a aquells que en temps de crisis morals prenen
una posició ambigua, gens clara".
Martin Luther King en un discurs contra la Guerra
del Vietnam
"Em convenç i m'agrada el Crist i el Cristianisme, però no tant el que fan els que s'anomenen 'Cristians'". Gandhi
"El personatge que sempre més m'ha impressionat és Jesucrist". Un professor de Ioga a Barcelona, a la meva mare, alumna seu.
http://www.mahatmagandhiji.com (videos, fotos, frases...)
“Mi más grande temor era el de sentir odio hacia mis torturadores”.
Un monje tibetano, encarcelado y torturado durante 20 años en las prisiones chinas comunistas del Tibet ocupado, cuando el Dalai Lama le preguntó si había tenido miedo.
Un monjo tibetà, empressonat i torturat durant 20 anys a les pressons xineses comunistes del Tibet ocupat, quan el Dalai Lama li va preguntar si va tenir por.
Se llama: Ven. Lama Gendun Yarphal
http://www.dalailama.com/ (the official website)
La meva selecció de vídeos de You Tube:
Masiva llegada de
inmigrantes ilegales al litoral español
(6 mil morts, en el 2006; ara ja serien 8 titanics, doncs es parla de més de 12 mil morts. A la tragèdia del Titanic hi van morir ofegades 1.500 persones)!!
(+
de 19.000 fotos relacionades amb el Titanic. De Flickr.com)
(El
Titanic a You Tube)
El Concili Vaticà II en
vídeo
(Atenció! a la dreta de la pantalla de You Tube hi ha també links a
pàgines contra el Concili, de germans que no estan en comunió amb l'església).
300
vídeos gratuïts d'Església a:
http://www.lejourduseigneur.com/
Ruta de Cayucos: el drama de la inmigración / The immigration Drama between Africa and Spain
Joan Manuel Serrat
(Paraules d'amor i
Mediterrarneo), Elvis (In
the Ghetto), La Misión (pel·licula
I, II,
III,
IV:"Si no tengo
Amor/Caridad nada
soy" 1 Cor 13), John Denver (Country
Roads take me home), Julio Iglesias (Canto
a Galicia, Terra do meu pae)...
Vistes de la Terra des de l'espai, NASA (low
earth orbit).
Surfing un Tsunami...
"El
més impressionant del
trajecte a
l'espai en la Space Shuttle, és quan entrem de nou a l'atmòsfera i
ens envolta durant uns 15 minuts
una bola de foc. Tot és
foc al nostre voltant i perdem contacte amb Houston".
Astronauta
Robert Crippen comandant de la nau espacial Columbia, com a resposta a la
meva pregunta sobre qué és el que més l'impresionava del viatge a l'espai (Després
d'una conferència seva a l'Universitat
de Texas a Austin)
Recomano a Internet:
El millor buscador de fotos. MILLOR QUE EL GOOGLE. WWW.FLICKR.COM
UNA ALTRA VERSIÓ DE LA
"MEMÒRIA HISTÒRICA":
OTRA VERSIÓN DE LA "MEMORIA HISTÓRICA":
CARTA
COL·LECTIVA DE L'EPISCOPAT ESPANYOL AL MÓN SENCER AMB MOTIU DE LA GUERRA
D'ESPANYA - 1937
CARTA
COLECTIVA DEL EPISCOPADO ESPAÑOL AL MUNDO ENTERO CON MOTIVO DE LA GUERRA DE
ESPAÑA - 1937
(Leyes inicuas, un supuesto fraude
electoral, la injerencia de la Rusia comunista en nuestro país,
y los errores - también los históricos - de unos y otros, nos habrían llevado a la
Guerra Civil)
Entra a la web PROVIDA / Entra en la web PROVIDA / Enter de PROLIFE WEBSITE