Mn. Joan Manuel Serra i Oller, prevere
(explicació de l'itinerari vital que m'ha dut a fer aquesta campanya pro vida)

Nascut a Barcelona el 29 de setembre de 1963, de pares de Granollers, catequistes de Sant Esteve i de Fàtima. L'actual rector de Llerona, Mn. Vallicrosa va presentar el meu pare a la meva mare. El conegut Dr. Orpí els va casar al Santuari de Puiggraciós. El mateix Dr. Orpí em va batejar a mi i als meus germans; som tres nens i una nena. Jo sóc el segon. El Pare fou deixeble de Mn. Batlle a Vilafranca i la Mare fou deixeble de la venerada Maria Palau, fundadora laica de la parròquia obrera de Fàtima. L'àvia materna, va ser una immigrant de l'Aragò (Beseit). Als 5 anys, ja treballava a la fàbrica amb la seva mare, vídua, i les seves germanes. Vaig viure els tres primers anys de vida a la Garriga, uns anys a Matadepera, i després uns anys a Barcelona, al barri de Sant Gervasi (barri de les clíniques "camps de la mort", "cambres dels horrors", amb paraules dels periodistes anglesos sobre la "clínica" Ginemedex).

Uns anys a París, França, dels 13 als 18 anys, per raó de la feina del meu pare. Després, 8 anys als EE.UU. d'Amèrica: universitats de Houston i de Texas, a Austin: computers i MBA, information Systems. I un any d'estudis bíblics al Institute for Christian Studies, també a Austin. Als EE.UU, hi ha 1.500.000. d'avortaments l'any, des de 1973, en que es va despenalitzar aquest crim, però alhora és el país que lidera la lluita PRO-VIDA. Allí, sacerdots, monges, pastors i pastores evangèlics arriben a encadenar-se davant les clíniques avortistes i van a la presó, on preguen i canten himnes junts. (Foto: amb amics llatinoamericans, durant la jornada solidària amb l'immigrant. 23/12/2001. Sagrada Família de Barcelona, on era vicari).

Als EE.UU., entro en contacte amb el món evangèlic i la seva passió per la Bíblia i l'evangelització: compartir, sense complexos ni pors, l'alegria de la fe. (Texas és "la cibella del cinturó bíblic" que formen els estats del sud del país. Foto). D'aquí em neix una passió per la unió dels cristians que encara continua amb la meva vinculació amb el Centre Ecumènic de Catalunya.  Fruit d'una conversa amb un company baptista que m'explica el sentit de la creu (Déu estima tant el món...), penso que això és massa gran per quedar-m'ho per mi mateix, i començo a pensar en fer-me capellà. Sóc fill espiritual del sacerdot alemany encarregat dels estudiants llatinoamericans, al University Catholic Center, Pare Javier Gutemberger, un "jove" entusiasta de 80 anys que em va captivar amb la seva alegria de la vida en Crist: "Per a mi, viure és Crist". Antic missioner a Xile, amb els indis Mapuche, als Andes; escapat a USA amb motiu del cop d'estat de Pinochet. Sóc col·laborador seu durant 5 anys en la pastoral universitària dels estudiants "Latinos", a la Universitat de Texas, a Austin.

A l'edicifi principal de la Universitat de Texas, hi ha escrit en lletres grans escolpides en pedra, aquesta frase: "YEE SHALL KNOW THE TRUTH AND THE TRUTH SHALL SET YEE FREE" (CONEIXEREU LA VERITAT I LA VERITAT US FARÁ LLIURES"). Quan ho vaig veure per primera vegada, als meus 18 anys, em va atreure aquella frase, i vaig preguntar a algú de qui era. Em va dir que no ho sabía segur però que li semblava que estava a l'Evangeli de Joan. Jo no em podía pensar que acabaría sent el resum de la meva vida, y que un día coneixeria una màrtir dominica, la Beata Josefina Sauleda, una enamorada de la VERITAT, com a bona dominica, y que alló, el conéixer el testimoni impressionant de la seva vida, passió y mort, marcaria un abans y un després en la meva vida sacerdotal y de cristià, enamorat del Déu de la VERITAT Y DE LA VIDA.

Dels meus 8 anys a Texas, un dels bressols de la lluita pels drets civils dels negres als EE.UU., em queda especialment gravada a la memòria la frase de la congresista norteamericana, una dona negra, ex-alumna de la Universitat de Texas, que va acabar el seu parlament el dia de la meva graduació. Citant el seu jardiner, un home senzill, segurament també negre com ella, li va respondre el següent, un dia que ella estava molt atabalada i neguitejada preparant una recepció oficial: "Ma'm, there ain't nothing, worth nothing, that ain't no trouble" (dit en l'argot dels negres del sud: "no hi ha res que valgui la pena que no suposi un esforç").

Seminarista de la Parròquia de la BONANOVA. En aquells anys, m'assegura l'actual rector, Mn. Carles Sauró, la Clínic del Dr. Morín estava a tocar del Temple, entre la parroquia y el Col·legi de La Salle, Bonanova. Vaig ser deixeble de Mn. Joan Oriol, qui poc abans de morir de càncer,  patint molt, va escriure: "M'he ofert juntament amb Crist al Pare perquè aquesta estimada parròquia sigui comunitat de fe viva, d'esperança indefallent i de caritat activa, com un fogar poderós enmig dels nostres conciutadans, sovint allunyats de la seva església". Alló em va marcar produndament, ja que em va fer present de manera molt evident el sacrifici de Crist, per mi, a la creu. I em va portar a la memòria de manera insistent les paraules de Sant Joan a la seva primera carta: "Si Déu ens ha estimat Tant, també nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres". Paraules que vaig interpretar també com la clau per a la Unió de tots els Cristians. Els contactes amb la comunitat anglicana de Barcelona, de l'església anglicana de Saint George, prop de la Parròquia de la Mare de Déu de la Bonanova, van ser freqüents i entranyables. Vaig arribar a ser un molt bon amic del Reverend Robin Sewell, pastor dels anglicans de Catalunya i Andorra. El dia de la meva ordenació sacerdotal a la Catedral de Barcelona, hi va ser present amb membres de la seva comunitat. En portada del meu llibret d'ordenació hi vaig posar les paraules de la primera carta de Sant Joan mencionades més amunt: "Si Déu ens ha estimat Tant, també nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres".

Altres parròquies: Maria Reina de Pedralbes, amb Mons. Jaume González Agapito, delegat Episcopal d'Ecumenisme. On vaig descobrir i vaig arribar a estimar el món de l'Església Ortodoxa y de les esglésies d'Orient. Vàrem anar a l'Illa de Patmos, amb motiu del 1900 aniversari del llibre de l'Apocalipsi. En una petita capella ortodoxa de l'illa de Patmos vaig veure quelcom que em va semblar un signe poderós  y profètic de cara a la unió dels cristians. Hi havia clavades a la sorra tres espelmes petites molt juntes les unes de les altres. De cop i volta, se sentí un petit so d'espurnes i les tres petites flames es van fondre en una sola flama molt més poderosa. Immediatament vaig pensar que allò era un signe clar del que podria ser la reconciliació de les tres grans tradicions cristianes, en una sola Església, que faria molta més llum al món (Católics, Protestants i Ortodoxos, units de forma visible, format la Única Església del Crist). Altres parròquies: Mare de Déu de Montserrat del Guinardó, Santa Tecla i Sagrada Família de Barcelona.

Durant la meva estada a la Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat del Guinardó, amb Mn. Jordi Jorba, ara Xile de nou, vaig ser confirmat, sub conditione, pel Cardenal Jubany. Havia rebut la confirmació a Austin, Texas, de mans d'un prevere sense l'autorització explícita (sols implícita) dels bisbe, per unes circumstàncies especials. Ja que hi havia dubte sobre la validesa d'aquell sacrament el vaig tornar a rebre de mans del Cardenal Jubany. Record, de les seves paraules: "No tingueu por del que Déu us pugui demanar!"

Els meus 10 anys de seminari varen coincidir amb els anys del Cardenal Carles. Vaig profitar enormement del seu extraordinari mestratge espiritual. D'ell recordo ara aquesta crítica contundent contra les lleis i els legisladors avortistes: "En la ment de molts, els seients de vellut del parlament, sempre restaran associats a les papereres on van a parar els trossos d'infants destrossats en els avortaments". Vaig traduir durant molt de temps les seves cartes dominicals a l'anglès i van un gran bé a molta gent arreu del món, especialment als EE.UU. i a Anglaterra. Com a webmaster de l'arquebisbat de Barcelona, vaig documentar gràficament la vida diocesana a internet durant uns quants anys. Amb una atenció especial als immigrants i altres qüestions socials.

He estat: Vicari, uns anys, de la SAGRADA FAMÍLIA DE BARCELONA. Símbol d'un poble, monument a la Vida. Amarat de l'Esperit de Gaudí: "La Façana del naixement representa l'alegria de la Vida". Vaig crear la web de la parròquia amb explicacions detallades del simbolisme cristià del temple: L'evangeli al cor de la ciutat. També hi ha una extensa informació gràfica de la vida parroquial i del temple emblemàtic de la nostra ciutat i del nostre poble. Rector, durant tres mesos, de Sant Cosme del Prat de Llobregat (enamorat del poble Gitano, un poble no instal·lat, que traspua vitalitat, fe i alegria contagiosa). Rector, durant 8 mesos, de Sant Climent de Llobregat ("Poble de les Cireres"). (Foto: Jornada Solidària amb l'Immigrant a la Sagrada Família. Desembre 2001. "Mulla't pels immigrants, amb la Sagrada Família, tots ho som, tots venim d'Àfrica".)

Actualment: Aquest darrer any, ha estat un any de forta crisi en la meva vocació sacerdotal. Un any durant el qual he fet dos pelegrinatges a la Terra Santa de Jesús, i un curset de renovació sacerdotal a Jerusalem de 4 setmanes: Centre Pontifici Notre Dame de Jerusalem, tutelat per la Congregació del Clergat, i dirigit amb molta eficàcia pels Legionaris de Crist (vegeu algunes imatges i detalls del curset). Hi va intervenir el Cardenal Dario Castrillón, prefecte de la Congregació del Clergat a Roma (foto), i hi varen assistir uns 60 preveres de 20 països del món. Hi vaig assistir amb un esperit d'ecumenisme intern a l'Església, deixant-me ajudar per una gent que, segons molts, no podien ajudar de cap manera. Vull deixar constància que bona part dels 60 preveres, de línies i espiritualitats molt diverses, que vàrem assistir a aquell curset de renovació sacerdotal, vàrem sortir enfortits i renovats en el nostre sacerdoci. Gràcies, en bona part, a aquell curset promogut pel Vaticà i dirigit pels Legionaris de Crist (vinculats a l'associació que m'ajuda amb els immigrants i que em va pagar els pelegrinatges i el mateix curset, membres del Moviment Apostòlic Regnum Christi)  i assessorat per companys preveres (especialment el Rector de Sant Pau d'Ordal, i els tres companys de Sant Sadurní), amics i familiars, decideixo continuar (amb vitalitat retrobada i renovada) com a prevere al servei de l'Església i de la Veritat que ens fa lliures. Una Veritat que no posseïm sinó que ens posseeix a nosaltres, i que compartim en bona part amb tots els homes i dones de bona voluntat.

Durant la setmana, pels matins, sóc notari-secretari de qüestions administratives matrimonials, del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. Els caps de setmana, col·laboro en la pastoral del Penedès, amb base a Sant Sadurní d'Anoia on convisc amb quatre altres capellans. Al Penedès hi tinc arrels també ja que en una d'aquestes masies, la Cuscona (terme de Subirats) hi va néixer el meu besavi, pare de la meva àvia paterna, que "va anar a Cuba..." Celebro habitualment la missa a les 19 h, al Santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta, de Subirats (vegeu-ne alguna imatge). Al matí celebro allà on se'm demana. He celebrat misses a: El Terme, de Sant Martí Sarroca, Puigdàlber, El Plà, Cantallops, Ermita d'Espiells, prop de Sant Sadurní, Can Rossell, prop de Torrelavit, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Quintí de Mediona, la Fortessa, etc. La vigilia Pasqual amb les Carmelites de Vilafranca. Des del Castell de Subirats (Santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta) es veu bona part de l'Alt Penedès i d'allí, la vista de Montserrat, amb les postes de sol, és impressionant. Al vespre, les llums vermelles de l'AP 7, son com un riu caudalos de vides humanes que passen, com un signe del riu de la vida que ens porta, a tots, vers l'Eternitat ("Déu vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la Veritat", "Esperem aquell diumenge sense posta en que la Humanitat sencera, entrarà al vostre repòs").

En el meu temps lliure, col·laborador amb una associació solidària al servei, ara principalment, dels amics llatinoamericans. Dedicat sobretot a buscar allotjament per aquells que es queden al carrer. El Samuel, de Ghana, subsaharià, va morir cremat viu a Barcelona la nit de Nadal de l'any 2002. Poques setmanes abans m'havia suplicat de genolls, en el pis on estaven allotjat del qual ja no podíem pagar més el lloguer (es van acabar les ajudes que rebíem): "Pastor, que ens passarà, quan tornem al carrer". Van anar a parar als edificis abandonats de l'exèrcit al Barri de Sant Andreu; la "casa okupa" més gran d'Europa, un lloc inhòspit on hi mal "vivien" més de 500 immigrants i algun espanyol també. Allò em va marcar molt, però més la mort violenta de l'amic Samuel, víctima dels perills del carrer. Això va radicalitzar la meva actitud davant les injustícies contra els més febles. (Foto: Samuel, als edificis abandonats de l'exèrcit, al barri de Sant Andreu).

Actuo, en la condemna de l'Estatut avortista, a favor del NO dels cristians i homes i dones de bona voluntat, amb total independència i per iniciativa pròpia, seguint la veu de la meva consciència. Mantinc al corrent el meu bisbe, però no actuo, en aquest cas, sota les seves ordres. L'únic responsable d'aquestes accions i del contingut de la web sóc jo mateix.

El tema de l'avortament, em toca de prop en la meva dedicació als immigrants que sovint es veuen abocats a considerar-lo per les situacions de precarietat i angoixa que viuen. Una noia boliviana, fa uns dies em va dir que ja havia pagat els 400 euros per avortar el seu fillet de més de 5 mesos. Es va aixecar de la clínica i va marxar de vergonya. Volia avortar perquè no tenia papers i el seu company, també sense papers, té una feina poc estable. Els vaig dir que a Catalunya hi ha molta gent a favor de la vida i que no faltarien les ajudes: han decidit tenir el seu fillet.

Aquest vídeo, difós pel moviment pro-vida dels EE.UU. d'Àmèrica, ha radicalitzat la meva postura en gran manera:

EL CRIT SILENCIÓS. UN AVORTAMENT PER ECOGRAFIA

COMPRENDRÀS AQUESTA WEB QUAN HAGIS VIST EL VÍDEO:

"OJOS QUE NO VEN, CORAZÓN QUE NO SIENTE!!"

Invoco com a únic defensor meu, en cas de necessitar defensa, a l'Esperit de la Veritat,  l'Esperit que infon la Vida, i que procedeix del Pare i del Fill.

Em mou únicament l'Amor del Crist: "La vida que ara visc en aquesta carn la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va lliurar a si mateix per mi."

El meu lema (portada del llibret de la meva ordenació sacerdotal a al Catedral de Barcelona, el 23 de gener del 2000, any de Gràcia: "Si Déu ens ha estimat tant (en Jesucrist), nosaltres també ens hem d'estimar els uns als altres." (Foto: Crist, del Mestre de Lluçà, Museu Episcopal de Vic.)

Alço els ulls a les muntanyes; d'on em vindrà l'ajuda?

L'ajuda em vindrà del Senyor, que ha fet el cel i la terra.

(Foto: Els Ports de Beseit, lloc de naixement de la meva àvia materna)

Amb motiu de la campanya contra el no Estatut Avortista de Catalunya:

M'he atrevit a adreçar-me a tota l'Església Catalana perquè crec que les nostres consciències cristianes estan adormides davant d'una cruïlla històrica de la qual, no en depèn sols "el futur del nostre poble" (nota dels nostres bisbes), sinó, més important encara, en depèn l'ànima del nostre poble, que sigui, o no, més cristiana, que sigui, o no, més humana.

En consciència, crec jo, no podem acceptar aquest nou estatut que, tot i que ens dóna més autogovern i una mica més de diners, ens defineix, a tots els catalans, com a avortistes (art. 41.5), i deixa del tot desprotegit el més feble entre nosaltres: l'infant no nascut. De fet, ja tenim l'avortament lliure, a la pràctica, per imcompliment denunciat repetidament de la llei. Hem d'aturar el genocidi (1.000.000. d'assassinats despenalitzats a Espanya, des de 1985. A tot el món, des de 1973: més de 1.400.000.000). Això no pot continuar amb la complicitat dels cristians!! NO!

NO SÓC NI DEL PP NI D'ERC (partits que respecto), SÓC SIMPLEMENT CRISTIÀ!!

Solemnitat de la Pentecosta, Festa de l'Esperit

Sant Sadurní, 4 de juny de 2006

Carta oberta d’un prevere català a l'Església de Catalunya  / crònica de la lluita

PROUS NENS I NENES A LES ESCOMBRARIES

AVORTAMENT, NO!! (ART. 41.5)
Aquest nou estatut, NO SI-US-PLAU!
CAMPIONS D'EUROPA DE L'AVORTAMENT???
AMB EL NOU ESTATUT,CAMPIONS DEL MÓN???

BRITISH DOCTORS SEND WOMEN TO BARCELONA, FOR LATE ABORTIONS!!

SI ELS CRISTIANS CALLESSIN, CRIDARIEN LES PEDRES!!

Aquesta pàgina expressa la veu de la meva consciència cristiana
 

Mn. Joan Manuel Serra i Oller, prevere - Parròquia. Pl. Dr. Salvans 1 - Sant Sadurní d'Anoia 08770

Tel. 667005844. DNI: 46141583 – H  -  e-mail: joan_manuel_s@hotmail.com

Dossier complert de la web en word:
 part1 (37 pàgines), part2 (35 pàgines), sencer (72 pàgines)
Text Mare Teresa i Cas Horror Ginemedex / Cas Ginemedex i Aturem el Genocidi
 

Coneix la història dramàtica del  Samuel, subsaharià, amic nostre, cremat viu a Barcelona, la nit de Nadal del 2002.
La web de Samuel demana, com a mínim, un allotjament digne pels sense papers!!

La web de Samuel demana, com a mínim, un allotjament digne pels sense papers!!

A human tragedy equivalent to
4 TITANICS!!

• Between Africa and the Canary Islands, the equivalent of 4 Titanics have sunk. April 2006.

• "Massive Death of Immigrants", between African and the Canary Islands. April 2006.

See images and videos of the tragedy / drawings in black and white