Una bona notícia per a tu / Una buena nueva para tí / Good news for you!
Audiencia Papal, 24-10.07: "Dice San Agustín que su conversión no vino tanto por las homilias de San Ambrosio, como por el testimonio de la     Iglesia de Milán que, unida a San Ambrosio, en oración, fue capaz de resistir a la prepotencia del emperador."
Diumenge 31 (Zaqueu es converteix.Un Zaqueu del s. XX)
12-11-07: Aunque nos cueste la vida, valores de fe no se negocian, afirma Cardenal Cipriani (Lima, Perú)
14-11-07:Audiència Papal: Sant Jeroni, mestre de la Paraula de Déu en sintonia amb el Magisteri de l'Església (Vídeo)


Màrtirs vinculats al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, beatificats el passat 28 d'octubre

Beata Mare JOSEFINA SAULEDA PAULÍS (Buenaventura Sauleda Paulís)  OP

El seu germà Antoni, que veié el cadàver, declarà: “Lo más desfigurado de ella era el rostro, las facciones de la cara estaban completamente masacradas; era un informe montón de carne”. Senyal inequívoc que havia estat torturada cruelment.

(Aclaració Important: aquesta pàgina no pretén condemnar ningú, ni dir que uns van ser els bons i els altres els dolents. Sols pretén mostrar la valentia admirable d’aquells i aquelles que van donar la vida per defensar la seva FE. A la guerra civil hi va haver atrocitats als dos costats. I després de la Guerra hi va haver la lamentable repressió franquista amb les seves pròpies atrocitats, davant les quals l’Església, que sortia d’un persecució terrible, no va ser prou valenta per denunciar-les amb contundència.)

(Aclaración Importante: esta página no pretende condenar a nadie, ni decir que unos fueron los buenos y los otros los malos. Sólo pretende mostrar la valentía admirable de aquéllos y aquéllas que dieron la vida para defender su FE. En la guerra civil hubo atrocidades en los dos lados. Y después de la Guerra hubo la lamentable represión franquista con sus propias atrocidades, delante de las cuales la Iglesia, que salía de uno persecución terrible, no fue bastante valiente para denunciarlas con contundencia.)

[Sant Pol de Mar, 30 juliol 1885 – Barcelona, 1 setembre 1936] Dominica de Nostra Senyora de Montsió, Barcelona. Enterrada al monestir d’Esplugues de Llobregat.

Na Ventureta va néixer a Sant Pol de Mar el 30 de juliol de 1885. Desena filla dels esposos Victorià Sauleda i Roura i Josepa Paulís i Roura –cosins germans-, els qual havien contret matrimoni a les cinc del matí del 21 de gener de 1867 a l’ermita de san Francisco de Paula, de La Havana. Del matrimoni en nasqueren dotze fills, els set primer a La Havana i els altres cinc a Sant Pol de Mar; eren sis nois i sis noies. Quatre moriren albats i un altre als divuit anys....


Sor MARIA ROSA ADROVER MARTÍ, Beata Dominica. [San Roque (Cadis), 22 juliol 1888 – Vallirana, 8 agost 1936]

Sor MARIA DEL CARME ZARAGOZA ZARAGOZA, Beata Dominica. [Villajoiosa (Alacant), 1 juny 1888 – Vallirana, 8 agost 1936]

Màrtirs de la Família Dominicana.Detingudes, doncs, els milicians les conduïren davant el Comitè de Molins de Rei, on el capitost Manuel Marín imposava la seva llei sense compassió. “El tribunal dictó sentencia rápidamente. María del Carmen y María Rosa fueron condenadas a muerte porque eran religiosas”.

Des de Molins de Rei foren conduïdes, per carretera, fins a Vallirana. En arribar al pont del Lledoner –prop de la creu que assenyala el lloc on el bisbe de Vic Strauch fou assassinat pels constitucionals l’abril de 1823-, foren afusellades en el bosc proper, abandonant allí els dos cadàvers. Era al voltant de la mitjanit del 7 al 8 d’agost de 1936.

El metge que reconegué els dos cadàvers declarà que “no mostraban señal de haberse horrorizado ante Màrtirs de la Família Dominicana.la brutalidad de los asesinos y que todo su aspecto era de oración, pues parecía como si hubieran muerto rezando y de rodillas”. Foren enterrades, sense identificar, al cementiri de Vallirana.

Passaren anys sense que es sabés el parador de les dues màrtirs. Circumstàncies gairebé providencials feren possible la localització i la identificació de les seves restes, i recollir testimonis fidedignes dels qui les veieren mortes. Les seves restes, després de la identificació, foren exhumades de la sepultura primitiva del cementiri de Vallirana i enterrades al cementiri de la Comunitat, a Barcelona.

Font: Vicente Forcada Comíns, “Testigos fieles de la familia dominicana. Barcelona, 1936”

 

 


Josep Casas RosTestimonis de la Fe fins a donar la vida

Germans, el diumenge que ve es beatifiquen 498 màrtirs de la persecució religiosa a Espanya, durant la guerra civil. S’ha convertit en un tema polèmic. S’esperaven uns 2 milions de pelegrins de tota Espanya i sols hi ha poc més de 20.000 persones apuntades. Què ha passat? Alguna veu d’església ha arribat a dir que no podem parlar de màrtirs de la fe, ja que varen morir víctimes d’una ideologia política, el marxisme ateu.

Germans, aquests germans nostres són clarament màrtirs de la fe i així ho diuen els nostres bisbes. Varen morir perquè creien en Déu, perquè eren seminaristes, religiosos o religioses, capellans, bisbes o simplement laics compromesos amb la seva fe. No varen morir amb el fusell a les mans. Cert que a la guerra hi va haver atrocitats als dos bàndols, i després de la guerra hi va haver la repressió franquista, davant la qual la veu de condemna de l’Església no va ser, potser, prou contundent, cert. Però això no treu que hi va haver milers i milers de persones que varen morir perquè eren cristians i no van voler renegar de la seva fe.

Els dos màrtirs que ens toquen més de prop a l’Alt Penedès, són els dos seminaristes d’Ordal: Josep Casas Ros, seminarista diocesà i Joaquim de St. Josep, carmelita. Trobareu al full dominical d’avui una relació detallada de la seva vida i del seu martiri. Els van anar a buscar al seu poble d’Ordal i els van afusellar a la plaça de Moja al cap d’uns dies. Segons alguns testimonis els milicians comentaven: “no hem aconseguit que reneguessin de Déu”. Com va passar en molts casos, s’oferia a la persona que anava a ser martiritzada per la seva fe que salvés la vida blasfemant de Déu. No hi ha cap cas conegut d’un cristià que blasfemés de Déu per salvar la seva vida, i això és admirable si tenim en compte la crueltat inhumana a la que es va sotmetre a tants i tants homes i dones de fe. Els nostres dos valents seminaristes no van ser cap excepció.

Joaquim de St. JosepDel moment de l’afusellament a la plaça de la població de Moja, prop de Vilafranca del Penedès, cal destacar aquest fet: Josep Casas Ros va ser mort a l’acte amb els primers trets, però, diuen els testimonis que el jove frare Joaquim de Sant Josep, carmelita, no va morir a l’acte amb els primers trets. Va poder avançar cap als seus botxins amb els braços oberts, mentre li anaven disparant més trets, com amb la intenció d’abraçar-los. De tal manera que els qui ho van presenciar van comentar d’ells: “Què joves ... i què valents!!”

Perquè aquest odi a la fe? El que hi havia darrera la brutal persecució religiosa era l’error del Marxisme ateu que veia, i segueix veient, en la religió (no sols la cristiana), l’”opi del poble”. Com si tot el discurs sobre la Vida Eterna sigui una manera de tenir a les masses dels treballadors “anestesiades” i així fàcilment explotades pel Capital que estaria “compinxat” amb l’Església. Aquesta acusació que ens fan els marxistes és falsa, perquè l’Església sempre ha estat amb els pobres!! Però no sols amb els pobres. L’Església ha estat sempre amb tothom, rics i pobres, més poderosos i menys poderosos. I als rics i poderosos l’Església no ha deixat mai de recordar-los la necessitat d’una justícia social i d’un repartiment equitatiu de la riquesa i del “destí universal dels bens”. No han faltat mai les veus d’església que han defensat aquest “comunisme cristià”. Però l’Església mai no ha fomentat la lluita de classes ni l’odi a ningú. El “comunisme cristià”, té molt poc a veure amb el marxisme ateu, perquè aquest últim, matant Déu, acaba matant l’home.

En la persecució religiosa de la guerra civil espanyola es dona un fet sorprenent. Es va perseguir amb especial furor els religiosos i religioses que es dedicaven a socórrer els pobres, com si els enemics de l’església no poguessin tolerar que els pobres veiessin amb bons ulls l’església, que els ajudava en les seves necessitats.

El cristianisme sempre ha cercat l’alliberament de tota opressió, i molt especialment de l’opressió de l’odi i del pecat (l’orgull, la supèrbia, i totes les altres malalties que afeixuguen l’ànima humana i que es tradueixen en estructures socialment opressores).


Gmà. FÈLIX JOSEP, FSC (La Salle: Instituto de los Hermanos de las Escuelas Cristianas, fundado por San Juan Bautista de La Salle)

(Josep Trilla Lastra)

[Lleida, 14 setembre 1908 – Barcelona 13 (19) març 1937]

Comunitat del col·legi de santa Anna, de Monistrol de Montserrat.

Gràcies al testimoni d’altres empresonats que convisqueren amb ell a la txeca del convent de sant Elies, s’ha pogut reconstruir l’itinerari martirial del Gmà. Fèlix. El 18 de març –una setmana després de la detenció- comparegué davant el “tribunal” de la txeca. L’interrogatori fou extremadament dur, i el Germà fou torturat en els llocs més delicats del cos. Pel testimoni del rector d’una parròquia de Tarragona, company de captiveri del Gmà. Fèlix, s’han pogut conèixer tots els detalls que precediren el seu martiri. Davant les propostes iniqües del “tribunal”, ell contestà: “Abans morir que apostatar de la meva fe o delatar els meus companys”. L’amenaçaren d’esbudellar-lo amb un punyal de grans dimensions que duia un milicià. I continua el testimoni del rector tarragoní: “Quan tornà al nostre grup estava tan desfigurat que no el vàrem reconèixer: esblanqueït, amb els cabell eriçats, els ulls desencaixats. Ell mateix ens explica què li havien fet: el varen fer seure, despullat, en un banc i l’amenaçaren d’obrir-lo en canal si no renegava de la seva religió. Després el bufetejaren, li escopien “y cometieron con él tales infamias que la decencia obliga a silenciar”. I ell encara afegia: “Pobrets, no saben el que fan”.

També fou company de captiveri l’alcalde de Solivella. A ell li devem aquestes precisions: Intentaron hacerlo renunciar a su caràcter de religioso con la promesa de soltarlo si accedía... Lo sometieron a la coacción de prostitutas... Primero clon halagos y carantoñas, luego con befas, burlas y escarnios hasta el colmo de retorcerle los testículos... Pero nada pudo vencer su voluntad integérrima”.

Assassinat brutalment, fou esquarterat i donat a menjar als porcs que tenien els milicians prop de l’antic col·legi de sant Anton, dels escolapis, a Barcelona. Ho confirma en Jeroni Ponte: quan aquest va preguntar als milicians si s’havia complert la sentència de mort contra el Gmà. Fèlix, aquells li mostraren per tota resposta la roba de l’executat.

Una altra versió del martiri assenyala que el varen donar a menjar als porcs encara viu o que el varen cremar. Tenia 28 anys.


P. PERE TOMÀS DE LA VERGE DEL PILAR, OCD

(Pedro de Alcántara Fortón y Cascajares)

[Saragossa, 26 abril 1888 – Sitges (Costes de Garraf), 10 octubre 1936).

Conseller conventual de Villanueva de la Jara.

Nasqué a la ciutat de Saragossa el 26 d’abril de 1888. Rebé el Baptisme l’endemà. I la confirmació el 5 de maig de 1893. El 29 de setembre de 1904 ingressà en el noviciat dels carmelites descalços al Desert de Les Palmes (Castelló), on féu la primera professió el 15 d’octubre de 1905. Acabats els estudis, fou ordenat prevere el 30 de juny de 1912.

Exercí el càrrec de prior dels convents de València (1924) i Saragossa (1927). El 1933 fou nomenat conseller provincial i conventual de Villanueva de la Jara (Conca).

La persecució el sorprengué de ple a Barcelona, al convent dels carmelites de la Diagonal. Hi havia anat convidat per predicar la solemne novena de la Mare de Déu del Carme. El diumenge 19 de juliol hi hagué una cruenta batalla davant d’aquell convent, amb nombrosos morts i ferits. A primeres hores del matí, els militars alçats, veient-se en inferioritat de condicions, es refugiaren en el convent. Aquest fou el pretext perquè els revolucionaris hi penetressin, perseguissin els religiosos i fessin una destrossa de l’edifici. L’endemà, 20 de juliol, vestit de paisà, el P. Pere Tomàs sortí del convent. Els milicians el reconegueren com a religiós i l’insultaren i el colpejaren salvatgement al mig del carrer, deixant-lo per mort. Dos testimonis, les germanes Pasquala i Assumpta Laburta Salcedo veieren com els milicians duien el P. Pere Tomàs pel carrer de Menéndez y Pelayo amunt. Tot i que el duien agafat com sostenint-lo, els queia al terra, d’extenuat que estava per la brutal pallissa que havia rebut. I segons un altre testimoni, la Sra. Bartola, espardenyera, més amunt el martiritzaren encara més i li dispararen, deixant-lo per mort.
....


Autor: Mestre de Lluçà (s. XIII), Museu Episcopal de Vic

(Pare, perdona'ls que no saben el que fan)

De la carta a los Hebreos 12:1-4
Fortaleza en el sufrimiento
Por eso, nosotros también, teniendo en derredor nuestro tan grande nube de testigos, dejemos a un lado todo lo que nos estorba y el pecado que nos enreda, y corramos con fortaleza la carrera que tenemos por delante. Fijemos nuestra mirada en Jesús, pues de él procede nuestra fe y él es quien la perfecciona. Jesús sufrió en la cruz, despreciando la vergüenza de semejante muerte, porque sabía que después del sufrimiento tendría gozo y alegría; y está sentado a la derecha del trono de Dios.
Por lo tanto, meditad en el ejemplo de Jesús, que sufrió tanta contradicción por parte de los pecadores; por eso, no os canséis ni os desaniméis. Pues aún no habéis tenido que llegar hasta la muerte en vuestra lucha contra el pecado.

Fortalesa en el sofriment

Així, doncs, també nosaltres, envoltats d'un núvol tan gran de testimonis, traguem-nos tot impediment, i el pecat que tan fàcilment ens subjecta, i llancem-nos a córrer sense defallir en la prova que ens és proposada. Tinguem la mirada fixa en Jesús, el qui ens ha de guiar pel camí de la fe i el qui la porta a la plenitud. Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada, va suportar el suplici de la creu, sense fer cas de la vergonya que havia de passar, i està assegut a la dreta del tron de Déu. Tingueu present aquell qui va suportar un atac tan dur contra la seva persona de part dels pecadors; així no us deixareu abatre, cansats i sense forces. En la vostra lluita contra el pecat, encara no heu hagut de resistir fins al punt de vessar la sang.

Solemne cerimònia de beatificació dels 498 màrtirs
Roma, 28 d'octubre de 2007

Notícia a TV3 (vídeo / imatges)


Nueva Canción Provida: "Vale la pena vivir", Christy Arias. Vida Humana Internacional.
La Maravilla de la vida, el horror del aborto y la violenta represión contra los defensores de la vida en EE.UU. (Video)

Un Dr. intenta disuadir a una madre joven, con intención de abortar, mediante sus explicaciones e imágenes de un aborto (video).

Audiencia Papal, 24-10.07: "Dice San Agustín que su conversión no vino tanto por las homilias de San Ambrosio, como por el testimonio de la     Iglesia de Milán que, unida a San Ambrosio, en oración, fue capaz de resistir a la prepotencia del emperador."

Mestre de Lluçà (s. XIII), Museu Episcopal de Vic (Barcelona).

 

 

 

 

 

 

 

 

No hi ha amor més gran que donar la vida...

 Vosaltres sou la llum del món (Mt 5, 14)

Missatge amb motiu de la beatificació de 498 màrtirs del segle XX a Espanya
Extra de Full Dominical del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat: El sentit del martiri avui i biografies dels nostres màrtirs
Tot sobre la beatificació a Roma: material, programa, Qui són i d'on vénen?

Información textual y gráfica de casi todos los 498 mártires

Cartas de los obispos


OTRA VERSIÓN DE LA "MEMORIA HISTÓRICA":

UNA ALTRA VERSIÓ DE LA "MEMÒRIA HISTÒRICA":

CARTA COLECTIVA DEL EPISCOPADO ESPAÑOL AL MUNDO ENTERO CON MOTIVO DE LA GUERRA DE ESPAÑA - 1937

...

Dejando otras causas de menor eficiencia, fueron los legisladores de 1931, y luego el poder ejecutivo del Estado con sus prácticas de gobierno, lo que se empeñaron en torcer bruscamente la ruta de nuestra historia en un sentido totalmente contrario a la naturaleza y exigencias del espíritu nacional, y especialmente opuesto al sentido religioso predominante en el país. La Constitución y las leyes laicas que desarrollaron su espíritu fueron un ataque violento y continuado a la conciencia nacional. Anulando los derechos de Dios y vejada la Iglesia, quedaba nuestra sociedad enervada, en el orden legal, en lo que tiene de más sustantivo la vida social, que es la religión. El pueblo español que, en su mayor parte, mantenía viva la fe de sus mayores, recibió con paciencia invicta los reiterados agravios hechos a su conciencia por leyes inicuas; pero la temeridad de sus gobernantes había puesto en el alma nacional, junto con el agravio, un factor de repudio y de protesta contra un poder social que había faltado a la justicia más fundamental, que es la que se debe a Dios y a la conciencia de los ciudadanos.

Junto con ello, la autoridad, en múltiples y graves ocasiones, resignaba en la plebe sus poderes. Los incendios de los templos en Madrid y provincias, en Mayo de 1931, las revueltas de Octubre de 1934, especialmente en Cataluña y Asturias, donde reinó la anarquía durante dos semanas; le período turbulento que corre en Febrero a Julio de 1936, durante el cual fueron destruidas o profanadas 411 iglesias y se cometieron cerca de 3000 atentados graves de carácter político y social, presagiaban la ruina total de la autoridad pública, que se vio sucumbir con frecuencia a la fuerza de poderes ocultos que mediatizaban sus funciones.

Nuestro régimen político de libertad democrática se desquició, por arbitrariedad del Estado y por coacción gubernamental que trastocó la voluntad popular, constituyendo una máquina política en pugna con la mayoría política de la nación, dándose el caso, en las últimas elecciones parlamentarias, Febrero de 1936, de que, con más de medio millón de votos de exceso sobre la izquierdas, obtuviesen las derechas 118 diputados menos que el Frente Popular, por haberse anulado caprichosamente las actas de provincias enteras, viciándose así en su origen la legitimidad del Parlamento.

Y a medida que se descomponía nuestro pueblo por la relajación de los vínculos sociales y se desangraba nuestra economía y se alteraba sin tino el ritmo del trabajo y se debilitaba maliciosamente la fuerza de las instituciones de defensa social, otro pueblo poderoso, Rusia, empalmando con los comunistas de acá, por medio del teatro y el cine, con ritos y costumbres exóticas, por la fascinación intelectual y el soborno material, preparaba el espíritu popular para el estallido de la revolución, que se señalaba casi a plazo fijo.

El 27 de Febrero de 1936, a raíz del triunfo del Frente Popular, el KOMINTERN ruso decretaba la revolución española y la financiaba con exorbitantes cantidades. El 1º de Mayo siguiente centenares de jóvenes postulaban públicamente en Madrid "para bombas y pistolas, pólvora y dinamita para la próxima revolución". El 16 del mismo mes se reunía en la Casa del Pueblo de Valencia representantes de la URSS con delegados españoles de la III Internacional, resolviendo, en el 9º de sus acuerdos: "Encargar a uno de los radios de Madrid, el designado con el número 25, integrado por agentes de policía en activo, la eliminación de los personajes políticos y militares destinados a jugar un papel de interés en la contrarrevolución". Entre tanto, desde Madrid a las aldeas más remotas aprendían las milicias revolucionarias la instrucción militar y se las armaba copiosamente, hasta el punto de que, al estallar la guerra, contaba con 150000 soldados de asalto y 100000 de resistencia.

...

Firmada por:

ISIDRO, Card. GOMÁ Y TOMÁS, Arzobispo de Toledo;  EUSTAQUIO, Card. ILUNDAIN Y ESTEBAN, Arzobispo de Sevilla;  PRUDENDIO, Arzobispo de Valencia;  MANUEL, Arzobispo de Burgos;  RIGOBERTO, Arzobispo de Zaragoza;  TOMAS, Arzobispo de Santiago;  AGUSTIN, Arzobispo de Granada, Administrador Apostólico de Almería, Guadix y Jaén;  ADOLFO, Obispo de Córdoba, Administrador Apostólico del Obispado Priorato de Ciudad Real;  JOSÉ, Arzobispo-Obispo de Mallorca;  LEOPOLDO, Obispo de Madrid-Alcalá;  MANUEL, Obispo de Palencia; ENRIQUE, Obispo de Salamanca;  VALENTIN, Obispo de Solsona;  JUSTINO, Obispo de Urgel;  MIGUEL DE LOS SANTOS, Obispo de Cartagena;  FIDEL, Obispo de Calahorra;  FLORENCIO, Obispo de Orense;  RAFAEL, Obispo de Lugo;  FELIX, Obispo de Tortosa;  FR. ALBINO, Obispo de Tenerife;  JUAN, Obispo de Jaca;  JUAN, Obispo de Vich;  NICANOR, Obispo de Tarazona, Administrador Apostólico de Tudela;  JOSÉ, Obispo de Santander;  FELICIANO, Obispo de Plasencia;  ANTONIO, Obispo de Quersoneso de Creta, Administrador Apostólico de Ibiza;  LUCIANO, Obispo de Segovia;  MANUEL, Obispo de Zamora;  MANUEL, Obispo de Curio, Administrador Apostólico de Ciudad Rodrigo;  LINO, Obispo de Huesca;  ANTONIO, Obispo de Tuy;  JOSÉ MARIA, Obispo de Badajoz;  JOSÉ, Obispo de Gerona; JUSTO, Obispo de Oviedo;  FR. FRANCISCO, Obispo de Coria;  BENAJAMIN, Obispo de Mondoñedo;  TOMÁS, Obispo de Osma;  FR. ANSELMO, Obispo de Teruel-Albarracín;  SANTOS, Obispo de Avila;  BALBINO, Obispo de Málaga;  MARCELINO, Obispo de Pamplona;  ANTONIO, Obispo de Canarias; HILARIO YABEN. Vicario Capitular de Sigüenza; EUGENIO DOMAICA, Vicario Capitular de Cádiz; EMILIO F. GARCÍA, Vicario Capitular de Ceuta;  FERNANDO ALVAREZ, Vicario Capitular de León;  JOSÉ ZURITA, Vicario Capitular de Valladolid.

Font: http://www.mercaba.org


Instrucción Pastoral (Conferencia Episcopal Española)

Madrid, 23 de noviembre de 2006

7. Al parecer, quedan desconfianzas y reivindicaciones pendientes. Pero todos debemos procurar que no se deterioren ni se dilapiden los bienes alcanzados. Una sociedad que parecía haber encontrado el camino de su reconciliación y distensión, vuelve a hallarse dividida y enfrentada. Una utilización de la “memoria histórica”, guiada por una mentalidad selectiva, abre de nuevo viejas heridas de la guerra civil y aviva sentimientos encontrados que parecían estar superados. Estas medidas no pueden considerarse un verdadero progreso social, sino más bien un retroceso histórico y cívico, con un riesgo evidente de tensiones, discriminaciones y alteraciones de una tranquila convivencia.
_____________________

Unos testimonios espeluznantes (La priora de las carmelitas en Barcelona, serrada viva i los trozos tirados a los puercos, en la checa de San Elías i otros casos) / Padre Jesús Martí Ballester
(No comparto necesariamente todas las afirmaciones del Padre Jesús M. Ballester. El artículo se incluye pues describe muchos casos poco conocidos de martirios especialmente heroicos)
Formato Word

Leyendo las informaciones y testimonios que el autor reproduce en este libro hay momentos en que es difícil no emocionarse y surge la pregunta de cómo fue posible tanto mal. También se hace presente la inquietud por el silencio que se ha cernido sobre aquellos episodios precisamente en un momento en que se habla de la memoria histórica. Las checas representan una de las maneras más terribles de tratar al hombre y su dignidad: habitaciones minúsculas en las que no era posible permanecer con los pies planos o sentarse, personas colgadas de ganchos o troceadas para alimentar cerdos, sillas eléctrica, duchas de agua fría, humillaciones de todo tipo amén de golpes y tortura psicológica.

Presentación de Checas De Barcelona, con César Alcalá y Manuel Milián Mestre

(Aclaració Important: aquesta pàgina no pretén condemnar ningú, ni dir que uns van ser els bons i els altres els dolents. Sols pretén mostrar la valentia admirable d’aquells i aquelles que van donar la vida per defensar la seva FE. A la guerra civil hi va haver atrocitats als dos costats. I després de la Guerra hi va haver la lamentable repressió franquista amb les seves pròpies atrocitats, davant les quals l’Església, que sortia d’un persecució terrible, no va ser prou valenta per denunciar-les amb contundència.)

(Aclaración Importante: esta página no pretende condenar a nadie, ni decir que unos fueron los buenos y los otros los malos. Sólo pretende mostrar la valentía admirable de aquéllos y aquéllas que dieron la vida para defender su FE. En la guerra civil hubo atrocidades en los dos lados. Y después de la Guerra hubo la lamentable represión franquista con sus propias atrocidades, delante de las cuales la Iglesia, que salía de uno persecución terrible, no fue bastante valiente para denunciarlas con contundencia.)

Catalunya, SÍ!!
AIXÒ, NO!!
 


Article

41.5

Nou Estatut
No!!

 

(Atenció: les imatges poden ferir la teva sensibilitat)!!

Autor: Mestre de Lluçà (s. XIII), Museu Episcopal de Vic

(Pare, perdona'ls que no saben el que fan)

De la carta a los Hebreos 12:1-4
Fortaleza en el sufrimiento
Por eso, nosotros también, teniendo en derredor nuestro tan grande nube de testigos, dejemos a un lado todo lo que nos estorba y el pecado que nos enreda, y corramos con fortaleza la carrera que tenemos por delante. Fijemos nuestra mirada en Jesús, pues de él procede nuestra fe y él es quien la perfecciona. Jesús sufrió en la cruz, despreciando la vergüenza de semejante muerte, porque sabía que después del sufrimiento tendría gozo y alegría; y está sentado a la derecha del trono de Dios.
Por lo tanto, meditad en el ejemplo de Jesús, que sufrió tanta contradicción por parte de los pecadores; por eso, no os canséis ni os desaniméis. Pues aún no habéis tenido que llegar hasta la muerte en vuestra lucha contra el pecado.

Fortalesa en el sofriment

Així, doncs, també nosaltres, envoltats d'un núvol tan gran de testimonis, traguem-nos tot impediment, i el pecat que tan fàcilment ens subjecta, i llancem-nos a córrer sense defallir en la prova que ens és proposada. Tinguem la mirada fixa en Jesús, el qui ens ha de guiar pel camí de la fe i el qui la porta a la plenitud. Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada, va suportar el suplici de la creu, sense fer cas de la vergonya que havia de passar, i està assegut a la dreta del tron de Déu. Tingueu present aquell qui va suportar un atac tan dur contra la seva persona de part dels pecadors; així no us deixareu abatre, cansats i sense forces. En la vostra lluita contra el pecat, encara no heu hagut de resistir fins al punt de vessar la sang.

______________________________________

Apolonia Lizarraga del Santísimo Sacramento

Madre Apolonia Lizárraga del Santísimo Sacramento, General de las Carmelitas de la Caridad. Nació en Lezáun ( Yerri- Navarra) el 18 de abril de 1867. Fue bautizada el día 20 en la parroquia de San Pedro Apóstol y recibió la Confirmación el 30 de mayo de 1868 en la parroquia de San Milán en Iturgo ( Navarra). Ingresó en el Noviciado de las Hermanas Carmelitas de la Caridad en Vitoria el 16 de julio de 1886 y emitió los primeros votos el 17 de julio de 1888. Empezó su apostolado en Trujillo (Cáceres) y fue después a Villafranca de los Barros (Badajoz). Fue superiora en Sevilla (1907) y en el Colegio de Vic ( 1909). La eligieron Superiora General en 1925. En función de este cargo realizó numerosas actividades, viajes y fundaciones.

La persecución religiosa la sorprendió en la casa generalicia de Vic, donde estaba preocupada de encontrar refugio para sus religiosas, en particular para las jóvenes novicias y las Hermanas enfermas. Fue la última en abandonar la casa y se escondió en diversas habitaciones de amigas. Pero fue igualmente encontrada en septiembre de 1936 y encarcelada en la checa de San Elías (Barcelona). Su terrible muerte se conoce por boca de un testigo que declaró haber oído de dos milicianos algunos detalles monstruosos de su ejecución: la Madre había sido aserrada viva y sus restos arrojados a los cerdos. Era probablemente el día 8 de septiembre de 1936. Tenía 69 años.

Extraído del libro "Quiénes son y de dónde vienen. 498 mártires del siglo XX en España",
editado por la Conferencia Episcopal Española

Hoja dominical del Obispado de Vic (pdf)

(Aclaració Important: aquesta pàgina no pretén condemnar ningú, ni dir que uns van ser els bons i els altres els dolents. Sols pretén mostrar la valentia admirable d’aquells i aquelles que van donar la vida per defensar la seva FE. A la guerra civil hi va haver atrocitats als dos costats. I després de la Guerra hi va haver la lamentable repressió franquista amb les seves pròpies atrocitats, davant les quals l’Església, que sortia d’un persecució terrible, no va ser prou valenta per denunciar-les amb contundència.)

(Aclaración Importante: esta página no pretende condenar a nadie, ni decir que unos fueron los buenos y los otros los malos. Sólo pretende mostrar la valentía admirable de aquéllos y aquéllas que dieron la vida para defender su FE. En la guerra civil hubo atrocidades en los dos lados. Y después de la Guerra hubo la lamentable represión franquista con sus propias atrocidades, delante de las cuales la Iglesia, que salía de uno persecución terrible, no fue bastante valiente para denunciarlas con contundencia.)


Autor: Mestre de Lluçà (s. XIII), Museu Episcopal de Vic

(Pare, perdona'ls que no saben el que fan)

De la carta a los Hebreos 12:1-4
Fortaleza en el sufrimiento
Por eso, nosotros también, teniendo en derredor nuestro tan grande nube de testigos, dejemos a un lado todo lo que nos estorba y el pecado que nos enreda, y corramos con fortaleza la carrera que tenemos por delante. Fijemos nuestra mirada en Jesús, pues de él procede nuestra fe y él es quien la perfecciona. Jesús sufrió en la cruz, despreciando la vergüenza de semejante muerte, porque sabía que después del sufrimiento tendría gozo y alegría; y está sentado a la derecha del trono de Dios.
Por lo tanto, meditad en el ejemplo de Jesús, que sufrió tanta contradicción por parte de los pecadores; por eso, no os canséis ni os desaniméis. Pues aún no habéis tenido que llegar hasta la muerte en vuestra lucha contra el pecado.

Fortalesa en el sofriment

Així, doncs, també nosaltres, envoltats d'un núvol tan gran de testimonis, traguem-nos tot impediment, i el pecat que tan fàcilment ens subjecta, i llancem-nos a córrer sense defallir en la prova que ens és proposada. Tinguem la mirada fixa en Jesús, el qui ens ha de guiar pel camí de la fe i el qui la porta a la plenitud. Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada, va suportar el suplici de la creu, sense fer cas de la vergonya que havia de passar, i està assegut a la dreta del tron de Déu. Tingueu present aquell qui va suportar un atac tan dur contra la seva persona de part dels pecadors; així no us deixareu abatre, cansats i sense forces. En la vostra lluita contra el pecat, encara no heu hagut de resistir fins al punt de vessar la sang.

_________________________________

Video: Semillas de Vida (sobre 47 religiosos mártires)
Dando tu vida :: Rap de los mártires del siglo XX

Videos de la persecución religiosa: II República España01

Guerra Cristera en México (1926-29) (1/5)
Milagros de los Martires Mexicanos de la Guerra Cristera 1/2


50 Abortos en directo, en Barcelona. ¡¡HAGAMOS ALGO YA!!

Iglesia y padres de familia se oponen a aberrante “Guía sexual” para niños en Panamá:

Vivimos tiempos malos. Nada nuevo bajo el sol. Sodoma y Gomorra... Les recomiendo la lectura atenta y meditada de la Palabra de Dios, preferentemente en grupo y con algún guía, sacerdote o laico entendido. También sugiero que hagan, al leer la Palabra de Dios, lo que el sacerdote hace en la misa: una señal de la cruz sobre el texto y luego sobre la frente, la boca y el pecho. Para que así, la Palabra de Dios, que es Jesucristo, inspire nuestros pensamientos, nuestras palabras y nuestros sentimientos.

Que Dios nos conserve la salud del cuerpo y del alma, hermanos.

Oremos por nuestro mundo, y seamos santos porque Dios es santo.

Un abrazo y mis bendiones desde Cataluña, España.

Les invito a visitar mi web provida, desde Cataluña, quizás la capital mundial del crimen del aborto: www.avortmentno.com

Autor: Mestre de Lluçà (s. XIII), Museu Episcopal de Vic

(Pare, perdona'ls que no saben el que fan)

De la carta a los Hebreos 12:1-4
Fortaleza en el sufrimiento
Por eso, nosotros también, teniendo en derredor nuestro tan grande nube de testigos, dejemos a un lado todo lo que nos estorba y el pecado que nos enreda, y corramos con fortaleza la carrera que tenemos por delante. Fijemos nuestra mirada en Jesús, pues de él procede nuestra fe y él es quien la perfecciona. Jesús sufrió en la cruz, despreciando la vergüenza de semejante muerte, porque sabía que después del sufrimiento tendría gozo y alegría; y está sentado a la derecha del trono de Dios.
Por lo tanto, meditad en el ejemplo de Jesús, que sufrió tanta contradicción por parte de los pecadores; por eso, no os canséis ni os desaniméis. Pues aún no habéis tenido que llegar hasta la muerte en vuestra lucha contra el pecado.

Fortalesa en el sofriment

Així, doncs, també nosaltres, envoltats d'un núvol tan gran de testimonis, traguem-nos tot impediment, i el pecat que tan fàcilment ens subjecta, i llancem-nos a córrer sense defallir en la prova que ens és proposada. Tinguem la mirada fixa en Jesús, el qui ens ha de guiar pel camí de la fe i el qui la porta a la plenitud. Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada, va suportar el suplici de la creu, sense fer cas de la vergonya que havia de passar, i està assegut a la dreta del tron de Déu. Tingueu present aquell qui va suportar un atac tan dur contra la seva persona de part dels pecadors; així no us deixareu abatre, cansats i sense forces. En la vostra lluita contra el pecat, encara no heu hagut de resistir fins al punt de vessar la sang.

Al comienzo de una gran batalla por la vida

Europa aborta en Barcelona. Shame on us Catalans!!

Una Catalunya més rica però més inhumana!! (castellano)

Carta oberta, d'un prevere català, a la societat catalana

Carta oberta, d'un prevere català a l'església catalana

Idolatria infanticida del Poble de Déu a Catalunya?
(no ho afirmo, ho pregunto!!)

Lluís Espinal, o la Valentia de la fe

Beatificació de 498 màrtirs del s. XX, a Espanya. "Qui són i d'on vénen?"

Una familia de 17. Power Point (2.5Mb)

MCS d'Església: Sant Josep TV, Parlem-ne 15 i 16: Dr. Simón, la cultura de la vida i de la mort


Continuar / Continue